Art contra el principi de la fi

El danès Olafur Eliasson, que recrea espais naturals als museus, rep a Barcelona el premi Joan Miró.

Foto: XAVIER BERTRAL

Olafur Eliasson és conegut per ficar, literalment, un tros de natura o una sensació climàtica dins les quatre parets d'un museu. Amb quaranta anys acabats de fer, les obres oníriques d'Eliasson han voltat per mig món i ara han seduït el jurat de la primera edició del premi Joan Miró, dotat amb 70.000 euros.

Ahir Eliasson va trepitjar per primer cop Barcelona per rebre el premi i començar a familiaritzar-se amb la ciutat, ja que el guardó inclou una doble exposició per al 2008: primer a la Fundació Miró i després al Centre Cultural Caixa Girona. "Aquest premi -explica- em permetrà tirar endavant molts projectes, però també podré apropar-me a l'obra de Miró i formalitzar la meva relació amb ell".

El treball d'Eliasson, a mig camí entre l'escultura i la fotografia, explora el món dels fenòmens naturals i físics. The Weather Project (2003), una instal·lació que va fer a la Tate Modern de Londres, és un immens sol. "Personalment, m'encanta el que anomenem natura", assenyala l'artista. I afegeix: "El paisatge d'Islàndia em permet materialitzar la meva vida a la ciutat de Berlín i carregar piles". L'Ice Pavilion (1998) és l'exemple de com trasllada el paisatge a un museu.

El guardonat, que encara no té clara la intervenció que farà aquí, diu que "el meu art no és per acostar-me a la natura sinó per acostar-me a vosaltres". Ell és dels que entenen l'art relacionat amb l'entorn i la societat de cada moment. "No m'importa gaire l'objecte. Per mi, l'art no és la solució a tots els problemes socials, però sí que pot funcionar com un llenguatge per trobar una alternativa".

Eliasson es presenta com un artista conscienciat i amb ganes d'agermanar l'art i la societat. "Vull vincular el potencial de l'obra d'art perquè s'inscrigui dins la societat, que està amenaçada per la indiferència dels ciutadans". I conclou: "En el meu cas, l'art és una crítica al principi de la fi d'aquesta societat".

___
Article publicat al diari AVUI, pàgina 49. Dijous, 17 de maig del 2007

Laus per a 'Amo a Laura'

El guardó de disseny gràfic i comunicació visual de l'ADG-FAD premia amb dos trofeus Grand Laus la contracampanya publicitària d'Internet per a l'emissora MTV.

Una imatge del videoclip 'Amo a Laura',
penjat a Internet com una contracampanya
a l'emissora de música MTV

Es van presentar com a Asociación Nuevo Renacer: Por una Juventud sin Mácula i l'any passat van revolucionar Internet amb una campanya contra l'emissora de música MTV. El missatge, que va passar de mail a mail, portava adjuntat el videoclip d'un quartet de joves amb polo, pantalons de pinces i la ratlla del cabell en un costat. La cançó Amo a Laura, que canta les excel·lències d'arribar verge al matrimoni, es va convertir en un dels hits de l'any amb una estrofa ben enganxosa: "Amo a Laura, a Lauraaa, pero esperaré hasta el matrimonio".

Durant mesos va existir el dubte de si era una campanya d'uns jovenets de l'Opus o bé una bona estratègia publicitària dels de la MTV. I van encertar els més malpensats: els publicitaris de Tiempo BBDO es van empescar aquesta contracampanya que responia a una publicitat televisiva de la MTV en què només apareixien dones exuberants i amb poca roba.

Ahir els creatius de la campanya van ser premiats amb dos trofeus Grand Laus, en la categoria d'interactius i de publicitat audiovisual. El premi, organitzat per l'Asociació de Directors d'Art (ADG) del Foment de les Arts Decoratives (FAD), guardona els millors treballs de disseny gràfic i comunicació visual de l'Estat des de fa 37 anys.

Per Ramon Castillo, jurat dels Laus, "Amo a Laura ha estat una campanya bastant notòria perquè es tracta d'una comunicació nativa d'Internet que fins ara no existia". Segons explica, el jurat s'ha decantat per aquest projecte perquè "va ser tot un fenomen i va encetar a Espanya aquest tipus de publicitat, sense utilitzar cap altre mitjà de comunicació".

Aquesta és només una de les tendències dels Laus, que en aquesta edició també han reconegut l'estudi Mucho pel catàleg de Biosca&Botey, i la comunicació institucional que Smäll va fer per a Parcs i Jardins de Barcelona, amb uns globus de text que animaven a deixar la platja neta.

"Enguany hi ha més diversitat entre la trentena de premiats, no hi ha una tendència clara, sinó que s'estan utilitzats diversos registres alhora", diu Enric Jardí, president de l'ADG-FAD. I és que s'han presentat 1.330 projectes, entre els quals més del 50% han estat fets a Barcelona, que per alguna cosa diuen que és la capital del disseny.


___
Article publicat al diari AVUI, pàgina 52. Dimecres, 16 de maig del 2007

La moda dels edificis icònics

El Musac rep el premi Mies el dia que es presenta el projecte Flamenco Towers

Maqueta del projecte Flamenco Towers
que l'equip Xavier Claramunt realitzarà
a la ciutat xinesa de Hangzhou

Ja fa uns anys que als horitzons de les principals ciutats del món hi neixen, com bolets, edificis icònics signats per importants estudis d'arquitectura. Precisament, ahir, l'equip català Xavier Claramunt va presentar el projecte Flamenco Towers, un edifici de 220 metres d'alçada que canviarà l'skyline de la ciutat xinesa de Hangzhou. El nom es deu al fet que l'edifici gira com una parella de bailaores a mesura que s'alça i es bifurca.

El debat dels edificis icònics copa, ara per ara, les trobades entre arquitectes. I ahir, en l'entrega del premi Mies van der Rohe, el tema dels edificis al·legòrics va aparèixer de nou. Els premiats, per cert, van ser Luis M. Mansilla i Emilio Tuñón, dissenyadors de l'edifici de coloraines que acull el Museu d'Art Contemporani de Castella-Lleó (Musac). Francis Rambert, membre del jurat, va justificar el premi assegurant que "aquest edifici ha creat un espai urbà i ha donat ànima a un barri que no en tenia".

Tot i que el Musac té certa presència icònica (una mena de cub Rubik), Rambert deixa clar que "en el premi Mies es valora l'arquitectura sostenible amb context i valors socials, la que va més enllà del símbol". Aquesta és l'essència dels vint anys d'aquest premi biennal, un dels més prestigiosos en arquitectura.

El pavelló Mies de Barcelona va acollir ahir l'entrega de premis. L'exalcalde de la ciutat i expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, va defensar que "Barcelona ha tingut aquest fort impacte en els darrers vint anys gràcies als arquitectes i als edificis i també als monuments i objectes construïts que poblen la ciutat".

Per a Esteve Bonell, premiat el 1992 pel Pavelló d'Esports de Badalona, "ara els clients només encarreguen edificis simbòlics, que acostumen a estar descontextualitzats del territori. Això són falses icones perquè són el temps i l'ús els que s'encarreguen de convertir un edifici en emblemàtic".

---

Article publicat al diari AVUI, pàgina 47. Dimarts, 15 de maig del 2007