La Pedrera acull una retrospectiva de Nicolas de Staël, l'artista que va inventar un camí alternatiu per a l'art.
Situem-nos a mitjans del segle XX. Després de la Segona Guerra Mundial, al món de l'art apareix el dilema entre figura i abstracció. Enmig d'aquest debat, irromp un jove Nicolas de Staël amb una proposta a mig camí entre la representació de matèria i idea.
La Fundació Caixa Catalunya presenta, a la Pedrera, una retrospectiva de l'artista. La mostra inclou una seixantena d'olis del pintor rus que Jorge Semprún va definir com "l'últim gran clàssic de la modernitat". El comissari de la mostra, Jean-Louis Prat, defineix l'obra de Staël com "una pintura difícil d'entendre a primer cop d'ull, que no desperta passions instantànies".
Staël (Sant Petersburg, 1914-Antibes, 1955) és autor d'una obra abundant concentrada en tretze anys d'intensa activitat. Els seus olis estan a mig camí entre una abstracció pura -amb transposició de colors, cels verds i gespes vermelles- i un retorn a la figuració amb la reincorporació del bodegó més clàssic.
"Staël manté un diàleg constant amb la tradició i amb la resta d'arts, com la poesia i la música", conta el director de la Fundació, Àlex Susanna. Tres pomes, Paisatge i Natura morta a Ménerbes són alguns dels exemples per entendre la seva particular manera de veure el món.
Susanna afegeix que "Staël se centra a representar la realitat des d'una mirada abstracta, per fugir del decorativisme a què arribava l'abstracció més pura".
Pel comissari, aquest artista de la llum "va intentar explicar, des d'una fe total en la pintura, el que era la realitat, la seva gran obsessió, i així es va convertir en un pintor necessari per al futur".
Un any abans de treure's la vida, el mateix artista va deixar escrit: "Tota la vida he tingut la necessitat de pensar en la pintura, de veure quadres, de pintar per ajudar-me a viure, per alliberar-me de totes les impressions, de totes les sensacions, de totes les inquietuds per a les quals no he trobat mai cap altra sortida que la pintura".
___
Article publicat al diari AVUI, pàgina 39. Dimarts, 19 de juny del 2007
 |
| Foto: JOSEP LOSADA |
La Fundació Caixa Catalunya presenta, a la Pedrera, una retrospectiva de l'artista. La mostra inclou una seixantena d'olis del pintor rus que Jorge Semprún va definir com "l'últim gran clàssic de la modernitat". El comissari de la mostra, Jean-Louis Prat, defineix l'obra de Staël com "una pintura difícil d'entendre a primer cop d'ull, que no desperta passions instantànies".
Staël (Sant Petersburg, 1914-Antibes, 1955) és autor d'una obra abundant concentrada en tretze anys d'intensa activitat. Els seus olis estan a mig camí entre una abstracció pura -amb transposició de colors, cels verds i gespes vermelles- i un retorn a la figuració amb la reincorporació del bodegó més clàssic.
"Staël manté un diàleg constant amb la tradició i amb la resta d'arts, com la poesia i la música", conta el director de la Fundació, Àlex Susanna. Tres pomes, Paisatge i Natura morta a Ménerbes són alguns dels exemples per entendre la seva particular manera de veure el món.
Susanna afegeix que "Staël se centra a representar la realitat des d'una mirada abstracta, per fugir del decorativisme a què arribava l'abstracció més pura".
Pel comissari, aquest artista de la llum "va intentar explicar, des d'una fe total en la pintura, el que era la realitat, la seva gran obsessió, i així es va convertir en un pintor necessari per al futur".
Un any abans de treure's la vida, el mateix artista va deixar escrit: "Tota la vida he tingut la necessitat de pensar en la pintura, de veure quadres, de pintar per ajudar-me a viure, per alliberar-me de totes les impressions, de totes les sensacions, de totes les inquietuds per a les quals no he trobat mai cap altra sortida que la pintura".
___
Article publicat al diari AVUI, pàgina 39. Dimarts, 19 de juny del 2007
