31.7.13

L’aparador d’art més gran del món

Del 13 al 16 de juny se celebra la 44a edició d’Art Basel, considerada la fira més influent i prestigiosa d’art modern i contemporani.

Sense cap, sense temps, sense cos, de Wolfgang Laib (2007).
Foto: Cortesia de l'artista i la galeria Konrad Fisher

Durant el darrers anys, quan l’arribada de la temuda crisi era només un run run hi va haver una proliferació de fires d’art contemporani arreu. Ara que el crac ha esdevingut una realitat quotidiana i el sector de la cultura sobreviu tocat i –en alguns casos- quasi enfonsat molts d’aquests esdeveniments que sorgiren com a bolets han anat caient al mateix temps que baixen la persiana galeries i es tanquen centres d’art aquí i allà.

En canvi, la fira de totes les fires, considerada el model de referència, resisteix a la ciutat de suïssa de Basilea, on es presenta, del 13 al 16 de juny, la 44a edició Art Basel. Una bon termòmetre per avaluar el seu èxit comercial es recordar que a l’edició anterior, que va rebre prop de 65.000 visitants, estava tot venut abans d’obrir. Així doncs, la recessió sembla que ha passat de llarg en aquesta ciutat medieval situada al costat del Rin, des d’on Annette Schönholzer i Marc Spiegler dirigeixen, des del 2007, la fira més prestigiosa i influent  d’art modern i contemporani. Art Basel va néixer l’any 1970 de la mà Trudl Bruckner i Balz Hilt i amb el suport del galerista Ernst Beyeler com a alternativa a Art Colònia, la primera fira d’art contemporani. Potser per entendre una de les claus de l’èxit econòmic de la trobada és important destacar que des de l’any 1994 la Unió de Bancs Suïssos patrocina la cita on es troben anualment els crítics, comissaris i col·leccionistes més importants. La fira que serveix per perdre el pols al que anomenem mercat de l’art, s’ha interessant en promocionar durant les darreres edicions, els mercats considerats emergents (Xina, Índia, Llatinoamèrica), han tingut un protagonisme especial a la trobada anual de Basilea.

Aquest estiu es trobaran 303 galeries internacionals de 39 països, que mantindran el llistó de qualitat dels darrers anys i que presentaran l’obra de 2.500 artistes que van des dels grans mestres de l’art modern i fins a la generació dels més joves, entre peces de pintura, escultura, dibuixos instal·lacions, fotografies i vídeo. Al llistat d’expositors, destaquen alguns espais de l’Estat espanyol, entre les quals hi ha representació de galeries de Barcelona, com Projecte SD, que hi participa per segon any consecutiu, i les històriques Joan Prats i Polígrafa Obra Gràfica. De Madrid, hi va l’espai Elvira González, que acostuma a portar valors segurs com Bacon, Miró o Calder, i la Parra Romero, que participa a la secció de galeries amb projectes curatorials amb obres de l’artista conceptual uruguaià Luis Camnitzer.

Un programa extens de conferències, xerrades i taules rodones acompanyen la presència del estants expositius de la fira, que enguany estrena una nova àrea d’exhibició dissenyada pels arquitectes Herzog & de Meuron. A més, durant els quatre dies de fira, s’ofereix una programació paral·lela realitzada en col·laboració amb les institucions locals i els museus i centres d’art de la ciutat suïssa es bolquen en el projecte i ofereixen una sèrie d’activitats, que complementen l’agenda cultural de la cita. A la Fundació Beyeler, per exemple, es presenta una gran retrospectiva de l’obra de Max Ernst i una mostra de Maurizio Cattelan. El Kunstmuseum, per la seva banda, reuneix obres de Picasso que formen part de diferents col·leccions de la ciutat. També hi ha programació espacial al Vitra Design Museum amb una mostra sobre l’arquitecte nord-americà Louis Khan, a la Kunsthalle  amb peces de Michel Auder i Paulina Olowska. A les exhibicions que es poden veure a diferents espais de la ciutat s’hi suma un programa de teatre i concerts, que converteixen, sense dubte, a la ciutat de Basilea en l’aparador d’art més important del món, almenys durant quatre dies a l’any. 

___
Publicat a Revista Bonart, juny-juliol de 2013

9.7.13

Tàpies no s’acaba mai

Què guardava el pintor al seu estudi? Quines són les obres que va decidir reservar per la família? I, arribats en aquest punt, és possible trobar encara ara quadres inèdits de l’artista?
Roig i negre amb zones arrencades, 1963 - 1965
© Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

A totes aquestes preguntes –i a alguna més– es dóna resposta a Tàpies. Des de l’interior una retrospectiva que s’ha configurat a través de la singular mirada de Vicent Todolí –director de la Tate Modern fins l’any 2010– i que presenta més de 140 peces, la majoria poc o gens conegudes, de la col·lecció privada del pintor. El comissari ha tingut accés al fons personal de l’artista i a tota la producció que el mateix Tàpies havia decidit arxivar al seu taller de Campins –aquell espai sagrat de creació–, a casa o a la Fundació.

Aquesta empresa, començada fa un parell d’anys, s’ha convertit en un projecte mastodòntic, que ha acabat sobrepassant els límits de la Fundació Antoni Tàpies i que, per tant, es bifurca en dues seus i es perllonga a les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). A Tàpies. Des de l’interior, Todolí, que subratlla que no és un especialista en l’obra tapiana, s’esforça per treure a la llum allò que en altres exposicions no s’ha mostrat. “Sempre –m’explica¬– he volgut conèixer el que es guarden els artistes per a la seva col·lecció, allò que han decidit obstruir, per tal d’entendre com es veuen ells mateixos”. Així, rescata per a l’ocasió les peces “més radicals, arriscades i experimentals que surten del que la gent considera com a tàpies” i aporta  “una idea més àmplia i diversa de la seva obra, amb molts camins plens de pols i d’altres sense sortida, que fugen de les grans autopistes, dels discursos i les interpretacions habituals”. De fet, el títol de la mostra amaga un doble joc interior: la possibilitat de descobrir les obres més íntimes del geni i l’oportunitat d’esbrinar com el comissari, després de tot, veu i compren aquestes propostes.

L’itinerari abasta tota la seva producció artística, des del 1945 i fins al 2011, i dibuixa una trajectòria marcada per l’experimentació constant, en la recerca de signes, matèries, colors i formes que van acabar conformant una iconografia singular. L’exposició se centra en dues línies que caracteritzen el llegat del creador, deixa fora l’etapa de Dau al Set i introdueix una sèrie expressionista. A la Fundació Antoni Tàpies, us trobareu amb les peces més povera, construïdes amb objectes de baix cost –cartró, fils, cordills– “residus de la vida quotidiana”, que deia el pintor, per tal d’ensenyar que “el que es concep com a marginal pot suggerir idees essencials”. Un procés que arriba fins al punt d’incloure al llenç tota mena d’estris i que força els límits de l’assemblatge, amb portes, finestres i somiers. A les sales del MNAC, en canvi, s’exhibeixen les pintures matèriques o murals, on destaca la pastositat dels inicis. El recorregut arriba fins aquell moment en què, com a resposta ferma al llenguatge artístic tradicional, va experimentar amb nous materials, com ara el vernís, el làtex i les planxes de metall.

En l’any en què es commemora el 90è aniversari del naixement del pintor, Tàpies és més que mai una font de lectura inesgotable, i les seves obres són una referència obligada per muntar el trencaclosques conceptual de l’art del segle XX.

Tàpies. Des de l’interior
Fundació Antoni Tàpies + MNAC
Fins al 3 de novembre

___
Publicat a Time Out, 25/06/13

[Link Català]
[Link Español]