29.5.14

Propagar el videoart

Del 29 de maig al 7 de juny se celebra la dotzena edició de Loop, una cita ineludible pels amants del vídeo

Loop s’ha convertit, des de l’any 2003, per mèrits propis, amb la trobada sobre videoart de referència internacional. Davall aquest gran paraigües, dedicat exclusivament a la imatge en moviment, es ramifiquen tres propostes a l’entorn del mercat professional, el festival i la formació i investigació: Loop Fair, Screen Festival i Loop Studies. Un complet programa d’activitats que s’estructura a propòsit del format audiovisual.

ÉMILIE BROUT & MAXIME MARION “Dérives”, 2011-2013, infinit.
Presentat per 22.48 m² Gallery (Paris).
Més d’una quarentena de galeries –a data de principis de març, quan s’escrivia aquest article– participaran a la fira, que del 5 al 7 de juny se celebrarà a l’hotel Catalonia Ramblas, on, com ja es tradició, es reservarà una habitació per cada una de les galeries seleccionades. S’exhibiran les últimes tendències en la producció de vídeo en un context distès i relaxat, donant prioritat a les estrenes.
En edicions anteriors, Loop es va dedicar a tractar qüestions com la producció i la coproducció en el terreny de l’audiovisual; enguany, en canvi, enfoca la difusió, el consum, els canals de distribució i la circulació de les peces videoartístiques. En aquesta edició, a partir d’una sèrie de taules rodones organitzades en paral·lel a la trobada i amb professionals del sector, es vol discutir i esbrinar com es difon, de quina manera es mira i quins discursos acaba propiciant el videoart a dia d’avui. I, per a l’ocasió, hi participaran les principals plataformes de difusió i distribució de les propostes videoartístiques, com Hamaca, Vdrome, Artprojx, entre d’altres. El Loop Studies, a més, juntament amb diverses universitats i entitats educatives, tractarà de reflexionarà entorn de les pràctiques i els reptes que encara el sector del vídeo.

JOSEF DABERNIG “Hypercrisis”, 2011, 17’.
Presentat per Andreas Huber Gallery (Viena) i Wilfried Lentz Gallery (Roterdam).
Uns dies abans, a partir del 29 de maig, Screen Festival donarà visibilitat i aproparà, en col·laboració amb més d’un centenar d’entitats, el vídeo al carrer. De fet, aquesta és una de les claus de l’èxit del Loop. Després d’oferir un nou marc de consum, una habitació d’hotel, com a lloc per descobrir peces de vídeo –i conèixer artistes i galeristes–, el videoart es propaga arreu de Barcelona i més enllà de les galeries, centres d’art i fundacions, apostant també per espais menys convencionals d’exhibició, per allò de què si el públic no va a veure videoart, el videoart va on és l’espectador... Així, es posa en diàleg amb contextos inesperats, entra en contacte amb exposicions d’art contemporani i s’insereix amb altres relats i discursos. A propòsit d’això, a mitjans de la dècada dels vuitanta, el videoartista francès Jean-Paul Fargier es demanava “cap on va el vídeo?” i ell tot sol tenia la resposta: “en tots els sentit, cap a totes direccions. A força de guanyar terreny, l’ocupa gairebé tot”. I, mirau per on, pareix, encara ara, que aquesta és la resposta correcta.
Per tenir actualitzada la programació de Loop i Screen, consulteu: http://www.loop-barcelona.com

___
Publicat a Revista Bonart, abril-maig de 2014

22.5.14

Flags from the old regime


Pete Doherty, el controvertit líder de Babyshambles, amant dels excessos de tot tipus, excèntric i escandalós, ha canviat Londres per París i s’ha reencarnat en artista plàstic. 

L’exposició pren el nom de la cançó que
Doherty va dedicar a Amy Winehouse,
l’any 2011, després de la mort de la cantant.

Alguns ja l’han batejat com l’enfant terrible de la pintura contemporània i és vera que els seus dibuixos i collages recorden l’explosivitat del primer Basquiat, però es queden en la infranquejable barrera de la provocació inicial. A One by whom is mesmerized, una aproximació al món de les addiccions, barreja diverses tècniques, com gouache, acrílic, tinta xinesa i el dibuix amb sang, que el va fer famós com a pintor autolesionat fa un parell d’anys. L’artista embruta les seves pròpies obres marcant-les amb plantilles, escrivint-hi a sobre o aferrant frases mecanografiades en paper. Doherty és el protagonista de part de la trentena de peces que s’exposen. En algunes ocasions, el músic s’autoretrata sense rostre i a To see myself as other see me es presenta tal com l’han retratat el seus fans. El resultat és confús i, el que és pitjor, pot deixar-te del tot indiferent. 

Valoració: **

Galeria Puntoaparte. Fins al 31 de maig.

___
Publicat a Time Out, 14/05/14

[link] [link español]