Al meu país ideal,
l'art serviria per arreglar els problemes d'aquest món. La realitat és, però,
que com a molt, tot i les bones intencions, els artistes només poden contribuir
a sacsejar consciències. Aquest és justament el cas de Núria Güell, que
aconsegueix que cada un dels seus projectes esdevingui una petita revolució.
És una mena de
justiciera -sense capa ni antifaç- que posa el focus sobre problemàtiques
globals, prova els límits de la institució artística i tensa la legalitat. La
peça que dóna títol a l'exposició recorda el negoci del col·leccionisme
d'antiguitats que hi ha darrere de la guerra de Síria. Apátrida por voluntad
propia, un work in progress que
l'estiu passat es va poder veure a l'exhibició Prophetia de la Fundació
Miró, és l'enrevessat procés burocràtic de sol·licitud de renúncia a la
nacionalitat per tal d’obtenir l'estatus d'apàtrida. En un altre àmbit, en
l'esfereïdor vídeo La Feria de las Flores, un grup de joves que han estat
víctimes de turisme sexual fa una visita per la pintura de Botero -que sovint
utilitzava prostitutes com a models- al Museu d'Antioquia de Medellín. Al llarg
de sis obres (la mostra es completa amb Análisis del discurso, Support
Swedish Culture i Arte Político Degenerado), a manera de grans
dilemes ètics, l'artista posa en joc processos col·lectius, memòria i
experiències. Exposa situacions conegudes, però oblidades. Resulta incòmoda: és
una veu necessària.
L'any
passat, l'Ajuntament de Figueres li va censurar Ideologies oscil·latòries,
creada pel festival Ingràvid.
4 estrelles.
ADN. Fins al 9 de
setembre.
__
Publicat a Time Out, 15/06/16
