4.7.25
24.4.25
Activitats vinculades a l’exposició: Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat
 |
| Foto: Josep Cano - Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya |
15.4.25
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat / Sant Cugat
EXPOSICIÓ TEMPORAL
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat
Del 29 d’abril al 14 de setembre, al Museu del Monestir
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat és una oportunitat única per veure a Sant Cugat les quatre grans sèries dels gravats de Goya, realitzades entre el 1797 i el 1819: Caprichos, Desastres de la guerra, Tauromaquia i Proverbios (també anomenada Disparates).
Els gravats, que provenen del fons del Museu de Mataró, corresponen a l’estampació que es va fer a la Calcografía Nacional de Madrid durant la Guerra Civil Espanyola. Tècnicament, l’edició és una de les de més valorades per la qualitat d’impressió.
L’exposició, comissariada per la crítica d’art Aina Mercader Sbert, parteix de la singularitat de la col·lecció mataronina. El Museu de Mataró custodia tots els exemplars de les sèries excepte un, el gravat número 16 dels Desastres de la Guerra, titulat Se aprovechan. Aquest buit en la col·lecció, del qual se’n desconeix el motiu, és el punt de partida de l’exposició.
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat presenta els gravats acompanyats de les intervencions d’Irene Solà, Anna Dot, Marcos Prior i la Compañía La Soledad (formada per Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi). Les seves propostes artístiques, creades específicament per a l’exposició, formen un conjunt d’aproximacions i derives a partir de l’obra de Goya.
La mostra és una producció del Museu de Mataró estrenada el 2021 a Ca l’Arenas. La Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, de la qual formen part activa ambdós museus de Mataró i Sant Cugat, impulsa la seva itinerància.
Organitza: Ajuntament de Sant Cugat i Museu de Sant Cugat.
https://museu.santcugat.cat/agenda/volaverunt-els-gravats-de-goya-des-de-la-contemporaneitat/
1.4.25
La planta processadora
El juny del 2017, la historiadora de l’art i comissària Alice Procter (Sidney, 1995) va engegar els Uncomfortable Art Tours, unes visites a galeries i museus britànics –The National Gallery, el British Museum, el Victoria and Albert Museum o la Tate Britain–, amb la intenció de desvelar les arrels imperials i colonials que hi ha rere la creació d’algunes col·leccions d’art. Històries sòrdides de saqueig, esclavitud, negrers, genocidis, que han donat forma i finançament a importants fons museístics anglesos, però que també podrien rastrejar-se a altres col·leccions i fons més propers.
Tres anys després d’iniciar aquestes rutes setmanals, que proposen recursos per desconstruir els relats museístics vigents, Procter va escriure El cuadro completo. La historia colonial del arte en nuestros museos, publicat en castellà per Capitán Swing. La portada del llibre és una adaptació dels cartells que utilitza l’autora per promocionar les seves visites guiades. En aquest cas, el Retrat d’Edward Colston, de Jonathan Richardson, de l’Ajuntament de Bristol, intervingut amb la paraula ‘Negrer’. De la mateixa forma que fa als seus “tours d’art incòmodes”, Procter va teixint el relat tot plantejant múltiples interrogants: Qui té el dret a posseir objectes i a contar les seves històries? És possible de descolonitzar les nostres galeries? Pot un museu ser un lloc des del qual enfrontar-se a la desigualtat política o social a gran escala? No dona respostes per a totes les qüestions, però deixa anar algunes idees: “Començo a pensar –argumenta– que el museu és realment un cementiri, un lloc on mor el canvi (bé, d’acord, potser s’assembla més a la planta processadora, on el canvi es torna econòmicament viable)”.
I, a partir de la història d’un seguit de peces, de diamants o sarcòfags robats o pintures d’arrels colonialistes, suggereix noves maneres de mirar. “Com a visitants de museus compromesos, la vostra tasca –escriu– és recordar que un museu és una caixa amb objectes que han estat col·locats allí per un col·leccionista o per un grup de col·leccionistes, i que es presenten com una cosa completa; així que heu de preguntar-vos: què falta? A través de quins ulls estem mirant la història? Com s'ha anat modelant i retallant aquesta història fins a transformar-la en un relat? Estem davant els mateixos Grans Mascles Blancs de sempre? No caigueu en l'autocomplaença de creure que si alguna cosa és digna estarà en el museu i, a la inversa, que si no està en el museu és perquè resulta irrellevant”.
Tanmateix, Procter no treballa sobre un terreny erm. Els discursos descolonials, que demanen materialitzar les restitucions i portar a termes les reparacions històriques a pobles espoliats, així com resignificar i contextualitzar monuments i col·leccions, estan a l’ordre del dia; com també ho està la retòrica colonialista, que se sent rugir cada vegada amb més força.
__
Publicat a revista Bonart, 201
20.3.25
6.3.25
Les Cases Barates del MUHBA Bon Pastor. Història urbana i patrimoni ciutadà al Besòs [Publicació] | Museu Historia de Barcelona | Ajuntament de Barcelona
El projecte museístic de les Cases Barates del Bon Pastor s’insereix en el paradigma d’història urbana que vertebra el Museu d’Història de Barcelona, amb l’ànim d’impulsar una història pública rigorosa de barri, de ciutat i d’Europa.
Les Cases Barates, acabades el 1929, van ser el primer model d’habitatge social de Barcelona. La base del projecte de la seva museïtzació ha estat la recerca en història urbana, a partir de fonts escrites, orals, gràfiques, fotogràfiques, fílmiques i arqueològiques, compartida amb un ampli ventall acadèmic, incloent-hi els estudiosos del Bon Pastor.
Es tracta d’un projecte de proximitat i de ciutat alhora, en el qual la doble escala esdevé decisiva, amb un enfocament comparatiu de la història de l’habitatge obrer a Europa.
Presentació a càrrec de:
Carles García Hermosilla, director del Museu d’Història de Barcelona
Natascha Drabbe, fundadora de la xarxa Iconic Houses
Aina Mercader Sbert, editora i coordinadora de la publicació
28.03.2025
20.2.25
Fer Col·lecció (Museu de Mataró)
Comissariat en col·laboració amb Anna Capella Molas, directora del Museu de Mataró
Subscribe to:
Posts (Atom)