4.7.25
24.4.25
Activitats vinculades a l’exposició: Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat
 |
| Foto: Josep Cano - Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya |
15.4.25
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat / Sant Cugat
EXPOSICIÓ TEMPORAL
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat
Del 29 d’abril al 14 de setembre, al Museu del Monestir
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat és una oportunitat única per veure a Sant Cugat les quatre grans sèries dels gravats de Goya, realitzades entre el 1797 i el 1819: Caprichos, Desastres de la guerra, Tauromaquia i Proverbios (també anomenada Disparates).
Els gravats, que provenen del fons del Museu de Mataró, corresponen a l’estampació que es va fer a la Calcografía Nacional de Madrid durant la Guerra Civil Espanyola. Tècnicament, l’edició és una de les de més valorades per la qualitat d’impressió.
L’exposició, comissariada per la crítica d’art Aina Mercader Sbert, parteix de la singularitat de la col·lecció mataronina. El Museu de Mataró custodia tots els exemplars de les sèries excepte un, el gravat número 16 dels Desastres de la Guerra, titulat Se aprovechan. Aquest buit en la col·lecció, del qual se’n desconeix el motiu, és el punt de partida de l’exposició.
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat presenta els gravats acompanyats de les intervencions d’Irene Solà, Anna Dot, Marcos Prior i la Compañía La Soledad (formada per Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi). Les seves propostes artístiques, creades específicament per a l’exposició, formen un conjunt d’aproximacions i derives a partir de l’obra de Goya.
La mostra és una producció del Museu de Mataró estrenada el 2021 a Ca l’Arenas. La Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, de la qual formen part activa ambdós museus de Mataró i Sant Cugat, impulsa la seva itinerància.
Organitza: Ajuntament de Sant Cugat i Museu de Sant Cugat.
https://museu.santcugat.cat/agenda/volaverunt-els-gravats-de-goya-des-de-la-contemporaneitat/
1.4.25
La planta processadora
El juny del 2017, la historiadora de l’art i comissària Alice Procter (Sidney, 1995) va engegar els Uncomfortable Art Tours, unes visites a galeries i museus britànics –The National Gallery, el British Museum, el Victoria and Albert Museum o la Tate Britain–, amb la intenció de desvelar les arrels imperials i colonials que hi ha rere la creació d’algunes col·leccions d’art. Històries sòrdides de saqueig, esclavitud, negrers, genocidis, que han donat forma i finançament a importants fons museístics anglesos, però que també podrien rastrejar-se a altres col·leccions i fons més propers.
Tres anys després d’iniciar aquestes rutes setmanals, que proposen recursos per desconstruir els relats museístics vigents, Procter va escriure El cuadro completo. La historia colonial del arte en nuestros museos, publicat en castellà per Capitán Swing. La portada del llibre és una adaptació dels cartells que utilitza l’autora per promocionar les seves visites guiades. En aquest cas, el Retrat d’Edward Colston, de Jonathan Richardson, de l’Ajuntament de Bristol, intervingut amb la paraula ‘Negrer’. De la mateixa forma que fa als seus “tours d’art incòmodes”, Procter va teixint el relat tot plantejant múltiples interrogants: Qui té el dret a posseir objectes i a contar les seves històries? És possible de descolonitzar les nostres galeries? Pot un museu ser un lloc des del qual enfrontar-se a la desigualtat política o social a gran escala? No dona respostes per a totes les qüestions, però deixa anar algunes idees: “Començo a pensar –argumenta– que el museu és realment un cementiri, un lloc on mor el canvi (bé, d’acord, potser s’assembla més a la planta processadora, on el canvi es torna econòmicament viable)”.
I, a partir de la història d’un seguit de peces, de diamants o sarcòfags robats o pintures d’arrels colonialistes, suggereix noves maneres de mirar. “Com a visitants de museus compromesos, la vostra tasca –escriu– és recordar que un museu és una caixa amb objectes que han estat col·locats allí per un col·leccionista o per un grup de col·leccionistes, i que es presenten com una cosa completa; així que heu de preguntar-vos: què falta? A través de quins ulls estem mirant la història? Com s'ha anat modelant i retallant aquesta història fins a transformar-la en un relat? Estem davant els mateixos Grans Mascles Blancs de sempre? No caigueu en l'autocomplaença de creure que si alguna cosa és digna estarà en el museu i, a la inversa, que si no està en el museu és perquè resulta irrellevant”.
Tanmateix, Procter no treballa sobre un terreny erm. Els discursos descolonials, que demanen materialitzar les restitucions i portar a termes les reparacions històriques a pobles espoliats, així com resignificar i contextualitzar monuments i col·leccions, estan a l’ordre del dia; com també ho està la retòrica colonialista, que se sent rugir cada vegada amb més força.
__
Publicat a revista Bonart, 201
20.3.25
6.3.25
Les Cases Barates del MUHBA Bon Pastor. Història urbana i patrimoni ciutadà al Besòs [Publicació] | Museu Historia de Barcelona | Ajuntament de Barcelona
El projecte museístic de les Cases Barates del Bon Pastor s’insereix en el paradigma d’història urbana que vertebra el Museu d’Història de Barcelona, amb l’ànim d’impulsar una història pública rigorosa de barri, de ciutat i d’Europa.
Les Cases Barates, acabades el 1929, van ser el primer model d’habitatge social de Barcelona. La base del projecte de la seva museïtzació ha estat la recerca en història urbana, a partir de fonts escrites, orals, gràfiques, fotogràfiques, fílmiques i arqueològiques, compartida amb un ampli ventall acadèmic, incloent-hi els estudiosos del Bon Pastor.
Es tracta d’un projecte de proximitat i de ciutat alhora, en el qual la doble escala esdevé decisiva, amb un enfocament comparatiu de la història de l’habitatge obrer a Europa.
Presentació a càrrec de:
Carles García Hermosilla, director del Museu d’Història de Barcelona
Natascha Drabbe, fundadora de la xarxa Iconic Houses
Aina Mercader Sbert, editora i coordinadora de la publicació
28.03.2025
20.2.25
Fer Col·lecció (Museu de Mataró)
Comissariat en col·laboració amb Anna Capella Molas, directora del Museu de Mataró
27.11.24
Exposició: Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat
L’exposició Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat és una oportunitat única per veure a Santa Coloma de Gramenet les quatre grans sèries dels gravats de Goya, creades entre el 1797 i el 1819: Caprichos, Desastres de la guerra, Tauromaquia i Proverbios (també anomenada Disparates). Els gravats, que provenen de la col·lecció del Museu de Mataró, corresponen a l’estampació que es va fer als tallers de la Calcografía Nacional de Madrid entre els anys 1937 i 1938.
De l’1 de desembre del 2024 al 23 de febrer del 2025
L’exposició sobre Goya, comissariada per la crítica d’art Aina Mercader Sbert, parteix de la singularitat de la col·lecció de gravats mataronina, que ja es van exhibir a Santa Coloma el 1997 amb motiu del 250è aniversari del naixement de l’artista aragonès. Una singularitat que rau en l'absència d'una de les estampes. El Museu de Mataró custodia tots els exemplars de cada una de les sèries, excepte un, el gravat número 16 de la sèrie Desastres de la Guerra, titulat Se aprovechan. Aquest buit en la col·lecció, del qual se'n desconeix el motiu, és el punt de partida de l'exposició.
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat ens mostra els gravats originals acompanyats de les intervencions d’Irene Solà, Anna Dot, Marcos Prior, la Compañía La Soledad (formada per Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi) i dels artistes colomencs Miquel Àngel Para i Benito Marcos. Les seves propostes artístiques, creades específicament per a aquesta exposició, formen un conjunt d'aproximacions i derives a partir del treball de Goya. Un Goya que, en aquestes estampes, allunyades de la pintura per encàrrec, se sent creativament molt lliure.
En aquesta mostra expositiva descobrirem un Goya cronista, observador sagaç, que completa les seves imatges amb una prosa crítica, satírica i, a moments, desesperada. Un artista que demostra un domini excels de les tècniques del gravat i una sensibilitat que avança el camí de l'art modern.
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat, que es va estrenar el 2021 a Ca l’Arenas Centre d’Art - Museu de Mataró, ha estat impulsada per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya de la qual el Museu Torre Balldovina en forma part.
ACTIVITATS
Dissabte 14 de desembre, a les 11.30 h
Visita guiada a l’exposició amb d’AINA MERCADER, comissària de l’exposició
La visita comença al CAC Can Sisteré i finalitza al Museu Torre Balldovina
Diumenge 19 de gener, a les 12 h
La COMPAÑÍA LA SOLEDAD presenta: No hay que dar voces. Amb MARCOS PRIOR que dibuixa en directe el gravat perdut: Se aprovechan
L’acte comença al Museu Torre Balldovina i finalitza al CAC Can Sisteré
Dijous 30 de gener, a les 18 h
Visita guiada a l’exposició amb d’AINA MERCADER, comissària de l’exposició, en el marc del programa de Memòria Històrica
La visita comença al CAC Can Sisteré i finalitza al Museu Torre Balldovina
Diumenge 9 de febrer, a les 11.30 h
Fem un gravat amb la tècnica de la linografia. Activitat familiar
Museu Torre Balldovina
Dijous 13 de febrer, a les 19 h
Una aproximació històrica a les quatre sèries de gravats de Goya. Conferència a
càrrec d’ALBERT MARTÍ PALAU
CAC Can Sisteré
Diumenge 23 de febrer, a les 12 h
ANNA DOT presenta Possibilitats d’una mà i deu lletres: La yegua gafe
Finissage de l’exposició
Museu Torre Balldovina
26.11.24
Inauguració exposició: ‘L’última collita. Transformacions i pervivències de la Barcelona rural’
Dimecres 27/11/2024 19:00
La Casa Elizalde
 |
| Camps de Can Sala, amb xemeneies de fons, 1935. AMDS |
Més info:
https://au5gang.blogspot.com/2024/11/exposicio-lultima-collita.html
Exposició: L’última collita. Transformacions i pervivències de la Barcelona rural
El paisatge actual de Barcelona és eminentment urbà. L’agricultura, però, no ha acabat de desaparèixer de la ciutat, tot i que, amb el temps, ha adquirit noves funcions socials, ambientals i polítiques. Aquesta exposició té com a objectiu mostrar, a través de la documentació conservada als Arxius Municipals de Districte, la importància, la pervivència i les transformacions de la funció rural del territori del pla de Barcelona.
La Casa Elizalde / 27/11/2024 - 18/01/2025
Al segle XIX, l’impuls de la industrialització i la densificació urbana van redefinir el vincle entre ciutat i camp. La ciutat s’expandia a una velocitat i escala sense precedents i les infraestructures existents eren insuficients per garantir la salut i l’abastiment de la població. Les administracions van respondre a la problemàtica tot regulant, planificant i innovant. Molts dels projectes urbans a partir d’aquell moment promourien els beneficis de viure en entorns menys densificats i propers a la natura.
 |
| Tramvia al seu pas pel Passeig Maragall en obres. A mà dreta Torre Llobeta, 1927. AMDHG. |
Avui, la Barcelona rural perviu en l’anhel de la població urbana per reconnectar amb el territori que la sosté i l’alimenta, una última collita que reivindica el passat rural de la ciutat i produeix nous imaginaris socioecològics.
1.10.24
Seminari Museu Història de Barcelona: "Reinventar el museu de la ciutat, sessió IX. MUHBA Fabra i Coats, del treball a l’energia"
Dijous, 3 d'octubre, de 16.00 a 20.00 h.
Recinte de Fabra i Coats, sala Espai Bota.
MUHBA Fabra i Coats
El projecte MUHBA Fabra i Coats ha de convertir la Nau F i la Sala de Calderes en un equipament museístic on s’explicarà el treball a Barcelona en el seu context històric i es complementarà amb una mirada específica a la tradició industrial de Sant Andreu i a la Fabra i Coats com a establiment fabril emblemàtic.
En el seminari es tractaran les novetats i millores aconseguides en el projecte final per mostrar els mons del treball a Barcelona, a l'anomenada ‘Nau F’, i els plantejaments per a la sala de Calderes, de rehabilitació imminent, els mons de l’energia a la ciutat.
Programa
16.00 h
Progressos en el projecte Ciutat del treball a la Nau F.
"La complexitat del relat, de guió a exposició", Edgar Straehle
"Noves donacions per a la col·lecció", Ramon Pujades
"Vivències filmades de treball en format breu", Aina Mercader i Marta Delclós
"Propostes per a una gestió participativa", Carme Turégano
Debat amb els assessors i amb les entitats que formen part de projecte
Progressos en el projecte Energia i treball a les Calderes
"De l’energia al treball, repensar la Sala de Calderes", Edgar Straehle
"El projecte de restauració de la Sala de Calderes", Miquel Angel Sala
Subscribe to:
Posts (Atom)