22.4.16

Xavier Miserachs

Quan encara cuegen les reaccions a la controvertida exposició del MACBA -ara ja clausurada- Miserachs Barcelona (a partir del fotollibre Barcelona, blanc i negre), la flamant galeria Ana Mas Projects s'esforça a presentar, amb la connivència de les hereves, un Xavier Miserachs (1937-1998) polièdric, ric en lectures i matisos.

Bettine
La mostra, que aplega una vuitantena d'instantànies en blanc i negre, entre còpies d'autor vintage i posteriors, se centra en els primers anys d'aquest fotògraf precoç: les dècades dels cinquanta i seixanta. Més enllà de les icòniques imatges de la Barcelona de l'època (destaquen les de El Born, La Rambla, Poblenou, Gràcia), la tria, que s'articula en petits grups temàtics, amplia els interessos i les narratives d'una de les mirades més lúcides i poroses a l'esdevenir del seu temps. El relat transita pel litoral (Arribada dels creuers a Tossa de Mar), el camp (Pagès a Peñafiel, Carretera a l'Aragó), Espanya (Sevilla, Tarifa), l'estranger (París, Londres, Nova York), formes de senyalística (Balcó a Eivissa) o propostes més abstractes sense títols.

L'Autoretrat a la mili

Per sobre de totes aquestes fotos, però, sobresurt el suggeridor retrat Bettine, una jove que desafia en un poderós escorç la presència de qui l'observa. A la sortida, ens acomiada L'Autoretrat a la mili, on l'autor apareix reflectit dins un petit mirall. Corrien els anys seixanta i estava germinant la carrera d'un dels fotògrafs més interessants del segle passat.

El recorregut s'inicia amb La bòbila de Llinars, de quan tenia només 15 anys. Amb aquesta instantània es va presentar a un concurs de fotografia que no va guanyar.

A més de les imatges icòniques de la sèrie Barcelona, n'hi ha una vintena d'inèdites o poc conegudes, com les ballarines als camerinos d'El Molino o les de la mili.

4 estrelles.

Ana Mas Projects. L'Hospitalet. Fins al 17 de juny.
__
Publicat a Time Out, 13/04/1

13.4.16

La migració de galeries. Sobreviure en nous espais o abaixar la persiana

L’arrencada de la temporada expositiva va sorprendre pel joc de cadires al pati de les galeries. Consell de Cent, el carrer de les galeries per excel·lència de Barcelona, ja no és el que era, que ningú s’ofengui, és una evidència que, en els darrers anys, entre unes coses i unes altres, ha perdut valuosos actius. Nombroses i prestigioses sales s’han vist obligades a migrar –per l’increment del preu dels lloguers per mor de la llei d’arrendaments urbans i pels efectes de la crisi econòmica, en general–, a cercar nous espais d’exhibició, reinventar-se i explorar zones alternatives a la ciutat o, rendir-se, i tancar la paradeta. Aquí exposarem alguns casos d’aquells que s’han resistit a abaixar la persiana. 

Carles Taché va anunciar, a mitjans del 2014, que buscava sala més enllà de les fronteres de Consell de Cent i arrencava la temporada del 2015 amb l’estrena d’una enorme galeria al carrer Mèxic, 19 (passatge interior), després d’estar-se durant tres dècades al centre de la capital catalana. El galerista ha defensat en diverses ocasions que el nou espai “ofereix més possibilitats als artistes de la galeria i als seus projectes”. El seu trasllat va coincidir precisament amb l’anunci de la creació de l’Associació Montjuïc, Muntanya dels Museus, un acord entre La Caixa, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i Fira de Barcelona per impulsar la reordenació urbanística de la muntanya amb vista a la futura Esplanada dels Museus, que el nou consistori ha descartat, de moment. A prop de la Carles Taché, Carlos Duran al capdavant de Senda, des de principis dels noranta, també decidia deixar la cantonada Consell de Cent-Rambla Catalunya i reinventar-se en un bell espai al carrer Trafalgar, 32. Seguint els passos d’un i altre, Fidel Balaguer ha tancat el pis de Consell de Cent per traslladar-se en l’òrbita de l’Arc de Triomf, concretament a Roger de Flor, 5. El canvi de la galeria Balaguer, fundada el 2002 a Matadepera, no és només una qüestió d’ubicació al mapa. En el seu cas, la nova localització va acompanyada d’una reformulació, en certa manera, del projecte. A l’estiu, va deixar el pis que ocupava des del 2004 per un gran local a peu de carrer amb les portes obertes per a tallers d’artistes i diverses propostes de l’àmbit cultural. 

Fundació Gaspar

Enmig d’aquesta, diguem-ne, diàspora, destaca l’aposta arriscada de dues galeries que han tancat etapa barcelonina per provar sort en la segona ciutat del país, sota l’impuls del Districte Cultural de L’Hospitalet del Llobregat. NoguerasBlanchard ha abandonat els dominis del Raval per ocupar amb la companyia de la galeria Ana Mas (un dels membres del tàndem +R, que estava situada al carrer Sant Eusebi, fruit de la unió de masArt i Raiña Lupa i que ara té un peu també a Puerto Rico) diverses plantes d’un edifici industrial dels setanta al carrer Isaac Peral, 7. Les dues galeries disposen de molt més espai a un preu més assequible. A més, l’ajuntament de L’Hospitalet aprovava, pels volts de gener, bonificar l'IBI i l'IAE de les empreses culturals de la ciutat, un punt més a favor. Àlex Nogueras, que també té galeria al carrer Doctor Fourquet de Madrid, comenta uns mesos després de fer la mudança: “he pogut deixar el centre perquè el nostre client no és el que passeja per Consell de Cent buscant comprar una peça”. I continua: “d’ençà que som en aquest edifici tenim més visites que quan érem al carrer Xuclà, segurament atretes per la novetat, però amb la tranquil·litat d’aquest espai els podem atendre molt millor. En l’àmbit institucional hem trobat, a més, una diferència de tracte respecte a Barcelona. Tenim molt bona sintonia amb l’Albert Mercadé, responsable del Districte Cultural, i estem, per exemple, al costat dels artistes de Salamina”, destaca. 

Per la seva banda, la veterana Rocío Santa Cruz (l’altra part de la desapareguda +R) torna a encapçalar un projecte en solitari en un flamant espai de 300 metres quadrats a la Gran Via de les Corts Catalanes, 627. “Després de vint anys de trajectòria –assegura– ja em tocava disposar d’un bon espai, d’acord amb tots els anys que porto treballant en això”. El projecte homònim vol reconnectar amb l’estela de Raiña Lupa –que, per cert, estava, a principis dels dos mil, en un pis també a l’arteria de Consell de Cent, a prop de Taché i gairebé encarada amb Balaguer– d’editar llibres i produir obra. “D’alguna manera ho vaig intentar fer a +R amb la sala Ultramarinos que aquí he rebatejat com a Gabinet”. Quan molts fugen del centre, ella hi torna: “Jo crec en Barcelona –afirma– i considero que l’art ha d’estar al centre de la ciutat, aquest és el lloc per les galeries. Potser, precisament, perquè no sóc d’aquí aposto més per ella”, acaba.  

Un capítol a part mereix el cas de la Fundació Gaspar. A finals d’any, Moishan Gaspar, descendent de la saga de la galeria Gaspar, que durant prop d’un segle va exhibir l’obra dels artistes més rellevants en l’àmbit internacional, inaugurava un nou projecte al Palau Cervelló del carrer Montcada, a tocar del Museu Picasso. Per l’estrena va presentar una mostra col·lectiva –que es pot visitar fins al 28 de març– amb un títol que és tota una declaració d’intencions per la nova empresa i pel sector en general: Art strikes back!

___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març-abril 2016

6.4.16

Impressionistes i Moderns

En la línia dels “100 llibres que has de llegir abans de morir”, arriba “les obres mestres que has de veure almenys un cop a la vida” (i, ara, sense haver de sortir de Barcelona!). 

Picasso, Dona amb barret verd
La mostra, provinent de la Phillips Collection -el primer museu d'art modern dels Estats Units-, ofereix un panòptic dels principals moviments artístics que es van desenvolupar des del segle XIX i fins a la segona meitat del XX, començant pel realisme i el romanticisme i arribant a l'expressionisme abstracte, passant per l'impressionisme i el cubisme. I ho fa amb una seixantena de pintures i una alineació de luxe (Van Gogh, Cézanne, Matisse, Modigliani, Pollock, Rothko), que és per treure's el barret. Brillen amb llum pròpia: La petita banyista d'Ingres, Ballarines a la barra de Degas, L'habitació blava i Dona amb barret verd de Picasso o Tardor II de Kandinsky. Algunes pintures es veuen per primera vegada a la ciutat.  

4 estrelles
Caixaforum. Fins al 19 de juny.
__
Publicat a Time Out, 16/03/1