27.4.07

Olafur Eliasson rep el premi Joan Miró

L'artista danès, que treballa amb la natura i les noves tecnologies, exposarà a Barcelona el juny del 2008

'The Weather Project', peça creada
'site specific' per a la Tate Modern
La primera edició del premi Joan Miró s'ha estrenat amb un guanyador de luxe. El jurat internacional del guardó ha escollit a l'artista danès Olafur Eliasson (Copenhaguen, 1967) "per la seva rellevant contribució a la pràctica artística contemporània, una contribució que es troba dins la línia de les exploracions que Miró va dur a terme en el seu dia".

El premi biennal, patrocinat per la Fundació Caixa Girona, té una dotació de 70.000 euros, "un dels guardons més ben dotats de l'art", segons Rosa Maria Malet, la directora de la Fundació Joan Miró. A més, el premi inclou dues exposicions que se celebraran el juny de 2008. Una a la Miró i l'altra a la Fontana d'Or de Caixa Girona, i per les quals s'hi destinaran prop de 400.000 euros.

"L'artista guardonat -explica Malet- crea un univers propi a partir de les seves peces, que combinen i barregen elements del món natural i de l'expressió artística". Eliasson acostuma a crear les seves peces site specific, com en el cas de The Weather Project, que va instal·lar a la sala de turbines de la Tate Modern de Londres, el 2003.

Eliasson utilitza diferents mitjans artístics, però el seu treball destaca en el territori de la fotografia, l'escultura i la instal·lació. "En les seves instal·lacions se'ns convida a reflexionar sobre l'experiència perceptual, mentre que les seves fotos ofereixen seqüències aturades en el temps", descriu Malet. I afegeix: "Les escultures d'Eliasson semblen un complement dels altres dos medis".

L'estètica de les peces del danès han enlluernat un jurat format per Malet; el director del centre Georges Pompidou, Alfred Pacquement; el director de la Tate Modern, Vicente Todolí; i la directora del Castello di Rivoli Museo d'Arte Contemporanea, Ida Gianelli.

La Miró vol guardonar, així, artistes innovadors que estan a un pas de la consolidació, com en el cas d'Eliasson, que rebrà el premi el proper 16 de maig a la Fundació Joan Miró de Barcelona.


---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 44. Divendres, 27 d'abril del 2007

13.4.07

L'ull dels EUA


CaixaForum acull una retrospectiva que ve del MOMA amb 500 fotografies del prolífic artista Lee Friedlander

Per als qui encara no el coneixen, cal dir que Lee Friedlander (Aberdeen, EUA, 1934) és un dels artistes més prolífics de la història de la fotografia. D'ell s'ha dit que és un observador obsessiu, l'inventor d'un univers fotogràfic farcit de superposicions i un dels creadors de la imatge de la Nord-amèrica quotidiana.

Ara, quan el fotògraf ja té 73 anys, CaixaForum li dedica una retrospectiva amb 500 imatges, que abasten des de finals de la dècada dels cinquanta fins a l'actualitat. Es tracta de la mostra més gran dedicada fins ara a aquest fotògraf i ha estat organitzada pel Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA). El comissari de l'exposició, Peter Galassi, conta que "Friedlander es va iniciar en la fotografia als 21 anys, quan el mitjà encara no despertava massa interès artístic, i va debutar en revistes de música de Nova York". No va ser fins a la dècada dels seixanta quan va crear la seva identitat artística, i va declarar que "el meu objectiu se centra en el paisatge social americà".

El seu interès per retratar el dia a dia americà va ser fruit, en part, per la seva amistat amb Walker Evans, el fotògraf que va convertir la quotidianitat en art. Amb l'interès per ser els ulls dels EUA, va crear sèries senceres dedicades al seu país. El monument nord-americà (1976) conté imatges de la gran varietat de monuments que hi ha als EUA, des dels més nobles fins als més ridículs. Una dècada després, va crear la sèrie Valls industrials: Ohio i Pennsilvània (1982) amb vistes de zones industrials.

La bellesa de l'error

Friedlander explota els típics errors fotogràfics (l'ombra del mateix fotògraf, un pal al centre de la imatge o el reflex d'un vidre d'una botiga que confon l'interior amb l'exterior) i els converteix en jocs i endevinalles per a l'espectador, que s'ha d'entretenir a buscar el sentit de cada imatge. L'artista ha mantingut, al llarg del mig segle de carrera, aquestes bromes visuals, que "amb el temps s'han revestit de sensualitat i lirisme", segons Galassi. Aquesta evolució es pot veure a la mostra que s'allarga amb la sèrie Pals i pedres, Nusos o Autoretrats, entre altres.

Friedlander, que ha revelat més de 60.000 imatges, no ha deixat mai de fer fotos i s'ha resistit a la tecnologia digital, de la mateixa manera que a la premsa. El comissari el defineix "com un Balzac fotogràfic que incorpora tota la comèdia humana a les seves creacions".


---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 47. Divendres, 13 d'abril del 2007