6.3.13

Tàpies que no semblen tàpies

Contra Tàpies proposa un acostament innovador a l’obra de l’artista en relació amb altres creadors i lluny dels tòpics

Fotograma del film
Salò o le 120 giornate di Sodoma, 1975
© Pier Paolo Pasolini, 2013

L’escena artística està farcida de clixés estètics i llegendes pseudobiogràfiques que han marcat a foc la trajectòria d’alguns pintors i han condicionat la lectura de les seves obres. Entre els mites més gastats n’hi ha alguns que s’han repetit fins a la sacietat: Picasso era un faldiller, Dalí un pallasso (en sentit despectiu), Miró un ingenu... I, bé, de Tàpies s’ha dit i rescrit que era un pintor que treballava amb connivència amb el poder, un artista nacional, i un tòtem aïllat dels creadors que l’envoltaven. Parlem de tot això amb Valentín Roma, a la Fundació Antoni Tàpies, on m’ha citat per contar-me tots els ets i uts de Contra Tàpies, l’exposició que ha comissariat amb Laurence Rassel i que, entre d’altres coses, ataca la mitologia tapiana i proposa, ara que fa un any de la mort de l’artista, “mirar la seva obra com si mai l’haguéssim vista, fora tòpics”.

La mostra, que està dividida en tres àmbits, presenta una relectura de Tàpies a través de relacions del tot inesperades. Els comissaris s’enfronten a les mirades historicistes tradicionals i fan conversar algunes de les seves peces amb obres d’altres d’artistes coetanis amb qui rarament se l’ha vinculat. De les 7000 que tenien a l’abast, entre dibuixos, pintures i collages, n’han seleccionat 16, on predomina un Tàpies més desconegut, allunyat de les propostes matèriques i convertit, per exemple, en futurista o muralista mexicà. D’aquesta manera, es creen estranyes parelles de ball, llaminadures estètiques que sorprendran als visitants més incrèduls: Carlos Pazos, Joseph Beuys, David Hockney, Dan Graham, i, fins i tot, Pier Paolo Pasolini; tots en solfa, acompanyant els tàpies en un orgia visual. La proposta és agosarada, però Roma assegura que l’artista s’hi sentiria còmode perquè, fa uns anys, demanat sobre l’exposició que li agradaria que li fessin va respondre que en veuria “una on hi hagués tots aquells tàpies que no semblen tàpies”.

En aquest exercici d’aproximació al geni, que es podrà veure fins al 9 de juny, s’exposa també l’obra específica de sis artistes contemporanis que interpel·len el treball i el simbolisme del creador català. “És tracta d’utilitzar-lo com a tema, no de fer-li un homenatge”, explica el comissari. Aquesta proposta d’actualització de la figura del pintor, inclou, a més, una part de la seva correspondència personal, que fins ara s’havia mantingut inèdita, i on podreu llegir algunes de les cartes que li va enviar el poeta Octavio Paz, la fotògrafa Lee Miller o el filòsof Martin Heidegger i descobrireu, a més, l’admiració que el cineasta Jim Jarmusch li tenia.

A aquestes alçades, toca desvetllar el joc de paraules del títol, i és que, en paraules de Roma, “Contra Tàpies no es proposa com a oposició a l’artista sinó més aviat significa una proximitat abrasiva, un contacte fructífer, una tensió creativa amb ell. Ara és el moment –afegeix- de parlar de llegat i mirar-lo desacomplexadament per esbrinar com continuar treballant amb la seva pintura en el futur”. En qualsevol cas, es tracta d’una mirada innovadora i, sobretot, arriscada, entorn de l’obra d’un pintor del que pensàvem que ja s’havia dit tot.



___
Publicat a Time Out, 27/02/13

1.3.13

Arco, malgrat tot

La Fira Internacional d’Art Contemporani, que se celebra a Madrid, del 13 al 17 de febrer i que té Turquia com a país convidat, compta, després d’anades i vingudes, amb el gruix de galeries catalanes que tradicionalment hi han participat

La polèmica apareixia fa uns mesos, a principis de desembre de l’any passat, quan un grapat de galeries catalanes anunciaven que enguany no participarien a la 32ena edició d’Arco. El motiu de la plantada de les vuit galeries establertes a Barcelona (Senda, Carles Taché, Estrany – de la Mota, Àngels Barcelona, Joan Prats, Polígrafa Obra Gràfica, ProjecteSD, Raíña Lupa) era, segons van explicar en un comunicat, el fet que Ifema, l’organitzador de la fira (format per la Comunitat, l’Ajuntament i la Camera de Comerç de Madrid i Caja Madrid), es negava a revisar les condicions econòmiques que havien intentat negociar. “Es tractava d’aconseguir millores per a totes les galeries que participen a Arco, és una proposta plantejada des de Barcelona, però que ens convé a tots”, argumenta Carles Taché, propietari de la galeria homònima. Per la seva banda, Marc Domènech, d’Oriol Galeria d’Art [juntament amb ADN i Nogueras Blanchard havien confirmat des del primer moment la seva presència a la fira], afegeix que “ens sembla una petició legítima, però ningú ens va avisar. Si es plantegés com una proposta per a totes les galeries, per sumar i no pas per restar, ens hi afegiríem”. I conclou: “De fet, enguany Ifema ha fet un descompte més alt que en edicions anteriors [prop d’un 18%] en el preu de l’estand, on nosaltres hi presentarem l’obra d’artistes consagrats com Picasso i Miró. En qualsevol cas, Arco és un fira molt important i hi hem de ser”.

Amb l’inici d’any, però, saltava de nou la notícia. Les galeries que havien decidit no anar a Madrid, s’ho repensaven i finalment anunciaven la presència a la fira. Bé, totes no, Estrany – de la Mota es quedava fora. “No tenim cap problema amb la fira –explica Antoni Estrany-, tot el contrari, fa anys que hi anem i pensem que és factible que l’any que ve s’escoltin les nostres exigències, que són compartides amb moltes altres galeries de la ciutat, s’arribi a un acord i hi puguem tornar a anar”. Les que hi van, però, ho fan amb la idea de mantenir les reivindicacions de cara a la propera edició i, en alguns casos, reduint els metres de l’estand de manera testimonial per fer notar el seu desacord. El galerista Fidel Balaguer, que no ha pogut participar mai a Arco, considera que es tracta d’una “petició totalment legítima, tenint en compte la situació del sector”. Tanmateix, argüeix que “potser existeixen un excés de fires i qui sempre acaba fent negoci, en aquest cas i en d’altres certàmens, és el mateix organitzador de l’esdeveniment”. Segons explica Taché, que aprofitarà l’ocasió per presentar el nou espai La Taché Gallery: “Creiem que Arco finalment serà receptiu a les nostres peticions de cara a l’edició del pròxim any. Personalment, m’estimo molt aquesta fira i Madrid sempre ens ha tractat molt bé, és per això que penso que enguany es mereixia una altra oportunitat”. A més, recorda que “existeix un historial molt llarg de galeries de Barcelona a la fira que cal preservar”.

Així doncs i amb les aigües tranquil·les de nou, la fira d’art contemporani més important de l’estat espanyol i considerada pel sector una de les més destacades d’Europa, se celebra del 13 al 17, a Madrid, sense més enrenou. Pilar Dolz, directora de la galeria Cànem, ha viscut la polèmica des de Castelló i explica que “tenint en compte l’època de crisi, la baixada de vendes i la pujada de l’IVA no em sembla malament la proposta i estaria bé que hi hagués un ajustament dels preus per part d’Ifema”. A més, la galerista habitual a la fira, que presentarà les escultures sonores de José Antonio Orts (com a artista destacat), els dibuixos d’Isidre Manils i la fotografia de Vicente Tirado del Olmo, entre d’altres, assegura que enguany “tinc un estand més petit, però no puc deixar d’anar a la fira perquè estem una mica apartats dels nuclis artístics, com Barcelona o Madrid, i presentar-nos en un esdeveniment com aquest és molt positiu per a nosaltres”.  Des d’un altra punt de vista ho ha viscut Juan Anton Maragall de Trama, que durant 15 anys va participar a la fira, però que, segons comenta ell mateix “fa uns anys es va prescindir d’algunes galeries, entre elles Trama, per donar prioritat a les de fora d’Espanya”. El galerista, que serà a JustMad (Madrid, 14-17 de febrer) i que és un habitual a les fires de Miami i Colònia, veu la proposta com un “gest just i valent i del tot justificat que s’hauria de fer extensiu a totes les galeries que hi participen”.

Turquia, país convidat
En una edició marcada per la crisi i amb el rerafons dels estires i arronses sobre les condicions econòmiques, un mercat emergent com el de Turquia, on al llarg de l’última dècada han proliferat nombrosos centres d’art i galeries, és el país convidat amb prop d’una desena de galeries. El comissari Vasif Kortun ha realitzat una àmplia selecció d’artistes turcs i com ja comença a ser habitual, la presència del país convidat s’escamparà arreu de la ciutat, amb exposicions temàtiques a diferents espais de la ciutat (Centro de Arte 2 de Mayo –amb la mostra de l’artista multidisciplinari Halil Altindere-, Matadero –amb l’exposició Here together now, un projecte col·lectiu organitzat pel centre cultural turc Salt- i La Casa Encendida –amb peces del videoartista Ali Kazma). A més, l’art contemporani turc serà analitzat i comentat en diverses xerrades i debats. Al marge de controvèrsies, la fira es pot resumir en xifres: 200 galeries convidades (entre elles, una vintena d’arribades de Catalunya, País Valencià i Mallorca) de 30 països i més de 150 professionals del món de l’art, entre comissaris, ponents, directors de museus i d’institucions culturals. Senyores i senyors, torna Arco, malgrat tot.

___