L’Espai Volart 2
de la Fundació Vila Casas exposa, fins al 20 de juliol, les fotografies
oníriques de Mayte Vieta
Tres fotografies de gran format formen la instal·lació Cycle
(Cicle), una mena d’escena en tres moments, a manera de tríptic, que recull la
imatge d’un cos femení nu, ingràvid i sol, que levita tranquil en un fons de
negre mar. Les instantànies que formen el projecte van ser concebudes una nit
de primavera de l’any 2009 al mar de Blanes i el resultat és la sèrie de cossos
flotant en l’instant decisiu, del que parlava Cartier-Bresson, [o durant
el “captar l’instant”, en paraules de la mateixa fotògrafa] que precisament
situa per sempre el seu personatge submergit en l’Eternitat.
El projecte fotogràfic d’aquesta artista multidisciplinar gira entorn del
cicle de la vida i pivota sobre algunes de les dicotomies recurrents que han
traçat la teranyina conceptual de la postmodernitat. I és que la figura
espectral, creada a cop de llum, que protagonitza la instal·lació Cycle,
comissariada per Glòria Bosch per l’Espai Volart 2, sembla surar com ho fa el
fetus dins el ventre matern, en plena pau, en solitud i silenci sense que res
pugui destorbar-la. La fina línia entre la vida i la mort, el material que
separa allò natural de l’artificial, el moment que existeix entre l’oníric i el
real o provar d’enfocar el límit entre l’absència i l’aparició de la presència,
són alguns dels temes recurrents que conrea la creadora i que irrompen en les
instantànies que conformen aquesta instal·lació.
Tot i que Mayte Vieta (Blanes, 1971) es va formar com a escultora i pintora
a l’Escola Massana de Barcelona, els seus darrers projectes han girat entorn de
la fotografia. A partir de la dècada dels noranta, la creadora irromp en
l’escena artística contemporània i al llarg de tots aquests anys ha exposat de
manera individual o en exposicions col·lectives a galeries, museus i centres
d’art d’arreu. De fet, ja fa quatre anys la seva particular mirada submarina sobre
el propi cos es va poder veure al cicle d’exposicions Silenci Explícit
que, per l’ocasió va acollir un dels monumentals tríptics fotogràfics de Cossos
de Llum, a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Uns anys
després, continua amb el seu particular cycle creatiu i torna a submergir-se
i a bussejar en la ingravidesa aquàtica per treure a la llum la forma del cos
que, en les profunditats del mar, es mostra, una vegada més, en tota la seva
plenitud i bellesa.
___
Publicat a Revista Bonart, juny-juliol de 2014
Publicat a Revista Bonart, juny-juliol de 2014
No comments:
Post a Comment