Les utopies urbanes de Jordi Pintó a La Galeria

El mes de març, La Galeria de Sant Cugat del Vallès exposa Urbanita Assilvestrat de l’artista Jordi Pintó (Cardona, 1968). La mostra recull una vintena de quadres de diverses mides i formats, una trentena de petites pintures sobre cartó reciclat i vuit escultures, peces úniques, de fusta. 

El títol, explica el mateix artista, “fa referència a la fusió entre el camp i la ciutat, la fusió entre la natura i la cultura, que no tenen per què ser incompatibles”. Pintó, un habitual de La Galeria (hi exposa des de fa quinze anys), desgrana el que hi trobareu: “paisatges urbans farcits de vegetació, terrasses amb horts i paisatges naturals per on transiten cotxes i al cel hi volen avions que no contaminen. És una oda a la vida sana –recalca–, a l’ecologisme, a la intel·ligència dels humans, a la sostenibilitat de la societat i del planeta. Una utopia, però m’encanta pintar utopies”, es justifica.

La seva proposta respira flaires de pintura metafísica amb gestualitat cubista i actitud naïf. Un seguit de paisatges utòpics i coloristes amb escenes plàcides sorgides d’un món fantàstic. “Quan vaig començar a pintar –relata– m’interessaren les primeres avantguardes del segle XX pel seu caràcter rupturista amb les imatges reals, la metafísica, el cubisme, l’expressionisme; després em va interessar la llibertat dels nens i d’aquí les meves simpaties per l’art naïf, l’art outsider o la il·lustració contemporània”. En la seva producció proliferen paisatges diguem-ne mig onírics. “Els escenaris –puntualitza– són imaginats però plens de petits records personals, de sensacions viscudes: un arbre, una muntanya, un llac, un riu, diversos personatges però tot simplificat i esquematitzat, portant cada una de les coses a la seva essència formal quasi pictogràfica”. L’artista, que exposa també a la galeria Jordi Barnadas de Barcelona i que la seva obra ha viatjat, en diferents exposicions, per mig món, subratlla: “la realitat m’importa més aviat poc. Hi ha càmeres fotogràfiques i mòbils que fan meravelles. Crec que si la pintura té algun sentit, és precisament el de mostrar quelcom que no es pot fotografiar: el món interior de les persones, i la pintura és fantàstica per fer això”.

___

Publicat a Revista Bonart, febrer-març-abril 2016