1.9.26

Inauguració Exposició: Sagarra torna a Santa Coloma

 Inauguració: dissabte 5 de setembre, a les 19.30 h






Aina Mercader: tasques de Coordinació, guió i continguts





La família Sagarra té vincles amb Santa Coloma des del segle XVIII, però és en el tombant dels segles XIX i XX que, gràcies a les seves estades estiuenques a la torre Balldovina, coneguda també com a torre Sagarra, hi deixa una empremta indeleble.

L’historiador Ferran de Sagarra va reformar la torre Sagarra per fer-ne una casa d’estiueig i va participar en el descobriment del poblat ibèric Puig Castellar, mentre que Ignasi de Sagarra va estudiar els ocells i les papallones del poble. Va ser, però, l’escriptor Josep Maria de Sagarra qui va deixar per escrit la relació de la família amb Santa Coloma. Les vivències, les emocions i el descobriment de la natura, les persones que va conèixer, els hàbits, la gastronomia i les formes de vida van quedar reflectits en un capítol de les seves Memòries: el dels estius de la seva infantesa a la torre Balldovina. Amb una prosa riquíssima i amena, l’escriptor rememora imaginativament la realitat de la família Sagarra a començament del segle XX.

És precisament a través de nombroses cites extretes d’aquestes Memòries que es construeix el relat de l’exposició «Sagarra torna a Santa Coloma». Les paraules de Josep Maria de Sagarra que acompanyen el recorregut expositiu permeten conèixer la seva família, la seva obra en el context de la literatura catalana de la primera meitat del segle XX i el llegat de la família Sagarra a Santa Coloma de Gramenet.

 

Activitats
 
DISSABTE 5 DE SETEMBRE, AL MUSEU
19.30 h Inauguració de l’exposició

Acte de presentació en el marc de la Festa Major d’Estiu

DIUMENGE 20 DE SETEMBRE, AL MUSEU
11.30 h Visita guiada a l’exposició
Inscripcions: museutorreballdovina@gramenet.cat; tel. 933 857 142

DIUMENGE 11 D’OCTUBRE, AL MUSEU
11.30 h Itinerari per la Santa Coloma de Josep Maria de Sagarra
Inscripcions: museutorreballdovina@gramenet.cat; tel. 933 857 142 

DIVENDRES 16 I DISSABTE 17 D’OCTUBRE, 20 h
DIUMENGE 18 D’OCTUBRE, 19 h
AL TEATRE LA COLMENA
Representació de l’obra Paulina Buxareu de Josep Maria de Sagarra, a càrrec de la Cia. La Colmena-Teatre
Entrades al Teatre La Colmena. Més informació

DIUMENGE 18 D’OCTUBRE, AL MUSEU
11.30 h Visita teatralitzada a l’exposició a càrrec de Joan Fernández, actor de la Cia. La Colmena-Teatre
Inscripcions: museutorreballdovina@gramenet.cat; tel. 933 857 142

DIMECRES 21 D’OCTUBRE, AL MUSEU
19 h Conferència “Josep Maria de Sagarra, de Santa Coloma als escenaris”, a càrrec de Gerard Guerra i Ribó, filòleg i crític de teatre

Sessió inaugural del club de lectura “Llegir el teatre” de la Biblioteca Central de Santa Coloma, enguany dedicat a la figura de Josep Maria de Sagarra
Activitat oberta a tothom

DIJOUS 22 D’OCTUBRE, AL TEATRE LA COLMENA
 17.30 h “Teatre llegit de l’Aula” amb l’obra L’hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra, a càrrec de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Santa Coloma

DIVENDRES 30 D’OCTUBRE, AL MUSEU
19.30 h Espectacle “Festa d’estiuejants”, a càrrec de la Cia. La Colmena-Teatre
Inscripcions: museutorreballdovina@gramenet.cat; tel. 933 857 142

DIJOUS 5 DE NOVEMBRE, AL MUSEU
19 h Conferència “La petjada colomenca en la vida i en l’obra de Josep Maria de Sagarra”, a càrrec d’Agustina Rico, escriptora i gran coneixedora del llegat dels Sagarra a Santa Coloma

DIVENDRES 6 DE NOVEMBRE, AL MUSEU
19.30 h Recital poètico-musical de l’obra de Josep Maria de Sagarra, a càrrec de Somni’ts – SCE La Lira de Sant Andreu de Palomar

DIUMENGE 15 DE NOVEMBRE, AL MUSEU
11.30 h Visita teatralitzada a l’exposició a càrrec de Joan Fernández, actor de la Cia. La Colmena-Teatre
Inscripcions: museutorreballdovina@gramenet.cat; tel. 933 857 142

DIUMENGE 22 DE NOVEMBRE, AL MUSEU
11.30 h Itinerari per la Santa Coloma de Josep Maria de Sagarra
Inscripcions: museutorreballdovina@gramenet.cat; tel. 933 857 142


Inauguració: Biennal d'Art de Santa Coloma de Gramenet: «La lletra intrusa»

 Inauguració: dissabte 5 de setembre



Fins al 22 de novembre
 

20.5.26

Desmitificar la vida camperola

L’exposició Contrapastoral. Art i pagesia explora les complexitats de la ruralia, al Morera - Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida fins al 31 de maig


La premissa de Contrapastoral. Art i pagesia és ben clara: mostrar la vida pagesa més enllà dels tòpics pintorescos i la condescendència amb la qual, massa sovint, s’imagina el món rural des de la ciutat. És a dir, proposar una visió allunyada dels estereotips del gènere pastoral, de la idealització del camp que alimenta la literatura i la pintura, i explicitar-ne les complexitats i tensions que s’hi viuen. Presentar la ruralia en la seva diversitat i amb totes les contradiccions que comporta. Per fer-ho, en Pau Minguet, comissari de la mostra, explora diferents qüestions que expliquen la realitat camperola del país, i planteja un recorregut per la pagesia catalana en l’últim segle i mig. “És una aproximació —apunta— a un tema i a unes problemàtiques que poden ser globals (la despoblació, l’explotació de recursos, les protestes derivades del tractat del Mercosur), però en aquest cas centrades en el context més proper i a partir d’obres d’artistes catalans”. 


Pep Companys. Sense títol, 2019 – 2022


La mostra, inaugurada el 12 de març, pren forma a partir d’un fructífer diàleg entre peces històriques i contemporànies, que provenen de les col·leccions del Museu Morera i del fons de la xarxa de museus i centres catalans, com el MNAC, la Fundació Tàpies, el MACBA o l’Arxiu Nacional. Contrapastoral s’estructura entorn de sis àmbits que ofereixen, a través d’una mirada crítica i una voluntat quasi antropològica, una acurada anàlisi sobre l’evolució del camp. A manera de tastet: com l’agricultura ha transformat (i transforma) el paisatge en cada moment a partir, entre altres, d’un paisatge d’Hernàndez Pijuan, una tela d’Olga Sacharoff o una acció performativa d’Albert Gusi. Una escultura de Leandre Cristòfol o la intervenció d’Isabel Banal serveixen per enfocar els rostres de la ruralia. Una camperola d’Ismael Smith i l’acció Dona-arbre de Fina Miralles il·lustren el treball de la terra amb les mans, l’acte de sembra. La maquinària ha esdevingut una part indissociable del paisatge agrari i en condiciona la producció i l’especulació. És aquí on se situen les creacions de Marc Sellarès i Lluís Trepat, que utilitzen aquests estris per a les seves representacions.


Minguet, director de Lo Pardal. Fundació Guillem Viladot d’Agramunt, en alguna ocasió s’ha autodefinit com a pagès de cap de setmana, i per vinculació familiar és coneixedor de primera mà de les reclamacions i les lluites que es conreen més enllà de les ciutats. Aquest és justament un dels últims capítols de l’exposició, en el qual es ressegueixen diferents conflictes; d’una banda a partir de la cartelleria del bàndol republicà que, durant la guerra civil, animava els llauradors a combatre el feixisme; d’altra, amb les vinyetes de Joan Codina Donaire i Armengol, que parodien algunes de les demandes actuals. 


“Existeix —comenta— una neobucolització del món rural. Amb la pandèmia, moltes famílies van decidir marxar de les ciutats i anar al camp, però sovint hi viuen d’esquena, no l’entenen. I el camp té les seves contradiccions, pot ser meravellós, però també molt injust, com les ciutats”. Les tensions entre el camp i la ciutat i la idea que el món rural ha esdevingut cada vegada més urbà s’evidencien amb un dibuix d’Isidre Nonell, les fotos de Pep Companys de grafitis en les parets de magatzems agrícoles o el cartell que va idear Perejaume per les festes de la Mercè de Barcelona el 2004, en el qual l’artista enfila un reguitzell d’interrogants que més de dues dècades després ressonen encara amb força: “Hem de fer-nos, els artistes, pagesos? Un turista plantat és un pagès? Pot tornar a pagès aquell que ha estat turista?”.

__

Publicat a revista Bonart, 203

 

6.5.26

Barcelona 2035. Una ciutat per viure-hi - Exposició

L'exposició presenta les grans transformacions que Barcelona està impulsant amb l’horitzó del 2035, coincidint amb la capitalitat mundial de l’arquitectura. Mostra els projectes estratègics en desplegament i el seu impacte en la qualitat de vida als barris amb una visió metropolitana. A través dels diversos projectes, l’exposició ens mostra una Barcelona en construcció amb l'objectiu de ser més habitable, pròspera, cohesionada i millor connectada.


Coordinació de l'exposició Barcelona 2035. Una ciutat per viure-hi,
a la Casa de l'Arquitectura de Barcelona, ubicada a l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili.


Tota la informació: 
https://www.barcelona.cat/capitalmundialarquitectura/ca/programa/barcelona-2035-una-ciutat-viure-hi