23.4.18

Art Libris, la consolidació d'un model de fira cada vegada més internacional

Com ja comença a ser tradició a Barcelona, del 21 al 23 d'abril, se celebra, al centre Arts Santa Mònica, la novena edició de la fira Arts Libris, dedicada als llibres d'artista i la bibliofília. 

Uns mesos abans, però, del 21 al 25 de febrer la fira, rebatejada per a l'ocasió amb el nom d'Arts Libris Barcelona aterra, per tercer any consecutiu, a Arco Madrid. “Érem inicialment satèl·lit –recorda Rocío Santa Cruz, fundadora i directora del projecte i, a més, editora i galerista– i ara ja podem dir que formem part de manera natural d'Arco. Això es tradueix amb molt més espai disponible dins la fira –afegeix–, amb estands més grans a dins del pavelló, per poder exposar els treballs i projectes d'una trentena d'editors internacionals”. Com en l'edició anterior, l'Speaker's Corner, amb una programació continuada, és el lloc per a la difusió i l'intercanvi de projectes amb comissaris, autors i editors participants. En aquest programa, destaca, per exemple, la conferència dramatitzada de l'artista Javier Peñafiel; la presentació de les publicacions del CA2M per part del seu director, Manuel Segade; o la presentació del llibre El arte de la mediación del comissari Oriol Fontdevila. La fira internacional del llibre d'artista i l'edició contemporània s'ha consolidat com a espai de referència a l'estat espanyol per a la difusió i la comercialització en el sector editorial, del llibre d'artista, el fotollibre i l'edició contemporània i funciona en el context d'Arco, amb una forta participació internacional i amb sectors afins com l'art contemporani. Enguany hi ha una trentena d'editors, entre les quals destaca la presència de llatinoamericans, amb set editorials arribades de l'Argentina, Brasil, Xile o Veneçuela, i altres set són catalanes. Tristan Barbarà és una d'elles. En aquest cas, l'editorial va, des dels inicis, a les dues fires i, com a expositor veterà, té una visió general del projecte: “L'edició de Madrid –comenta Barbarà– és més petita, però està més internacionalitzada. Hi ha editorials més establertes d'art contemporani i algun clàssic que no deixa de ser també internacional. En canvi, en l'edició de Barcelona, hi ha més projectes de recerca i d'investigació”, assegura. L'editor, un habitual de les fires internacionals (Basilea, Miami, Londres, Brussel·les, entre d'altres), continua: “Cada any intento portar alguna novetat, a més de treballs antics que he anat produint al llarg dels darrers trenta anys d'edició i sempre he tingut clàssics, com Tàpies o Miró. Enguany, entre altres coses, mostrem –apunta– Li (1988), de Jaume Plensa, amb dotze aiguaforts en negre; el llibre-poema en forma d'acordió Buraco numa folha (2007), de Francisco Troppa; una carpeta amb obra d'Alaleh Alamir; o el llibre Los trabajos de Persiles y Sigismunda de José Pedro Croft sobre un text de Cervantes”.


Més que una fira
“L'edició de Barcelona, sempre pels volts de Sant Jordi, és més que una fira –sentencia Sant Cruz–. S'ha anat ampliant el model al voltant del Simposi Internacional sobre Edició i Col·leccionisme, que enguany celebra cinc anys”. Una fira que es completa amb l'espai de conversa, difusió i intercanvi de l'Speakers Corner i, en aquest cas, amb l'exposició Biblioteques insòlites, comissariada per Glòria Picazo, una co-producció entre La Casa Encendida (Madrid) i l'Arts Santa Mònica. La mostra, entorn de la idea de biblioteca, arxiu i llibre, inclou obres d'Ignasi Aballí, Antònia del Río, Dora García, Francesc Ruiz o Oriol Vilanova, entre d'altres. Art Libris, a més, amb col·laboració amb la Fundació Sabadell impulsa el Premi Art Libris a les millors publicacions de l'any i, sota el segell de Sèrie AL, la realització d'un llibre d'artista edició limitada. El quart volum de la sèrie, que es publica aquest any, és Loophole de l'artista Wilfredo Prieto. En el moment d'escriure aquest reportatge, no estava tancada la nòmina de participants en la fira, però s'assegura la presència, per exemple, de la galeria Cànem de Castelló. La seva directora, Pilar Dolz, amb una quarantena d'anys de galerista, treballa activament amb obra sobre paper, amb obra gràfica i gravat, però també amb vídeo i fotografia. “Sempre hem anat a l'Art Libris Barcelona, a Madrid anàvem a Arco, però fa uns anys que ja no hi som. Havíem arribat a fer moltes fires internacionals, però després de tants anys ens centrem amb unes poques”, assegura. L'editorial Artika, dirigida per Marc Buil, és un dels altres estands a visitar. “Nosaltres –comenta– participem en moltes fires, també estem a Arco, i l'Art Libris de Barcelona, on hi anem des de fa quatre anys, ens sembla una proposta molt encertada, lluny d'ostentacions hi ha un alt nivell entre els estands i els visitants”. Per a l'ocasió, el director de l'editorial que enguany celebra quinze anys, avança el que hi mostren Cuerpos y flores, el primer i únic llibre d'artista d'Antonio López. Una mirada poètica sobre la natura, l’home i la relació entre tots dos, que recull per primer cop una selecció de les obres més emblemàtiques del pintor. A més, com a novetat, destaca el volum El Teatro, d'Henri de Toulouse-Lautrec. “És una autèntica joia, un estoig en forma de teatre que compila un llibre d'art amb trenta litografies, un llibre d'estudis i un altre de textos inèdits sobre la nit al barri bohemi de Montmatre”, conclou Buil.

Internacionalització

L'enfocament internacional d'Art Libris està en la mateixa concepció del projecte i es fa palesa any rere any amb la presència d'editorials llatinoamericanes a la fira. El 2017, però, es va fer un pas més en aquest sentit i Art Libris va formar part, per primera vegada, de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic). “En la nostra primera visita a Mèxic –recorda Santa Cruz– vam obtenir el premi al millor estand de la fira que vam compartir amb l'Institut Català de les Empreses Culturals. Aquesta menció derivarà en una presentació més gran, en la pròxima edició, i la possibilitat de participar-hi amb editors que acompanyin el projecte”. Per altra banda, el mes d'abril, Art Libris viatja a São Paulo, amb un estand, en la línia del de Guadalajara. “Per a nosaltres, anar com a satèl·lit en aquestes fires, és molt important –argumenta. És allà on donem a conèixer el projecte a  futurs expositors i editors internacionals. Ens interessa l'àmbit mediterrani i, gràcies a Arco, hem pogut ampliar horitzons també a Iberoamèrica”. Quina és la clau de l'èxit de la fira? La directora ho té clar: “Es tracta d'innovar, intentar que el projecte, edició rere edició, estigui viu. Conèixer els editors, entendre les necessitats que tenen ells i també els artistes, estar atents a les novetats i a nous projectes per petits que siguin i estar també a prop de les institucions. El públic i els col·leccionistes han canviat molt”. I avisa entusiasmada: “L'any que ve, Art Libris complirà deu anys i ja estem pensant a fer alguna cosa grossa!”.
__
Publicat a Revista Bonart, número núm 181 febrer-març-abril 2018

4.4.18

Leticia Feduchi i Pascal Plasencia protagonitzen Dues exposicions a La Galeria

El 9 de març, La Galeria de Sant Cugat del Vallès, que enguany celebra vint anys, inaugura la mostra Dues exposicions amb obres de la pintora Leticia Feduchi (Madrid, 1961) i de l'escultor Pascal Plasencia (Barcelona, 1962). 

Leticia Feduchi

La Galeria exposa per primera vegada el treball de Feduchi, que conrea una figuració realista des de la pintura d'objectes, les natures mortes o els retrats. En aquesta ocasió, l'artista presenta una sèrie de bodegons de petit format on es recrea en les relacions cromàtiques de les composicions i la textura dels teixits que pinta al natural. “M'interessen les teles en relació a la pintura històrica, sigui en bodegons o en quadres de figures, on la vestidura és un element que forma part de la pintura des d'un punt de vista secundari”, explica. En els seus quadres apareixen, com a protagonistes de l'escena, draps de colors diversos arrugats o cobrint alguns mobles. Peces de roba que sovint es converteixen en taques de colors quasi abstractes, i que suggereixen, d'alguna manera, una presència humana. “Aquestes composicions de teixits -continua Feduchi- em serveixen per crear volums i jugar amb els clarobscurs, són forma i color, que és el que veritablement em motiva a l'hora de crear”.

Pascal Plasencia

En aquesta mateixa línia, en l'interès pel color i la llum, es troba el treball de Plasencia, un habitual de La Galeria. Aquesta és una exposició de transició per a l'escultor que presenta una vintena d'escultures i relleus en bronze i resina de polièster on es veu el camí entre dues etapes diferenciades, el recorregut entre l'obra antiga i la recent. “De les peces amb volums contundents fins a arribar a composicions quasi filiformes, que donen sensació de ser objectes efímers, en les quals la llum i el color de la pàtina prenen protagonisme i defineixen els nous interessos”, puntualitza. Plasencia, continua: “En aquesta nova poètica de l'objecte, les escultures deixen de ser representació de figures i coses per ser en elles mateixes”. L'escultor, que ha treballat amb temes tradicionalment de la pintura, com la figura humana i d'animals i els bodegons, argumenta que “canviant la tècnica clàssica de treball m'he adonat que s'ha modificat el concepte i que ara, realitzant les prèvies de guix, la meva escultura guanya en espontaneïtat. Em sento tan lliure com un pintor que treballa de manera més intuïtiva”, conclou.


Dues exposicions es pot veure a La Galeria fins a finals del mes d'abril.
__
Publicat a Revista Bonart, número 181 febrer-març-abril 2018