9.8.13

La retratista d’ànimes

L’artista Lita Cabellut (Barcelona, 1961) explora la part més fosca de la condició humana a l’exposició Trilogía de la duda, que acull l’Espai VolArt 2 de la Fundació Vila Casas fins al 21 de juliol. Es tracta d’una aproximació als desitjos, les il·lusions i les pors que envolten la nostra vida a partir d’una trentena d’obres d’alt contingut existencialista realitzades durant el darrer any.


A la proposta introspectiva de la pintora catalana resident a Holanda, que s’autodefineix com “retratista d’ànimes”, hi apareixen traços que connecten les seves peces amb l’expressionisme alemany de principis del segle passat. A més, algunes de les pintures, que despullen els aspectes més torbadors de l’home, parteixen de l’interès en la denúncia social que Cabellut ha recollit dels quadres de Goya, de qui diu que és “el mestre del compromís i la preocupació de l’ésser humà”. La pintora, per la seva banda, però, s’esforça a plasmar aquest sentiment amb una paleta de colors més àmplia i violenta, deixant enrere la monocromia, i els negres de l’artista espanyol.

Cabellut mostra, al llarg de la seva trajectòria, una especial sensibilitat en la pràctica del retrat, amb un enfoc enigmàtic del personatge, treballant principalment la mirada. És precisament aquest encant misteriós i inefable que en la cultura gitana es coneix com duende, la inspiració creativa que Lorca va definir com “allò que tots senten i que cap filòsof explica”. Potser, és adient explicar aquí que l’artista d’origen gitano va viure una infància humil als carrers del Raval de la capital catalana i marcada per l’abandonament de la mare. Als dotze anys, però, els seus pares adoptius la van portar a visitar el Museu del Prado de Madrid i va ser justament allà on va trobar el canal per expressar la seva creativitat.

Per la seva col·lecció de pintures de gran format sobre el Retrat del comportament humà hi desfilen alguns dels principals protagonistes del segle XX. Entre molts altres, hi ha Janis Joplin, Billie Holiday, Miles Davis, Sigmund Freud, Marie Curie i Chaplin. A més, apareixen retrats descarnats de personatges anònims que recorden les cares desfigurades i aterradores de Bacon.

A dia d’avui, les obres de Cabellut, que es poden veure actualment a Barcelona, s’han exposat arreu del món, en mostres individuals i col·lectives, a prestigioses galeries i centres d’art de Londres, París, Berlín, Nova York, entre d’altres.

___
Publicat a Revista Bonart, juny-juliol de 2013

5.8.13

Ferran Cano s’acomiada després de 40 anys de galerisme

El mes de juny el galerista fa 73 anys i es jubila, tancant els espais que té a Palma i a Barcelona.

“Estic en forma per continuar més anys, però ara no li veig futur al món de les galeries”. Ferran Cano ha decidit, després de 40 anys de galeria a Palma, 20 a Barcelona i més de 100 fires internacionals a les espatlles, baixar la persiana, al juliol, i jubilar-se. Assegura que la conjuntura econòmica i política ha estat un factor important en la seva decisió: “per a una persona més jove una crisis de 4 anys pot ser un període curt, però per a mi -assegura- és un temps inassumible i, a més, és fa molt difícil la compra i la venda d’art amb l’agument de l’IVA i amb un governs, espanyol i balear, que menyspreen la cultura”.

Cano és un històric del panorama artístic i les ha vistes de tots colors. L’any 73 va obrir galeria a Palma, des d’on va exposar a Miró i a Brossa, entre d’altres, i va acollir la primera mostra d’un jove Barceló. Recordant els inicis, el galerista remarca que “el mercat de l’art tenia una dimensió molt diferent abans. En aquell moment, la galeria era un espai de lluita i de llibertat en un context de censura, després, però, es va imposar la màxima de Warhol: l’art és el mercat i tot va canviar. Jo, però, sempre he enyorat aquella època més compromesa”. Setze anys després d’estrenar-se a l’illa, el galerista va creuar el mar i va decidir obrir un espai a Barcelona. “Durant aquells anys, a les fires, Mallorca era vist com un lloc molt exòtic per exposar, vendre i comprar art, un territori purament turístic i poc seriós per acollir aquest negocis, tot i la presència de creadors com Graves, Cela o Miró que realitzaven importats obres a l’illa. En aquest punt, la capital catalana era un aparador més atractiu”. Així, des de l’any 89, Cano ha tingut un peu a banda i banda del mediterrani des d’on ha apostat, al llarg de les tres darreres dècades, per l’art jove, arriscat i sense compromisos. “Sempre he cregut i he defensat que és més emocionant exposar i comprar peces de creadors joves, té més risc, però és més interessant i estimulant buscar artistes autèntics que creguin amb el que fan, al marge de modes i tendències”.

Diuen que quan va transcendir que es jubilava, des d’Alemanya es van interessar en conservar la marca Ferran Cano, però ell s’hi va negar en rodó. “El treball del galerista, com el de l’artista és creatiu –afirma- i arribats en aquest punt preferesc tancar jo mateix aquesta etapa”. Projectes de futur? “Seguir veient exposicions i visitant fires, però sense el caire utilitari. En definitiva, em dedicaré a gaudir de l’art”.

___
Publicat a Revista Bonart, juny-juliol de 2013