Ferran Cano s’acomiada després de 40 anys de galerisme

El mes de juny el galerista fa 73 anys i es jubila, tancant els espais que té a Palma i a Barcelona.

“Estic en forma per continuar més anys, però ara no li veig futur al món de les galeries”. Ferran Cano ha decidit, després de 40 anys de galeria a Palma, 20 a Barcelona i més de 100 fires internacionals a les espatlles, baixar la persiana, al juliol, i jubilar-se. Assegura que la conjuntura econòmica i política ha estat un factor important en la seva decisió: “per a una persona més jove una crisis de 4 anys pot ser un període curt, però per a mi -assegura- és un temps inassumible i, a més, és fa molt difícil la compra i la venda d’art amb l’agument de l’IVA i amb un governs, espanyol i balear, que menyspreen la cultura”.

Cano és un històric del panorama artístic i les ha vistes de tots colors. L’any 73 va obrir galeria a Palma, des d’on va exposar a Miró i a Brossa, entre d’altres, i va acollir la primera mostra d’un jove Barceló. Recordant els inicis, el galerista remarca que “el mercat de l’art tenia una dimensió molt diferent abans. En aquell moment, la galeria era un espai de lluita i de llibertat en un context de censura, després, però, es va imposar la màxima de Warhol: l’art és el mercat i tot va canviar. Jo, però, sempre he enyorat aquella època més compromesa”. Setze anys després d’estrenar-se a l’illa, el galerista va creuar el mar i va decidir obrir un espai a Barcelona. “Durant aquells anys, a les fires, Mallorca era vist com un lloc molt exòtic per exposar, vendre i comprar art, un territori purament turístic i poc seriós per acollir aquest negocis, tot i la presència de creadors com Graves, Cela o Miró que realitzaven importats obres a l’illa. En aquest punt, la capital catalana era un aparador més atractiu”. Així, des de l’any 89, Cano ha tingut un peu a banda i banda del mediterrani des d’on ha apostat, al llarg de les tres darreres dècades, per l’art jove, arriscat i sense compromisos. “Sempre he cregut i he defensat que és més emocionant exposar i comprar peces de creadors joves, té més risc, però és més interessant i estimulant buscar artistes autèntics que creguin amb el que fan, al marge de modes i tendències”.

Diuen que quan va transcendir que es jubilava, des d’Alemanya es van interessar en conservar la marca Ferran Cano, però ell s’hi va negar en rodó. “El treball del galerista, com el de l’artista és creatiu –afirma- i arribats en aquest punt preferesc tancar jo mateix aquesta etapa”. Projectes de futur? “Seguir veient exposicions i visitant fires, però sense el caire utilitari. En definitiva, em dedicaré a gaudir de l’art”.

___
Publicat a Revista Bonart, juny-juliol de 2013