28.8.06

El Brasil trencador envairà el Bronx

El museu del barri novaiorquès reobrirà les portes aquest octubre amb una mostra sobre el moviment cultural Tropicália

El moviment Tropicália va unir la protesta i la transgressió
amb l'art i la música populars del Brasil.
En moltes de les guies que utilitzen els turistes per no perdre's cap detallet dels cinc grans barris que formen Nova York, el Museu del Bronx apareix com una de les visites recomanades, si el que es vol és fer turisme cultural.

El Museu del Bronx va ser creat a principis dels setanta, quan es començaven a fer visibles les primeres expressions del moviment cultural hip hop, que ha quallat a bona part del món.

El centre alberga la col·lecció més important d'art contemporani signat per artistes amb ascendència africana, asiàtica i llatinoamericana, les tres grans cultures que conviuen al barri.

Una de les curadores del museu, Erin Salázar, explica com "el museu ha vist canviar el sud del Bronx i ha participat molt activament en el procés de transformació del barri, que s'ha volgut allunyar de l'etiqueta de conflictiu i perillós que va portar durant dècades". Aquest estiu l'edifici està en obres d'ampliació i el museu, tancat, per això no es veuen desfilar gaires turistes per les rodalies del centre cultural, encara que Salázar assegura que el públic estranger no és l'únic.

Malgrat el seu origen, al Museu del Bronx no tot és hip hop. El centre, que ocupa l'espai d'una antiga sinagoga del carrer 165, reobrirà a l'octubre amb Tropicália: A revolution in brazilian culture, la primera exposició que repassa un dels moments clau en la cultura moderna de Brasil.

La mostra, que compta amb 250 peces d'artistes brasilers o influïts per aquesta cultura, revisa aquest capítol de la història de Brasil que comença a la dècada dels seixanta, al marge de la dictadura militar que va ofegar el país prop de vint anys.

El nom de la mostra, Tropicália, prové d'una instal·lació que es podrà veure a l'exposició i que simula un tros de selva, creat, el 1967, per l'artista Hélio Oiticica, un dels més influents de tot aquest panorama. Aquesta natura simulada es va popularitzar quan un grup de músics, entre els quals hi havia Caetano Veloso i Gilberto Gil, van treure un disc amb el seu nom.

El comissari de la mostra, Carlos Basualdo, explica que "el tropicalisme va ser un moviment cultural que provenia dels corrents d'avantguarda i pop que s'estaven produint a d'altres indrets i que els artistes brasilers van integrar en els seus treballs". Una de les fites del tropicalisme va ser el Festival da Record, del 1967. A diferència del moviment antropofàgic brasiler, dels anys 20 i 30, els hereus tropicalistes no només volen que els artistes del país paeixin les innovacions foranes de l'alta cultura sinó també les populars.

Ara l'exposició vol ensenyar la torna: l'impacte de Tropicália en l'art contemporani internacional, amb el treball d'artistes joves d'arreu com Ernesto Neto, Rivane Neuenschwander, que es presenten al costat de les obres dels precursors Oiticica i Lygia Clark.

Arrelament al barri
La mostra presenta l'art contemporani del Brasil a Nova York, ciutat on viuen prop de 300.000 carioques. El seu pas pel museu vol influir en l'art de les comunitats llatinoamericanes que viuen al barri. L'esperit del Museu del Bronx és similar al d'altres museus de minories que s'escampen arreu de Nova York, com l'Studio Museum, El Museo del Barrio i el Museu de Queens.

Segons la curadora, Erin Salázar, "l'objectiu del museu es treballar l'art contemporani amb la comunitat que viu al barri. D'alguna manera, busquem un lligam entre la cultura popular, que coneix el ciutadà, i l'art contemporani, que tenim aquí". Per aquest motiu, des de l'any 2000, en la col·lecció del Museu del Bronx, que compta amb més de 800 peces, hi ha també obres d'artistes que viuen i treballen al barri.

A més d'oferir, com la majoria de museus d'arreu del món, activitats per a famílies i nens, el Museu del Bronx té un programa d'ajuda a l'artista. Es tracta de l'Artist in the Marketplace, on s'ensenya a un grapat d'artistes emergents a moure's bé pel mercat de l'art i saber vendre les seves peces.

Potser per tot això, quan el The New York Times va parlar del Museu del Bronx el va definir com "un important actor en l'art de Nova York del present i del futur". Sembla que amb l'exposició dedicada al tropicalisme acomplirà aquesta funció.

---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 35. Dilluns, 28 d'agost del 2006

24.8.06

Arquitectura de paper

El paisatgisme, el disseny i la sostenibilitat són els grans temes que actualment omplen els llibres de les principals editorials que es dediquen a l'arquitectura

A l'ombra dels grans edificis i projectes arquitectònics apareixen els llibres que contenen el making off de cada disseny o les teories i moviments històrics de l'art de la construcció i el disseny de l'skyline d'una ciutat; es tracta de manuals, catàlegs i revistes que interpreten i mostren l'arquitectura des del paper.

A Barcelona, on l'arquitectura és un dels atractius turístics de la ciutat, han florit un seguit d'editorials que es dediquen a concentrar els seus esforços a crear pàgines i pàgines sobre arquitectes d'arreu i els seus projectes.

L'editorial Actar és una de les que pren el filó de la marca Barcelona per distribuir, des de la capital catalana, volums de disseny i arquitectura per tot el planeta. "El nostre lector -explica l'arquitecte i editor Albert Ferré- està escampat per tot el planeta". Potser per aquesta raó les novetats que creen l'equip de dissenyadors i arquitectes que formen l'editorial van de Mèxic als EUA passant per Europa. Entre les novetats per a aquest estiu destaquen dues monografies: Translation. Lar/Fernando Romero, sobre el treball d'aquest arquitecte mexicà; i Victor Gruen, una monografia d'aquest professional que als 50 va ser un pioner del centre comercial, als 60 un salvador dels centres urbans i una dècada després es va convertir en l'arquitecte del medi ambient.

Actar comparteix mercat amb Gustavo Gili, una editorial amb solera, que fa més de cent anys que es dedica a l'arquitectura. Tenen des dels manuals per a professionals i estudiants fins a llibres de converses amb grans estrelles de l'arquitectura. Conversaciones con Mies van der Rohe. Certezas americanas; els llibres de paisatgisme Art scape (que relaciona art i paisatge) i World scape (que explica el fet de caminar com una experiència estètica) són algunes de les novetats de cara als propers mesos. L'editor Moisés Puente assegura que "el paisatgisme és un tema que es tendeix a publicar cada vegada més, perquè han augmentat els projectes en aquest camp".

Llegir pels ulls
Per aquestes editorials, que també es dediquen a fer revistes (Verb d'Actar i 2G de Gustavo Gili), l'aspecte del llibre és fonamental "perquè van dirigits a un públic molt exigent amb la imatge: els arquitectes", segons Puente.

Aquestes dues editorials catalanes han de compartir el pastís de l'edició amb la madrilenya Akal, que té un apartat dedicat a repassar la història de l'arquitectura i l'urbanisme, i amb editorials internacionals que tenen una presència molt important al mercat català del disseny, l'arquitectura i la fotografia. Es tracta, sobretot, de la italiana Electa, la suïssa Birkhäuser -que col·labora assíduament amb Gustavo Gili-, la nord-americana Phaidon i l'alemanya Taschen.

La llibreria dels edificis
Fa 28 anys que els arquitectes, urbanistes, enginyers i dissenyadors, així com els interessats en aquests temes, tenen una llibreria específica a Barceona. Es tracta de la cooperativa Jordi Capell, ubicada a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que pren el nom d'un arquitecte mataroní que als setanta va tenir la idea de muntar la cooperativa.

"La cooperativa apareix quan ens adonem que en una ciutat amb una escola d'arquitectes, els estudiants i professionals no podien comprar els llibres que els interessaven", explica el director de la cooperativa, Jordi Biola. A més de llibres, catàlegs i manuals de les principals editorials nacionals i internacionals, la cooperativa ofereix les publicacions de llibres i revistes (Quaderns, entre d'altres) que publica el COAC. Biola conta que "cada vegada més augmenten els llibres de disseny, jardineria i paisatgisme, títols dels quals abans no hi havia gaire res".

Edificis i coberts
La llibreria, que es va fer coneguda internacionalment gràcies al boom arquitectònic que va omplir Barcelona uns anys abans dels Jocs Olímpics, té, a més, objectes dissenyats per arquitectes i disssenyadors novells. Així, es continua estimulant els arquitectes a crear petites peces de decoració, de cuina o joies, tal com es va començar a fer a finals del XIX amb el Modernisme i l'art nouveau. Jean Nouvel, l'arquitecte de l'acolorida Torre Agbar, ha creat una coberteria que es troba a la cooperativa a tocar dels llibres dedicats a l'edifici lluminós que va projectar al barri del Poblenou.

La gran majoria dels volums referents a l'art de la construcció que s'editen des de la capital catalana estan escrits en anglès, llengua de comunicació en el camp de l'arquitectura. Actar i Gustavo Gili publiquen molt sovint volums només en anglès. Prova d'això en són les novetats: Desert America: territory of paradox (Actar, 2006), una investigació col·lectiva d'un desert americà alternatiu a partir de textos i fotografies; o Lina Bo Bardi. Subtle substances of architectura (Gustavo Gili, 2006), d'Olivia de Oliveira, sobre el treball i la vida d'aquesta arquitecta italiana que va emigrar al Brasil. Actar, a més, fa algunes traduccions bilingües que inclouen el francès o el català, quan es tracta de temes específics de Catalunya. Gustavo Gili treballa, a més d'anglès, en castellà i en portuguès.

En qüestions de traducció predomina el mercat i, de nou, hi surt perdent la llengua, encara que els arquitectes i els edificis dels quals parlen siguin, en la gran majoria, catalans.

---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 28. Dijous, 24 d'agost del 2006

8.8.06

Olot es vesteix de foto

La VII Biennal Internacional de Fotografia inunda els carrers i les galeries de la ciutat amb una cinquantena d'exposicions obertes durant tot el mes d'agost

Des de Madrid arriben les fotos d''Una mirada a la
infància', de Mila Rodero. Foto: M. RODERO
"Volem que hi hagi una fotografia en tots els racons d'Olot!". Aquest és l'origen de la Biennal Internacional de Fotografia d'Olot, que enguany celebra la setena edició, segons el seu coordinador, Joan Puigdemont. Els organitzadors han volgut inundar, durant tot el mes d'agost, els centres d'art, galeries, bars, cafeteries i places de la ciutat amb 51 exposicions individuals de fotògrafs amateurs arribats d'arreu del planeta.

"En la majoria dels casos -explica Puigdemont- hem escollit els projectes fotogràfics de gent molt jove, que està començant i no està professionalitzada. Nosaltres només els fem de pont, seleccionem els autors, però són ells els que s'encarreguen de muntar la seva mostra". Als claustres de l'Hospici, la seu del Museu Comarcal, hi ha setze exposicions d'autors com Mila Rodero, arribada de Madrid; el mateix Puigdemont; el mexicà Óscar Sánchez o Willson Peña, que s'ha desplaçat des de Cuba per muntar la seva sèrie d'imatges Migrantes.

Per implicar més els olotins que passen l'estiu a la ciutat i per fer sortir la fotografia de les galeries d'art, els organitzadors han decidit que a partir d'ara cada Biennal, que enguany està en funcionament des del 30 de juliol, ocuparà un indret conegut a l'aire lliure. En aquesta edició i per començar han apostat per les fonts de Sant Roc, on Melció Teixidor exposa Una senyoreta i quatre senyors. A més, es fa el Mercat de fotografia d'autor als porxos de la plaça Clarà, on cada fotògraf pot aprofitar-ho per exposar les seves obres d'estudi.

Buenafuente, el fotògraf
Les mostres de la Biennal Olot Fotografia ofereixen cada any un munt de noms de fotògrafs desconeguts que presenten la seva primera o segona exposició a Olot. Enguany, però, al catàleg hi ha Andreu Buenafuente, el conegut presentador de late shows, però el nom del qual no ressona gaire en els sectors fotogràfics. Resulta que el presentador té com a afició fer fotos i penjar-les a la seva web. Alguns dels membres de l'Associació d'Olot Fotografia, que organitzen la Biennal, li van suggerir que enviés unes quantes instantànies i va ser així que el van seleccionar per exposar les seves imatges sense títol al claustre del Carme, juntament amb catorze autors més.

Les sèries d'instantànies que es poden veure fins al 27 d'agost no responen a cap temàtica concreta. "Creiem -conta Carles Sitjar, membre de l'organització- que és millor apostar per la temàtica lliure i que cada autor decideixi quin és el tema que vol".

La regidora de Cultura, Anna Torrent, assegura que "des de l'Ajuntament seria molt difícil portar a terme aquesta Biennal, que dinamitza la ciutat el mes d'agost, quan no hi ha gaires esdeveniments culturals, i ens fa gaudir de l'aire lliure i del paisatge, que és el millor que tenim aquí".

---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 37. Dimarts, 8 d'agost del 2006