7.2.14

Desmuntant el comissari

A Rumor…  Suset Sánchez analitza la feina de curador d’exposicions i proposa una nova manera de veure i consumir art.

Adrian Paci. Centro di permanenza temporanea (Centre de permanència temporal), 2007.
Videoprojecció en DVD. Color, so. 5’ 30”. Dimensions variables. Edició 5/6.
Col·lecció “la Caixa”. Art Contemporani. © Arxiu Col·lecció “la Caixa”
Adrian Paci. Centro di permanenza temporanea (Centre de permanència temporal), 2007.

Atenció, avís al visitant: Rumor... Històries decolonials a la col·lecció “la Caixa” no és la típica exposició de videoart. D’acord, el títol no és gaire suggerent, és més, pot espantar una mica, però el plantejament de la jove comissària Suset Sánchez consisteix en una mirada teòrica, innovadora i interessant a propòsit de com es creen determinats discursos artístics. Fa uns anys, el comissari Valentín Roma sostenia que existeix una “curatorització del món de l’art” i, en certa manera, és veritat. Si els vuitanta van ser dels artistes, ara és l’era del comissari. El curador és, en principi, l’encarregat de muntar una exposició, d’intervenir entre el creador, el seu missatge i el públic, però el que ha acabat succeint és que ha relegat l’artista, s’ha erigit en estrella i sovint el seu discurs eclipsa les pròpies obres.


Ignacio Uriarte. The History of the Typewriter recited by Michael Winslow
(Història de la màquina d’escriurer per Michael Winslow)
, 2009.
Videoprojecció. Blu-ray. Color, so. 20’ 52”. Dimensions variables. Edició 4/5+1.
Col·lecció “la Caixa”. Art Contemporani. © Ignacio Uriarte, Gasull
Anem a pams. El que us trobareu a Rumor... –la segona de les tres exhibicions que sorgeixen del programa Comisart de suport a joves curadors–  són cinc vídeos, que Sánchez ha escollit entre el gairebé miler d’obres que formen la col·lecció. I per què, només vídeo? “Em sorprèn que un públic com l’actual, que està molt format en el llenguatge audiovisual, avesat a veure a través d’una pantalla, es talli tant i s’oblidi de tot aquest aprenentatge quan entra a una sala d’exposicions on hi ha videoart”, explica. A l’entorn d’aquestes peces, Sánchez es pregunta sobre la vida de les obres d’art: “Com i quan van arribar a la col·lecció? Quantes vegades i en quins contextos s’han mostrat? Quins relats s’hi han associat?”. Després d’una tasca de remenar arxius i catàlegs, ha aconseguit treure a la llum aquesta informació, rastrejar les empremtes de les peces i revelar les lectures que se n’han fet. Només entrar a la sala, ja ho veureu, trobareu, les respostes en un dispositiu documental: una línia del temps, un mapa d’interpretacions i un seguit d’entrevistes que desvelen aquestes dades i aporten una nova dimensió a l’hora d’encarar-nos a les projeccions.

Jordi Colomer. Arabian Stars (Estrelle àrabs), 2005.
Videoinstal·lació. Vídeo HD. Color, so estèreo. Sala de projecció, 11 cadires de fusta. 38’. Dimensions variables.
Col·lecció “la Caixa”. Art Contemporani. © Jordi Colomer, VEGAP, Barcelona, 2014

Segons ella, “en aquest eco de les interpretacions, l’obra perd la seva potència política i es transforma en un objecte patrimonial sotmès al seu fetitxisme com a mercaderia”. En paral·lel, el seu discurs inclou un altre front: abanderar una mirada descolonitzadora i actualitzar la lectura de cada obra, tenint en compte el que passa més enllà del cub negre. “M’incomoda molt –afirma–  veure com una vegada i una altra és diu el mateix d’una creació, com els comissaris forcen una determinada lectura”. Centre de permanència temporal d’Adrian Paci és un relat farcit de simbolisme sobre la immigració. Passant de puntetes per la poètica de la imatge, ella, per exemple, em parla del drama de Lampedusa. I al davant de Afyon, de Mustafa Hulusi, on m’he deixat portar per la quietud d’una camp de roselles, em recorda la història colonial de violència i de guerra entorn del comerç de l’opi. Es tracta d’entrar en el joc, posar-nos còmodes, gaudir de la imatge i buscar nous significats. “El que pretenc –comenta– és incitar noves interpretacions, convidar a observar des de la sospita, posar en dubte les veritats absolutes”. La proposta és molt convincent i, com deien Les Luthiers, la veritat absoluta no existeix i això és una cosa absolutament certa.

Stephen Dean. Volta (Bandeira), 2002-2003.
Videoinstal·lació d’un canal. DVD. Color, so. Tela artesanal. 8’ 52”. Dimensions variables.
Col·lecció “la Caixa”. Art Contemporani. © Arxiu Col·lecció ”la Caixa”

Rumor... Històries decolonials a la col·lecció “la Caixa”
Caixaforum, Barcelona. Fins al 27 d’abril de 2014

___
Publicat a Time Out, 30/01/14