En caiguda lliure

De què va... Una reflexió entorn de la crisi estructural en la qual estem immersos
Per què hi heu d'anar... Per endinsar-vos al Laberint d'Àngels Ribé, flamant Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura

L'atzar, sempre capriciós, ha fet que Àngels Ribé, l'artista que signa l'escultura Laberint, a partir de la qual es vertebra En caiguda lliure, hagi estat distingida amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura, a l’octubre, pocs dies després de la inauguració de l'exposició. L'encert del comissari, João Laia, però, va més enllà d'aquesta casualitat que ara pot esdevenir un reclam per a visitar la mostra, sorgida de la Convocatòria de comissariat. Noves mirades sobre la Col·lecció ”la Caixa”. Prenent com a punt de partida la crisi estructural en la qual vivim, Laia articula una reflexió entorn de la inestabilitat ecològica, econòmica, política, social... 

Laberint, d'Àngels Ribé, 1969 (2011). Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Dipòsit de l’artista

El sinuós laberint de plàstic groc de Ribé, presentat per primer cop al castell de Verderonne el 1969 i exposat novament al MACBA el 2011, funciona com un camp magnètic a partir del qual orbiten tretze obres, realitzades entre les acaballes dels seixanta i l'actualitat, d'onze artistes –Dara Birnbaum i Dan Graham, Andreas Gursky, Georg Baselitz o Rosemarie Trockel, entre altres–. La gran instal·lació en espiral, que transparenta els transeünts que hi transiten desorientats, exemplifica l'angoixa i el malestar del discurs curatorial i condiciona un recorregut circular, sense inici ni final.

En aquest bucle, destaca especialment la peça Ones gravitacionals, a partir de la qual el poeta Eduard Escoffet s'apodera del dispositiu de l'audioguia per posar veus i sons a les obres. El projecte funciona, com a contrapunt a la imponent estructura, per situar el visitant i oferir-li possibles lectures i vies d'escapament. Una banda sonora que us acompanyarà en el desassossec per aquest itinerari per la vora de l'abisme.

4 estrelles

CaixaForum. Fins al 9 de febrer del 2020.

__

Publicat a Time Out, núm 572, 6/11/19

Feminismes!

De què va... És un prolífic diàleg entre el feminisme d'avantguarda i l'actual

Per què hi heu d'anar... Per veure en directe algunes obres de referència del feminisme dels setanta

Amb la ressaca de les mobilitzacions massives del 8M, el CCCB posa el focus en les diferents expressions feministes en l'art. Sota l'etiqueta Feminismes! es presenten dues exposicions interconnectades: L'Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la Verbund Collection i Coreografies del gènere. Una extensa proposta que mostra els vincles i desacords entre el feminisme d'avantguarda i l'actual.

Imatge del vídeo Semiotics of the Kitchen (1975), de Martha Rosler 

La primera és una gran retrospectiva entorn de l'eclosió feminista que aplega 200 obres d'una seixantena de creadores. Artistes que, a través de la foto, el vídeo i la performance, i utilitzant el seu cos amb altes dosis de paròdia i provocació, van reescriure el cànon de la història de l'art. Una multiplicitat de veus –Ana Mendieta, Francesca Woodman, Valie Export, Martha Rosler o Esther Ferrer– que s'enfrontaren a les mateixes problemàtiques oferint una nova representació de la dona. 

Feminismes! fa un salt de mig segle fins a arribar als nostres dies. El feminisme s'ha diversificat i apunta cap a múltiples direccions: es qüestiona a sí mateix, s'escriu en plural, i s'alia amb altres lluites socials. Les artistes que formen part de Coreografies... –Lúa Coderch, Maria Llopis, Núria Güell o Mireia Sallarés, per citar-ne algunes– són una nova generació que té interioritzat allò que ja van explorar les pioneres: “el que és personal és polític”, però van més enllà i denuncien el racisme, la transfòbia, l'especisme, l'homofòbia... I és que la revolució serà feminista o no serà!

4 estrelles

CCCB. Fins al 6 de gener de 2020

__

Publicat a Time Out, núm 567, 2/10/19