Del 30 d’agost al 14 de setembre se celebra a Perpinyà (Rosselló) Visa Pour l’Image, el prestigiós Festival Internacional de Fotoperiodisme
Corren mals temps pel periodisme gràfic. La 26ena edició de Visa Pour l’Image se celebra en un context poc propici per aquesta lloable professió que, a través de reportatges fotogràfics amb intencionalitat periodística, ha documentat els fets més importants de la història contemporània. L’any 1989 quan Jean-François Leroy va impulsar aquest festival, considerat el més important a nivell internacional, el sector vivia una època de bonança i renom. A dia d’avui, però, no és cap novetat afirmar que, com el periodisme escrit, la professió es veu greument afectada per la crisi, i no només per l’econòmica, sinó també pel canvi d’una determinada manera de treballar i narrar els fets. És per això que, davant l’actual escenari de precarietat, amb feines poc o mal pagades, Leroy es pregunta: “Si no hi ha producció [gràfica] avui, com tindrem arxius [d’imatges] demà?”. Malgrat això, però, el festival no perd pistonada i com cada any proposa quinze dies d’exposicions, conferències i trobades amb els fotoperiodistes més influents i destacats del panorama actual.
Corren mals temps pel periodisme gràfic. La 26ena edició de Visa Pour l’Image se celebra en un context poc propici per aquesta lloable professió que, a través de reportatges fotogràfics amb intencionalitat periodística, ha documentat els fets més importants de la història contemporània. L’any 1989 quan Jean-François Leroy va impulsar aquest festival, considerat el més important a nivell internacional, el sector vivia una època de bonança i renom. A dia d’avui, però, no és cap novetat afirmar que, com el periodisme escrit, la professió es veu greument afectada per la crisi, i no només per l’econòmica, sinó també pel canvi d’una determinada manera de treballar i narrar els fets. És per això que, davant l’actual escenari de precarietat, amb feines poc o mal pagades, Leroy es pregunta: “Si no hi ha producció [gràfica] avui, com tindrem arxius [d’imatges] demà?”. Malgrat això, però, el festival no perd pistonada i com cada any proposa quinze dies d’exposicions, conferències i trobades amb els fotoperiodistes més influents i destacats del panorama actual.
 |
| Nens en una escola improvisada al poble de Budyali (província de Nangarhar, Afganistan), 19 de març de 2013. © Anja NIEDRINGHAUS / Associated Press |
Testimonis de conflictes bèl·lics
Sovint se li ha atribuït a Robert Capa, un dels corresponsals de guerra més remarcables del segle passat, l’afirmació següent: “si les teves fotografies no són bones és perquè no t’has acostat prou”. Aquesta deu ser una de les regles d’or del fotoperiodista de veritat. En la vintena d’exposicions de temàtica variada, repartides arreu de la ciutat, del Convent dels Mínims a l’Arsenal dels Carmelites, i que es poden visitar de manera gratuïta, els fotògrafs, com el suís Michaël Zumstein o el francès Pierre Terdjman, s’han acostat i molt als fets, en aquest cas, a la guerra que es va desencadenar al llarg del 2013 a la República Centrafricana. Ambdós retraten l’esclat de violència provocat pel moviment rebel Séléka que va fer caure el règim corrupte. I parlant de batalles, fa quaranta anys que es va donar per acabada la guerra del Vietnam, una de les més mediatitzades. Les imatges que ens va arribar, però, eren dels fotoperiodistes que van cobrir el conflicte des del bàndol americà, Larry Burrows, Don McCullin, Henri Huet, coneguts com els fotògrafs del Sud. Però poc o gens sabem dels soldats vietnamites que es van convertir en fotògrafs. Els del Nord ofereix l’altra visió d’aquesta guerra.
Sovint se li ha atribuït a Robert Capa, un dels corresponsals de guerra més remarcables del segle passat, l’afirmació següent: “si les teves fotografies no són bones és perquè no t’has acostat prou”. Aquesta deu ser una de les regles d’or del fotoperiodista de veritat. En la vintena d’exposicions de temàtica variada, repartides arreu de la ciutat, del Convent dels Mínims a l’Arsenal dels Carmelites, i que es poden visitar de manera gratuïta, els fotògrafs, com el suís Michaël Zumstein o el francès Pierre Terdjman, s’han acostat i molt als fets, en aquest cas, a la guerra que es va desencadenar al llarg del 2013 a la República Centrafricana. Ambdós retraten l’esclat de violència provocat pel moviment rebel Séléka que va fer caure el règim corrupte. I parlant de batalles, fa quaranta anys que es va donar per acabada la guerra del Vietnam, una de les més mediatitzades. Les imatges que ens va arribar, però, eren dels fotoperiodistes que van cobrir el conflicte des del bàndol americà, Larry Burrows, Don McCullin, Henri Huet, coneguts com els fotògrafs del Sud. Però poc o gens sabem dels soldats vietnamites que es van convertir en fotògrafs. Els del Nord ofereix l’altra visió d’aquesta guerra.
 |
| Baidoa, Somàlia, 1992. Ombra projectada pels marines nord-americans entrant a Baidoa, ciutat afectada per la fam i en poder dels bandits. © Kim Yunghi |
Una professió arriscada
La feina del fotoreporter és potser una de les més perilloses del món. El fotoperiodista s’acosta al llocs on el conflicte bull sense por a cremar-se, però massa sovint, acaba engreixant les llistes de morts col·laterals. Aquest és el cas de Chris Hondros, que va ser assassinat l’any 2011 a Líbia. Va treballar als llocs més perillosos del planeta i era un assidu del festival, però no se li havia dedicat mai una exposició. Ara, es presenta, Testimoni, una selecció de les seves millors imatges. Matar al missatger és una pràctica tristament habitual i el passat mes d’abril, un policia afganès va assassinar Anja Niedringhaus, considerada com una de les fotoperiodistes més valentes, talentoses i reconegudes de la seva generació. A Homenatge es poden contemplar les imatges d’alguns dels reportatges més difícils que va acceptar realitzar.
A més de treballs de professionals, el festival és sensible a la nova realitat de la fotografia i enguany es dedica una mostra, comissariada per Samuel Bollendorff, a les imatges amateurs. Qualsevol de nosaltres pot presenciar un esdeveniment noticiable i amb un telèfon a la mà reportar en primícia el que succeeix. És una nova realitat que trastoca el paradigma actual de la informació. A Amateurs on the spot es mostren imatges de reporters anònims que van ser testimonis d’excepció de, per exemple, el tsunami de Banda Aceh, els atemptats de Londres, la revolució iraniana, les primaveres àrabs o l’esclat de la guerra a Síria.
 |
| Dos cosacs en una barricada defensada per activistes pro-europees al costat de la Plaça de la Independència. Kíev, Ucraïna, 9 de desembre de 2013. © Guillaume Herbaut / Institut |
Trobades i projeccions
Diuen que les imatges han de parlar per elles mateixes i en la majoria dels casos les fotos dels reportatges que s’exposen no necessiten cap peu ni explicació, però el festival no vol perdre l’ocasió de donar veu, a través del programa Transmissions pour l’Image, als reporters. D’aquesta manera els fotògrafs, com a espectadors de primera mà, expliquen, de l’1 al 3 de setembre, com treballen, editen, trien i venen les seves imatges. Destaca la presència de Christopher Morris, reconegut per la cobertura que va fer del conflicte dels Balcans i per la seva obra sobre les eleccions nord-americanes. A més, participaran Maryanne Golon, directora de fotografia del Washington Post; Yuri Kozyrev, fotògraf de l’agència Noor; i Jérôme Sessini, de Magnum, entre d’altres. El vespre el festival no s’atura, és el torn de Vetllades de projecció, que de dilluns a dissabte al recinte del Campo Santo (1-6 setembre) es repassa, a través de projeccions, el més destacats que ha passat durant els darrers dotze mesos. Entre d’altres, el programa inclou els 100 anys de la Primera Guerra Mundial, retrospectives sobre Lou Reed i Nelson Mandela o els 20 d’anys de la revolució zapatista a Chiapas. En aquestes vetllades, a més, és concedeixen els diferents premis, la majoria guardonats en 8.000€, repartits en una desena de categories.
___
Publicat a Revista Bonart, agost-setembre de 2014
Publicat a Revista Bonart, agost-setembre de 2014
