Torna la fotografia (si és que alguna vegada se n’havia anat). Aquesta setmana s’inauguren tres exposicions que proposen enfocaments distints entorn del vuitè art. De la construcció artificiosa de la fe mitjançant la imatge de l’Espanya obscura dels anys seixanta, a la revolució de la fotografia 2.0, tot passant pel col·leccionisme creatiu de Joan Fontcuberta. Aquestes són les instantànies del que podreu veure (i retratar).
Misticisme rural
Ens transportem a l’any 1961 i enfoquem en blanc i negre un carreró estret de la petita localitat de Sant Sebastián de Garabandal (Cantàbria). Aquest és l’escenari rural on quatre nenes van experimentar, fins al 1965, visions marianes, entrant en èxtasi davant els mitjans de comunicació de l’època. Julia Montilla pren aquest fenomen espiritual i social [que, per cert, no ha estat mai reconegut ni condemnat per l’Església] com a punt de partida de El cuadro de La Calleja. L’artista reflexiona sobre la relació entre la religió i la construcció artificial de la fe amb materials propers a la historiografia per documentar les aparicions: textos, fotografies espectrals i material audiovisual, que us transportaran a una altra època, a imatges místiques i de passió ultrareligiosa. Fins al 21 d’abril a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró.
L’artista col·leccionista
Susan Sontag deia que “col·leccionar fotografies és col·leccionar el món”. Fem nostre aquest lema i us proposem una visita a la mostra Obra-col·lecció. L’artista com a col·leccionista; per tocar de nou amb els peus a terra, res millor que una mirada a la fotografia contemporània. El fotògraf Joan Fontcuberta és el comissari d’aquest projecte que presenta una situació recurrent en l’escena expositiva actual: la mutació del col·leccionista d’art transformat en creador a partir de la construcció d’una col·lecció. En aquest cas, l’artista convertit en curador planteja una anàlisi sobre les múltiples facetes de la fotografia contemporània. De la mirada irònica de Martin Parr, a les imatges apropiades de Joachim Schmid o els retrats de Jean-Gabriel Périot que posen a prova els límits entre el cinema i la imatge fixa. Fins al 25 de maig a la Fundació Foto Colectania.
La postfotografia: una revolució creativa
Afirma Fontcuberta que, en l’època de Flickr i Facebook, les fotos han deixat de recollir records per esdevenir missatges per enviar i intercanviar. D’ara endavant. La postfotografia en l’era d’internet i la telefonia mòbil [un manifest sobre l’estat de la qüestió convertit en exposició] indaga en el temps present de la fotografia, que s’ha rebatejat amb el prefix post, on el ciutadà esdevé fotògraf mentre que el fotògraf transmuta en editor; i de cop s’esfondren els conceptes d’autoria i obra original, que ja fa anys que fan aigües en d’altres àmbits. Els artistes que participen a la mostra il·lustren aquest nou fenomen on el fotògraf, com a creador, astorat davant l’enorme contaminació visual, es dedica a recopilar i filtrar els bilions de píxels que circulen per la xarxa en forma d’imatges. Fins al 13 d’abril a Arts Santa Mònica.
