Aquesta
exposició tanca la trilogia que l'artista conceptual català ha presentat a la
galeria del carrer Verdi.
Abans de
Fragments d'un diari sense data, Jordi Cerdà va homenatjar el pare dels ready-mades
amb Al voltant de Marcel Duchamp (2011), i, uns anys després, mostrava
les seves particulars relectures de l'art i l'estètica amb els
collages-objectes d'Interiorismes (2015). En aquesta ocasió, l'objecte
és el poema visual, acompanyat de text, de breus dissertacions entorn de la
història de l'art, de filosofia, i de representacions del cos, del pas del
temps o del mateix procés creatiu.
El
resultat és una quinzena de petits muntatges o composicions de paraules i
imatges que es retroalimenten –en una mena de joc de miralls–, i que funcionen
com a píndoles del pensament cerdanià. Entre la crítica a la societat de
consum, les referències a Nietzsche, Marx i Freud, i el record del temple de
Philae a Egipte, hi ha lloc per al pare del surrealisme, amb la peça Moble racó
d'André Breton, un armariet, com el que ja li dedicà a Duchamp, amb
diverses andròmines i llibres sobre De Chirico, Dadà, així com el recull de
poemes Capitale de la douleur, de Paul Éluard. Menys solemne és
l'obra a partir de les runes grecoromanes, amb una descripció de capitells
jònics, dòrics i corintis il·lustrada per un joc infantil de blocs i peces de
construccions de fusta pintada. Destaca especialment Còpia d'un Goya,
repetició, en el qual l'artista es posa, diguem-ne, seriós, i escriu sobre
el procés de treball després d'una visita al museu del Prado. Apareixen, en el
text i en el quadre –una recopilació de fotografies de l’escena redactada– els
gestos cadencials que marquen la seva producció: original, còpia, alternança,
similitud i repetició.
Galeria H2O
Fins al 9 de febrer
__
Publicat a Time Out, 24/01/18
