25.3.15

El ressorgiment de Joan Ponç

La Pedrera acollirà, durant la tardor del 2017, una retrospectiva del pintor. L’Associació de l’artista, presidida per Jordi Carulla, tanca la polèmica amb la vídua, Mar Corominas, i obre la porta a futures col·laboracions

Joan Ponç, un dels artistes catalans més destacats (i lamentablement quasi oblidats) del segle passat i uns dels fundadors de la revista Dau al Set, va morir l’any 1984 a Sant Pau de Vença. Durant dues llargues dècades, el litigi sobre l’herència del pintor avantguardista va enemistar el seu fill amb la seva segona esposa, Mar Corominas, amb qui va conviure durant els darrers quinze anys. La controvèrsia sobre el testament, on el fill era l’únic beneficiari, i una memòria testamentària, redactada en favor de la vídua, que es contradeien sobre el patrimoni artístic i el seu futur, fa ver ombra durant anys i panys a l’obra de Ponç, que no es va poder mostrar i exhibir com es mereixia, al marge de disputes familiars i sentències judicials. De fet, la darrera gran exposició va ser l’antològica que Arnau Puig, company de viatge de Ponç a Dau al Set, va comissariar “per designació expressa del fill de l’artista”, segons recorda el mateix Puig, a la Fundació La Caixa l’any 2002.

Temps era temps i trenta anys després de la seva mort, concretament durant els passats Nadals, Corominas va decidir convocar la premsa a casa seva i sortir a escena. El motiu: “reivindicar el llegat creatiu de Ponç i reclamar una gran antològica sobre l’obra de l’artista”. “La meva proposta –apuntà– seria la d'una exposició molt selecta, amb una bona tria de les peces més rellevants de cada període per donar a conèixer al públic l'important llegat del Joan”. Corominas va fer aquest anunci després de lamentar que “quan va morir es va frenar la projecció de la seva pintura per l'enrenou sobre l’herència”. I, va reconèixer que finalment es va poder quedar amb una sèrie de peces (algunes de les quals no s'han exposat mai), així com fotografies, textos inèdits, quaderns de treball, correspondència... Va assegurar que, tot i que actualment no té cap relació amb l'Associació Joan Ponç [que representa els interessos de la família, ha organitzat durant els darrers anys vàries exposicions sobre les Capses Secretes i prepara el catàleg raonat del creador de la mà de la historiadora Sol Enjuanes], “ara ha arribat el moment d'unir esforços”. En aquest sentit, va fer una crida per treballar conjuntament per tal de donar a conèixer el llegat de l'artista i “deixar enrere les desavinences del passat”. Corominas va fer aquesta proposta poc després dels diversos actes commemoratius que s’han celebrat per la memòria del creador. “No he participat a cap de les activitats celebrades perquè no mi han convidat. Ho han organitzat els mateixos que van impugnar la memòria testamentària”.

Mar Corominas i Joan Ponç


“Presentar Ponç en la seva totalitat”
Jordi Carulla, president de l’Associació Joan Ponç, però, un mes després d’aquestes declaracions, abaixa el to de la polèmica i assegura que amb la vídua “no som tan enemics com pot semblar”. Argumenta que “han fet algunes trobades i han parlat en diverses ocasions de la importància d’organitzar una gran exposició de Ponç”. Vam acabar el 2014 amb el rumor que el Macba, amb Bartomeu Marí al cap davant, estava treballant en una mostra retrospectiva de Ponç, a partir de les obres que té al seu fons. Però, el que ha confirmat l’Associació, poc dies abans de tancar l’edició d’aquesta revista, és que La Pedrera acollirà, durant la tardor del 2017 “una gran exposició de Joan Ponç”. Segons Carulla, “es mostrarà el recorregut temàtic per les diferents etapes de l’artista, es veuran les seves influències i es presentarà un diccionari de símbols per entrar i entendre el seu univers creatiu. Es tracta –afegeix– de presentar el creador en la seva totalitat”. A més, Carulla remarca, en un to conciliador, que “agafem el guant que ens va oferir Corominas i la convidem a col·laborar amb nosaltres. De fet –indica– l’aparició justament ara de la vídua  és molt positiu perquè demostra que no estem sols en favor del llegat de Ponç. Nosaltres treballem perquè la seva obra es pugui veure a diverses institucions i centres d’art, aquí, a Madrid o fins i tot a São Paulo, on va residir l’artista durant uns anys”. I afegeix: “fins i tot si no trobar editor per publicar els documents,
textos i cartes que diu que té, potser des d’Edicions Poncianes ens interessaria editar-ho”.

El lector més àvid, però, pot preguntar-se, per què justament ara apareix de nou aquesta història i no fa cinc, deu o quinze anys? Carulla indica que hi ha múltiples raons: “ja fa 22 anys del litigi que va perdre la vídua, el temps ha cicatritzat la ferida i ha arribat, potser, el moment de passar pàgina. A més –subratlla–, ara comença un moment favorable per Joan Ponç. Recentment l’Associació ha cedit al Mnac el quadre Cabra, provinent del llegat de la néta del pintor, Sarah Pons, i així hi ha un lloc on l’artista hi estarà de manera permanent i no de passada; i, de retruc, els galeristes mouen de nou les seves pintures”.

Trifulgues, malentesos i reconciliacions al marge, Arnau Puig declara: “És clar que les disputes sobre el llegat de Ponç, que han durant més de vint anys, han afectat la projecció de la seva obra. Indico, però no jutjo”. I, afegeix: “malgrat tot, però, els seus quadres van fent camí, a poc a poc, i al marge de polèmiques, es situaran, amb el temps, estic convençut, al lloc on els correspon estar”. Confiam en les paraules del mestre. 

___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març-abril de 2015

18.3.15

Don’t escape the ordinary

Duchamp va donar el tret de sortida: s’obria la veda per fer art amb objectes quotidians. I Warhol ho va rematar incloent tot tipus de productes de consum en les seves peces. Aquí diversos estris de producció seriada nous de fàbrica es transformen, tot conformant la proposta d’Ana Prada. 

TB Creator, dAna prada
Criden l’atenció les escultures d’aparença molecular creades amb raspalls de dents acoblats (TB Creator) o una circumferència totèmica (Ring mother) formada per masses i morters de fusta. En aquestes escultures, realitzades durant el darrer any, reconeixem l’objecte que l’artista ha decidit inutilitzar en pro d’un nou ens, que cerca el seu significat a partir de la repetició. Altres obres (Creeper o Green with envy), que es presenten integrades a la paret de la galeria, es destruiran quan es clausuri l’exposició. Es tracta d’ungles postisses de colors i grapes que conviden a imaginar un paisatge arbori. La mostra es completa amb una trentena de dibuixos i una foto que també contribueix al desconcert.

2 estrelles.

Estrany – De la Mota. Fins al 28 de març.

__
Publicat a Time Out, 11/02/1

11.3.15

Pánico esnob

Tot l’art és polític i la proposta de Javier Peñafiel no escapa d’aquesta afirmació. 

L’artista presenta aquí els “dibuixos escrits i textos dibuixats” a través dels quals juga a posar paraules, que funcionen com a eslògans, a imatges de personatges i objectes mig esbossats. El resultat es una mena de poemes visuals que són un intent per descriure una realitat absurda i quasi incomprensible. Algú, fins i tot, s’atreviria a parlar en termes d’anàlisi polític. En la seva grafia proliferen els oxímorons així com un gust per la repetició, tot creant enfilalls i derivacions de mots (intimidad privada de vida, propaganda-proselitismo-inducción, narra ropa, pobreza inducida, isla resplandor...) que acompanyen un dibuix brut, barreja de línies i taques poc definides. La seva particular hermenèutica es construeix a partir de formes recurrents i segueix els passos de l’egolactante, alter ego de l’artista nascut a finals dels noranta que apunta maneres de capgròs.

Narra ropa, de Javier Peñafiel

Peñafiel treballa el paper com si fos un escultor: manipula, pressiona, talla i modela. A la sèrie Narra ropa, protagonitzada per un espantaocells que fa pinta de crucifix, l’estira fins a deformar-lo i hi deixa la marca de les seves empremtes. En d’altres, la fulla d’un material gairebé transparent guaita enmig d’una petita estructura de fusta o perviu enganxada a la paret, com els anuncis de carrer que tenen la part inferior arrencable. Un cant a la materialitat en l’era digital.
Totes les peces són inèdites i han estat creades expressament per a l’exposició.

4 estrelles.

etHALL. Fins al 15 de març.

4.3.15

Torna la fira d’antiquaris

Del 4 al 8 de març se celebra, a les Reials Drassanes, la Fira d’Art Modern i Antic capitanejada pel Gremi d’Antiquaris de Catalunya

Després de dos anys sense fira d’antiguitats a Barcelona (l’any 2012 es va celebrar la 36ena i última edició de la Fira d’Antiquaris), el Gremi d’Antiquaris de Catalunya ha posat fil a l’agulla i recuperen la cita. La trobada torna amb unes noves sigles FAMA (acrònim de Fira d’Art Modern i Antic) i a territori conegut, les Reials Drassanes. Carles Xarrié, president del Gremi, vol deixar enrera les antigues disputes que, durant els darrers anys, va protagonitzar el Gremi amb l’Agrupació Professional d’Antiquaris i explica que la iniciativa de recuperar l’esdeveniment “ha vingut d’una petició que han fet els mateixos antiquaris”. De fet, assegura que “entre la trentena d’expositors participants n’hi ha que no estan agremiats. Volem fugir de sectarismes; l’important ara és tornar a arrencar i refermar la fira”. En aquesta línia, Xarrié no descarta, en un futur, tornar a la Fira de Barcelona i ajuntar de nou esforços amb l’Agrupació.  



Tot i el canvi de nom, la nova cita no renega de les anteriors edicions: “no hi ha voluntat de diferenciar-nos sinó de fer una proposat més dinàmica, que hi hagi una parafira, activitats a l’entorn de la trobada, i propiciar sinergies amb el sector. En definitiva: anar més enllà de l’estàndard de fira comercial”. En aquest sentit, argüeix que la cita ha d’adequar-se als nous temps. “El sector ha canviat molt durant els darrers cinc anys; ara està més especialitzat. Hi ha molta competència i la galeria s’ha de presentar com un valor afegit a la peça per competir amb les ofertes que circulen per internet. La bona galeria ha d’oferir una peça amb el valor afegit d’haver estat estudiada, ben situada i documentada”.


Amb tot, a FAMA hi trobareu, com toca a un esdeveniment d’aquestes característiques: mobiliari, pintura, escultura, joieria, ceràmica, monedes; així com peces d’arqueologia i d’art africà, precolombí i oriental. En total, prop un miler d’obres repartides per una trentena d’expositors. Els organitzadors de la fira, que se celebrarà del 4 al 8 de març, volen assentar la trobada anualment en aquestes dates, abans de la cita de Maastricht (TEFAF), que reuneix internacionalment el sector i se celebra a finals de mes. “Aquest primer any de rentrée, veurem com va FAMA, si cal créixer o ens mantenim a l’espai de les Drassanes”. En tot cas, Xarrié és optimista: “La ciutat dóna per celebrar anualment una trobada d’aquestes característiques, només cal adequar el producte al mercat”.

___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març-abril de 2015