El passat més d’octubre es van celebrar simultàniament dues fires d’antiquaris que han deixat entreveure la divisió del sector sense que hi hagi una reconciliació a l’horitzó
“Divideix i venceràs” és un lloc comú de la història de l’estratègia militar i, en aquest cas, és l’expressió adient per explicar sintèticament la situació dels antiquaris a Catalunya. A les mans teniu una revista que acostuma a parlar d’art i jo no seré la primera en desviar-me del tema, així que al llarg dels propers 5.800 caràcters –amb espais inclosos- podeu llegir una història sobre la divisió d’esforços i el triomf de la discòrdia, en aquest cas, clar, no hi ha armes de foc, ni soldats i l’escena no transcorre a un camp de batalla sinó que, ja ho haureu endevinat, tot passa, del 9 al 24 d’octubre, entre les Reials Drassanes –concretament del 9 al 17- i el Palau 1 del recinte de Fira de Barcelona –del 16 al 24-, entre peces d’arqueologia, joies i llibres d’època, ceràmica, vidre bufat, rajoles, artesanies de l’altre cap de món, obres modernistes, de Warhol, Rubens, Ponç, d’Art Noveau o Déco. I els danys col·laterals són, és clar, els galeristes, col·leccionistes, experts, visitants i, perquè no dir-ho, els mateixos organitzadors d’un i altre saló.
En aquestes alçades, ja us haureu assabentat que aquesta situació va aixecar molta polseguera i en números anteriors, la revista Bonart va dedicar espai a donar veu a uns i altres –Gremi d’Antiquaris i Saló d’Art i Antiguitats- perquè s’expliquessin i, sobretot, per intentar comprendre el perquè de duplicar esdeveniments que, a priori, criden al mateix públic, a les mateixes butxaques i als mateixos interessats. Per començar, però, retrocedirem una mica al calendari i situarem l’acció a l’any 2009: després d’una trentena anys de col·laboració i en plena crisi, Fira de Barcelona argüeix dèficit, trenca el tracte que mantenia amb el Gremi d’Antiquaris i ofereix el saló a Flaqué Internacional. Això provoca un ball de cadires que deixa la situació de la següent manera: el Gremi d’Antiquaris trasllada el Saló a les Reials Drassanes, on fins aleshores s’hi havia celebrat el Saló d’Art i Antiguitats, que enguany ha coorganitzat Fira de Barcelona just on s’exhibia abans el Gremi.
Però donem veu als implicats i deixem que expliquin aquesta situació ells mateixos, amb les seves paraules. La cosa queda més o menys de la següent manera: el president del Gremi d’Antiquaris, Agustí Boada, assegura que “la Fira de Barcelona, després de 10 anys, ens diu que perd diners i rescindeix el contracte que teníem. Vàrem intentar pactar de nou les condicions del Saló, però no hi va haver acord possible i finalment ens vam quedar sense resposta”. Per la seva banda, Víctor Bardía, president del Saló d’Art i Antiguitats de Barcelona pensa que “el Gremi va organitzar el Saló durant 33 anys i la Fira hi perdia diners i ara els del Gremi estan ofesos perquè la Fira ha apostat per fer-ho amb nosaltres”. Tot i que, és veritat, el punt de partida de la història no és ben bé el mateix, ambdós s’esforcen a subratllar que, el fet que se celebrin dos salons amb les antiguitats com a tema principal no enfronta al món dels antiquaris. “El sector no està dividit –assegura Bardía- perquè cada un tenim el nostre segment, no es pot comparar el nivell d’un i altre saló”. I Boada afegeix: “El Gremi és el que acull els galeristes d’antiguitats. Jo diria a tots aquells que volen buscar antiguitats que venguin al saló del Gremi que és on hi trobaran la majoria d’antiguitats”. I es posen d’acord a l’hora d’apuntar que el perfil del visitant és el mateix a un i altre saló.
Pels qui no vau poder anar a cap dels dos salons, aquí teniu cinc cèntims del qui havia en un i altre. Mentre que el Saló del Gremi oferia, a més d’una exposició sobre el rei Martí l’Humà, peces d’arqueologia oriental i sud-americana, rellotges d’època i artesania, obres de Opisso, Canals, Hugué, així com ivoris, caixes esmaltades, ventalls i peces de mobiliari amb mobles catalans, mallorquins, francesos i anglesos, entre d’altres curiositats; el Saló d’Art i Antiguitats presentava obres –algunes a l’Espai del desig on no hi havia res que superés els 3.000€- de Tàpies, Plensa, art africà, etrusc, ceràmiques gregues de 6.000 anys, escultures realitzades durant l’imperi romà, mobiliari gòtic, barroc català... En definitiva, es tractava de dues propostes eclèctiques, però situades a punta i punta de la capital catalana i organitzades per diferents organitzacions, però, ja ho hem dit: amb un públic, unes dates i una temàtica comuna. Al Saló d’Art de la Fira hi havia una cinquantena d’expositors i, una quarentena, a Drassanes. Amb aquestes xifres sobre la taula, fonts d’un i altre saló asseguren que, de cara a l’any que ve, treballaran per atreure més galeristes.
Respecte a la coincidència de dies al calendari i a la ubicació d’un i altre saló, Boada explica que “es van buscar altres espais –per evitar el lloc on fins aleshores ho havia fet Flaqué- com l’Estació de França o el Fòrum, però a les Drassanes hi havia millors instal·lacions”. Segons Bardía, “els del Gremi són els que han creat confusió realitzant la fira a l’octubre, com nosaltres, ja que ells la feien sempre al març. Per altra banda, ens agrada haver sortit de les Drassanes ja que allà no podíem créixer més i aquí tenim perspectives de portar, any rera anys, més galeristes d’altres llocs d’Espanya”.
El to de cada una dels portaveus no és gaire conciliador. No tenim constància, des de la revista, que hi hagi res decidit de cara a l’any que ve. Per acabar, unes declaracions de Bardía: “El Gremi i el Saló no ens ajuntarem perquè es tracta de sectors distints, juguem a lligues diferents, i a nivell de visites no perjudica a cap dels dos salons, però, per tant, tampoc ens atacarem”. Queda escrit.
“Divideix i venceràs” és un lloc comú de la història de l’estratègia militar i, en aquest cas, és l’expressió adient per explicar sintèticament la situació dels antiquaris a Catalunya. A les mans teniu una revista que acostuma a parlar d’art i jo no seré la primera en desviar-me del tema, així que al llarg dels propers 5.800 caràcters –amb espais inclosos- podeu llegir una història sobre la divisió d’esforços i el triomf de la discòrdia, en aquest cas, clar, no hi ha armes de foc, ni soldats i l’escena no transcorre a un camp de batalla sinó que, ja ho haureu endevinat, tot passa, del 9 al 24 d’octubre, entre les Reials Drassanes –concretament del 9 al 17- i el Palau 1 del recinte de Fira de Barcelona –del 16 al 24-, entre peces d’arqueologia, joies i llibres d’època, ceràmica, vidre bufat, rajoles, artesanies de l’altre cap de món, obres modernistes, de Warhol, Rubens, Ponç, d’Art Noveau o Déco. I els danys col·laterals són, és clar, els galeristes, col·leccionistes, experts, visitants i, perquè no dir-ho, els mateixos organitzadors d’un i altre saló.
En aquestes alçades, ja us haureu assabentat que aquesta situació va aixecar molta polseguera i en números anteriors, la revista Bonart va dedicar espai a donar veu a uns i altres –Gremi d’Antiquaris i Saló d’Art i Antiguitats- perquè s’expliquessin i, sobretot, per intentar comprendre el perquè de duplicar esdeveniments que, a priori, criden al mateix públic, a les mateixes butxaques i als mateixos interessats. Per començar, però, retrocedirem una mica al calendari i situarem l’acció a l’any 2009: després d’una trentena anys de col·laboració i en plena crisi, Fira de Barcelona argüeix dèficit, trenca el tracte que mantenia amb el Gremi d’Antiquaris i ofereix el saló a Flaqué Internacional. Això provoca un ball de cadires que deixa la situació de la següent manera: el Gremi d’Antiquaris trasllada el Saló a les Reials Drassanes, on fins aleshores s’hi havia celebrat el Saló d’Art i Antiguitats, que enguany ha coorganitzat Fira de Barcelona just on s’exhibia abans el Gremi.
Però donem veu als implicats i deixem que expliquin aquesta situació ells mateixos, amb les seves paraules. La cosa queda més o menys de la següent manera: el president del Gremi d’Antiquaris, Agustí Boada, assegura que “la Fira de Barcelona, després de 10 anys, ens diu que perd diners i rescindeix el contracte que teníem. Vàrem intentar pactar de nou les condicions del Saló, però no hi va haver acord possible i finalment ens vam quedar sense resposta”. Per la seva banda, Víctor Bardía, president del Saló d’Art i Antiguitats de Barcelona pensa que “el Gremi va organitzar el Saló durant 33 anys i la Fira hi perdia diners i ara els del Gremi estan ofesos perquè la Fira ha apostat per fer-ho amb nosaltres”. Tot i que, és veritat, el punt de partida de la història no és ben bé el mateix, ambdós s’esforcen a subratllar que, el fet que se celebrin dos salons amb les antiguitats com a tema principal no enfronta al món dels antiquaris. “El sector no està dividit –assegura Bardía- perquè cada un tenim el nostre segment, no es pot comparar el nivell d’un i altre saló”. I Boada afegeix: “El Gremi és el que acull els galeristes d’antiguitats. Jo diria a tots aquells que volen buscar antiguitats que venguin al saló del Gremi que és on hi trobaran la majoria d’antiguitats”. I es posen d’acord a l’hora d’apuntar que el perfil del visitant és el mateix a un i altre saló.
Pels qui no vau poder anar a cap dels dos salons, aquí teniu cinc cèntims del qui havia en un i altre. Mentre que el Saló del Gremi oferia, a més d’una exposició sobre el rei Martí l’Humà, peces d’arqueologia oriental i sud-americana, rellotges d’època i artesania, obres de Opisso, Canals, Hugué, així com ivoris, caixes esmaltades, ventalls i peces de mobiliari amb mobles catalans, mallorquins, francesos i anglesos, entre d’altres curiositats; el Saló d’Art i Antiguitats presentava obres –algunes a l’Espai del desig on no hi havia res que superés els 3.000€- de Tàpies, Plensa, art africà, etrusc, ceràmiques gregues de 6.000 anys, escultures realitzades durant l’imperi romà, mobiliari gòtic, barroc català... En definitiva, es tractava de dues propostes eclèctiques, però situades a punta i punta de la capital catalana i organitzades per diferents organitzacions, però, ja ho hem dit: amb un públic, unes dates i una temàtica comuna. Al Saló d’Art de la Fira hi havia una cinquantena d’expositors i, una quarentena, a Drassanes. Amb aquestes xifres sobre la taula, fonts d’un i altre saló asseguren que, de cara a l’any que ve, treballaran per atreure més galeristes.
Respecte a la coincidència de dies al calendari i a la ubicació d’un i altre saló, Boada explica que “es van buscar altres espais –per evitar el lloc on fins aleshores ho havia fet Flaqué- com l’Estació de França o el Fòrum, però a les Drassanes hi havia millors instal·lacions”. Segons Bardía, “els del Gremi són els que han creat confusió realitzant la fira a l’octubre, com nosaltres, ja que ells la feien sempre al març. Per altra banda, ens agrada haver sortit de les Drassanes ja que allà no podíem créixer més i aquí tenim perspectives de portar, any rera anys, més galeristes d’altres llocs d’Espanya”.
El to de cada una dels portaveus no és gaire conciliador. No tenim constància, des de la revista, que hi hagi res decidit de cara a l’any que ve. Per acabar, unes declaracions de Bardía: “El Gremi i el Saló no ens ajuntarem perquè es tracta de sectors distints, juguem a lligues diferents, i a nivell de visites no perjudica a cap dels dos salons, però, per tant, tampoc ens atacarem”. Queda escrit.