28.11.18

Un segle breu: Col·lecció MACBA

L'historiador marxista Eric Hobsbawm va desenvolupar l'expressió curt segle XX per referir-se al moment entre l'inici de la Primera Guerra Mundial i la caiguda de la Unió Soviètica, fugint així de la periodització clàssica, donada la rellevància dels fets històrics que marcaren aquells anys. En aquesta mateixa línia discursiva, el MACBA ensenya un tastet de la seva vasta col·lecció formada per més de 5.000 obres. 

The Nature of Visual Illusion (1994-1997), de Juan Muñoz. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit particular

Un recorregut cronològic que comença el 1929 amb l'Exposició Internacional de Barcelona i que transita pels diversos esdeveniments polítics, culturals i socials dels darrers decennis fins a l'actualitat: la guerra civil espanyola, les revoltes del maig del 1968, els processos de gentrificació a les grans ciutats, la lluita feminista, els debats entorn del post colonialisme i la crítica al neoliberalisme i a la globalització. En aquest itinerari, narrat per dècades, es mostren de manera didàctica algunes de les peces més emblemàtiques dels fons: Reserva de suïssos morts, de Christian Boltanski; La naturalesa de la il·lusió visual, de Juan Muñoz; o el mur d'Assaigs inflamatoris, de Jenny Holzer. Aquesta exposició permanent es planteja com una lectura oberta de la col·lecció, que permetrà incorporar altres obres per tal d'ampliar i enriquir el relat. Amb aquesta nova presentació, clara però alhora ambiciosa, ja no hi ha excuses per seguir penjant-li al MACBA la llufa d'elitista.

4 estrelles

Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Exposada de manera permanent
__
Publicat a Time Out, n. 526, 7/11/1

5.11.18

Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre

En els darrers compassos del segle XIX, Montmartre va passar de ser un indret marginal i empobrit de París, a esdevenir el lloc on vivien, creaven i es divertien artistes, escriptors i bohemis. Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre pren la figura de l'artista de la nit com a punt de partida per acostar-se a l'art francès modern de finals del mil vuit-cents.

Podríem dir que tot començà el 1881 amb Le Chat Noir, el cabaret que va fundar Rodolphe Salis. Els espectacles representats i la colla de Les Arts Incoherents, que se'n fotien de la pompositat i la hipocresia burgesa, van atreure l'avantguarda al barri dels carrers estrets i empinats. És el moment en el qual el  dibuix deixa de ser un simple pas preparatori i es converteix en un art independent, i proliferen produccions efímeres en paper, com cartells, il·lustracions de llibres i revistes, estampacions, dissenys de partitures...


Amb una museografia espectacular –cortines vellutades, portals de fusta, làmpades de llàgrimes, llambordes projectades a terra i parets vermelles–, les sales del CaixaForum ens transporten cent trenta anys endarrere, entre ballarines, fum i gots d'absenta. La immersió és completa: sona el Can-Can a tota castanya, també Le chat noir d'Aristide Bruant. A partir de més de tres-centes obres d'una vintena d'artistes, l'exposició es proposa contextualitzar l'agitada vida i intensa trajectòria de Lautrec. S'exposen alguns dels seus dibuixos més emblemàtics –Divan japonès, Troupe de Mademoiselle Eglantine o Moulin rouge: La Goulue– amb obres de col·legues com Ferdinand Bac, Hermann-Paul o Théophile Alexandre Steinlen, així com de Louis Legrand, Charles Maurin i Vincent Van Gohg, entre d'altres.

En aquest període, molt més que el barri de bordells, teatres i sales de concerts, Montmartre és un estat d'ànim, un pol d'efervescència artística que ens anticipa tot allò que està per arribar amb l'inici del nou segle.
  
3 estrelles

Caixaforum. Fins al 20 de gener de 2019
__
Publicat a Time Out, 24/10/1