En els darrers
compassos del segle XIX, Montmartre va passar de ser un indret marginal i
empobrit de París, a esdevenir el lloc on vivien, creaven i es divertien
artistes, escriptors i bohemis. Toulouse-Lautrec
i l'esperit de Montmartre pren
la figura de l'artista de la nit com a punt de partida per acostar-se a l'art
francès modern de finals del mil
vuit-cents.
Podríem dir que tot
començà el 1881 amb Le Chat Noir, el cabaret que va fundar Rodolphe Salis. Els
espectacles representats i la colla de Les Arts Incoherents, que se'n fotien de
la pompositat i la hipocresia burgesa, van atreure l'avantguarda al barri dels
carrers estrets i empinats. És el moment en el qual el dibuix deixa de ser un simple pas
preparatori i es converteix en un art independent, i proliferen produccions
efímeres en paper, com cartells, il·lustracions de llibres i revistes, estampacions,
dissenys de partitures...
Amb una museografia
espectacular –cortines vellutades, portals de fusta, làmpades de llàgrimes,
llambordes projectades a terra i parets vermelles–, les sales del CaixaForum
ens transporten cent trenta anys endarrere, entre ballarines, fum i gots
d'absenta. La immersió és completa: sona el Can-Can a tota castanya, també Le chat noir d'Aristide Bruant. A partir
de més de tres-centes obres d'una vintena d'artistes, l'exposició es proposa
contextualitzar l'agitada vida i intensa trajectòria de Lautrec. S'exposen
alguns dels seus dibuixos més emblemàtics –Divan
japonès, Troupe de Mademoiselle
Eglantine o Moulin rouge: La Goulue–
amb obres de col·legues com Ferdinand Bac, Hermann-Paul o Théophile Alexandre
Steinlen, així com de Louis
Legrand, Charles Maurin i Vincent Van Gohg, entre d'altres.
En
aquest període, molt més que el barri de bordells, teatres i sales de concerts,
Montmartre és un estat d'ànim, un pol d'efervescència artística que ens
anticipa tot allò que està per arribar amb l'inici del nou segle.
3 estrelles
Caixaforum. Fins al
20 de gener de 2019
__
Publicat a Time Out, 24/10/18
No comments:
Post a Comment