![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUiKlanCNyWmJEeNRbqzwfZE0v7hU3T6KvyjJxD_Gdgr2SmJvTh3xy0Ua-zUG5-D46SyWLZU5TAVot2rkJ-ocDdwdzRg8XfuRWqhTi19NT9pYzV8JIRzTkLWEJ7ILoOCUJYUPIE_3e13oO/s640/14122011-5-hellkitchen+l.jpg)
“La ciència no m’interessa. Ignora el somni, l’atzar, el riure, el sentiment
i la contradicció, coses que per mi són precioses." Luis Buñuel
Els happy twenties varen ser, el segle passat, l’avantsala del crac del 29 i la gran depressió. Ara, que estem en plena crisi i ben arruïnats, l’imaginari d’aquells feliços anys vint pareix que ha tornat per alegrar-nos la vida. Afloren les referències al xarleston, proliferen els collars de perles i les plomes, s’escolta swing i triomfa al cinemes una pel•lícula muda i en blanc i negre.
El col•lectiu artístic KK han creat –treballant a quatre mans sobre la mateixa obra- Películas de ayer, una quinzena de peces, realitzades a partir de les tècniques del transfer i l’infocollage, que són un homenatge en blanc i negre a l’estètica fascinant de principis del segle XX. Zèppelins sobrevolant a prop d’una parella d’amants, dones divines a la cuina i amigues prenent-se un te dins una banyera comparteixen escenari amb el que precedia la felicitat naïf d’aquells anys: les petjades devastadores de la guerra -que encara fumejava-, paracaigudistes sense rumb, paisatges bombardejats, vaixells enfonsats, explosions... L’aroma de naftalina pren un nou significat amb aquestes imatges trobades a les pel•lícules d’una altra època -on començava a escoltar-se la veu dels actors- que, descontextualitzades i aferrades sobre fons blanc, donen resultat a una sèrie d'escenes oníriques i bellísimes.
Nostàlgics i amants del vintage: no vos podeu perdre l'exposició Películas de ayer, que, per cert, inclou dues joies més a manera d’escultura: dos corsés creats per la dissenyadora Bibian Blue a partir dels teixits estampats amb les escenes surrealistes de KK.