16.12.15

De la brossa al museu


Del 12 de desembre al 3 de gener, el CCCB acull la dotzena edició de Drap-Art, el festival del reciclatge creatiu


S'estima que, a grans trets, cada u de nosaltres genera prop d'1,5 kg de brossa al dia. Vivim entre deixalles i aquestes esdevenen, com qualsevol altre material, matèria primera per a l'artista. El Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya Drap-Art va néixer, fa dues dècades, amb la premissa d'apostar precisament per l'art que ofereix una segona vida als objectes.

L'edició d'enguany, que com ja és habitual se celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), acull un centenar de peces d'art reciclat. Els organitzadors confirmen que van rebre 162 projectes durant el període de convocatòria pública. “Es tracta de peces -explica Tanja Grass, directora de Drap-Art- que han estat realitzades amb materials reciclats o que tenen, en el cas del vídeo i la fotografia, alguna relació conceptual amb les deixalles”. La temàtica de la trobada és, com cada any, oberta. Grass reconeix que, tot i així, acaba sempre sortint un tema. “L'any passat, per exemple, va ser el plàstic; hi havia, moltes obres realitzades amb taps d'ampolles i altres residus d'aquest material. Les deixalles que més es produeixen són, en definitiva les que més s'utilitzen”.

A més, a la mostra hi participen una sèrie d'artistes convidats “per cercar -apunten des del festival- l’equilibri entre artistes nacionals i internacionals, entre novells i consolidats i per propiciar l’intercanvi entre països i generacions”. Destaquen les propostes de Tono Carbajo, que realitza poemes visuals reutilitzant, a manera de collage, marcs de ports i finestres de vells edificis tirats avall per denunciar la gentrificació que pateixen les grans ciutats i que ha estat l'encarregat d'il·lustrar cartell d'enguany; les escultures amb deixalles electròniques de David Martín, o la instal·lació Diari en blanc – un objecte un instant, en la qual Victòria Pujadas manipula, pinta, classifica i fotografia diversos objectes trobats. Al llarg de les dues setmanes que dura el festival, hi ha espectacles audiovisuals, tallers, performances i intervencions en l’espai públic. A més, els caps de setmana previs a Nadal i Reis se celebra la fira d'art i disseny que aplega una quarantena d'artistes, dissenyadors i artesans.

David Martín, Ski, 2015. Escultura-collage sobre placa base.

Grass, directora de Drap-Art, conta que el seu interès pel recup-art o l'art realitzat amb materials reciclats, que es practica amb major o menor èxit arreu del món, li ve d'enrere. “Vaig créixer a Formentera i les deixalles sempre han estat un tema a l'illa. Quan era petita -recorda- s'aprofitava i es reutilitzava gairebé tot; durant els meus anys de joventut vaig veure com es convertia en un problema greu”. Aquesta vivència personal i el seu interès per l'art la van portar a participar l'any 1996 a la primera marató de reciclatge de Barcelona, que seguia les passes d'una cita francesa i aquí va ser quan, més o menys, va germinar el projecte de Drap-Art, que actualment té presència més enllà de les nostres fronteres. La cita, és clar, no només és una trobada entorn de l'art sinó que també busca conscienciar sobre la problemàtica evident de les deixalles. Grass no vol caure en el pessimisme: “des dels seixanta parlem de discursos ecologistes; diria que, ara sí, tothom és conscient del problema però falta adonar-se del poder que tenim si fem alguna cosa per canviar”.

Drap-Art va ser guardonat amb el IV premis Bonart, l'abril del 2015, per “incorporar i repensar conceptes de plena vigència global, com el reciclatge i la reutilització, dins de les pràctiques de les arts”.


___
Publicat a Revista Bonart, novembre 2015 - gener 2016

Sobre la singularitat de la memòria

La poderosa imatge que il·lustra la postal de promoció d'aquesta exposició -un primer pla de dues persones amb els caps coberts amb una tela blanca, col·locades com si la de l'esquerra, de qui veiem una mà, li estigui explicant un secret a cau d'orella a l'altra- està extreta del llargmetratge Factory Complex, del director de cinema i artista visual coreà Im Heung-soon. 


És una picada d'ullet a l'obra Els amants, del pintor surrealista René Magritte. La bellesa d'aquesta referència artística fa respirar una mica la trama tràgica de Factory Complex, la primera de les peces que es projecten a la galeria. La pel·lícula examina, durant 95 minuts i amb les eines del documental, la situació de precarietat a la qual han estat sotmeses les treballadores de Corea del Sud durant els darrers quaranta anys, coincidint precisament amb el fort creixement econòmic i la modernització del país. Les entrevistes desesperançades a les empleades explotades de diverses indústries s'entrecreuen amb representacions líriques que escenifiquen el patiment i el dolor de diverses generacions de dones.

A la sala contigua, a través d'una doble projecció que aprofita una de les cantonades de l'espai, la vídeo instal·lació Reincarnation incideix en els records traumàtics de les dones vietnamites i iranianes víctimes de les guerres de Vietnam, Iran i Iraq. Im explora, en 24 minuts, les cicatrius emocionals i contraposa la digestió del dol de mares que van perdre els seus fills als combats. De nou, indaga en els espais difusos de la memòria personal i col·lectiva del seu entorn més proper. No defuig el drama però s'hi encara, sense estridències ni cops d'efecte, i el reforça amb poesia.

Factory Complex és el seu segon llargmetratge. Amb aquesta pel·lícula, Im ha estat guardonat amb el Lleó de Plata com artista novell a la Biennal de Venècia d'enguany.

Aquesta és la primera individual d'Im en una galeria. La instal·lació Reincarnation s'ha presentat a la Biennal de Sharjah i, l'estiu passat, al PS1 de Nova York.

4 estrelles

Àngels Barcelona. Fins al 22 de gener.
__

Publicat a Time Out, 10/12/1

9.12.15

L'ICUB deixarà de construir nous equipaments per consolidar els existents


La nova comissionada de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda, va presentar el passat mes de setembre, les principals línies d'actuació de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) per als pròxims anys.


Tal com va explicar, una de les prioritats de la nova política cultura és la de “deixar de construir nous equipaments per consolidar els existents, alguns d’ells sense les condicions òptimes per desplegar la seva tasca”. En aquesta línia, es reforçaran projectes estratègics com espais de proximitat, les Fàbriques de Creació o Centres Cívics; es repensaran d’altres, com el conjunt de Fabra i Coats. A més, s’articularà la relació entre el Museu de les Cultures del Món i el Museu Etnològic de Barcelona -reobert el 4 d'octubre- i es treballarà per reforçar el DHUB com a Museu i Centre del Disseny de Barcelona. Per altra banda, La Virreina Centre de la Imatge es planteja en els anys vinents no només com a espai expositiu relacionat amb la imatge, sinó també com a centre de recerca i documentació que aglutini arxius de la memòria històrica fotogràfica de la ciutat.



Sureda va recalcar que l'ICUB “reforçarà la seva funció de facilitador més que com a productor de cultura. És a dir, afavorir les condicions perquè els altres facin, desenvolupin processos, projectes, generin experiències o proposin activitats. I això s’ha de fer de forma col·lectiva i compartida”. Aquesta política participativa es desenvoluparà des de dues plataformes: el Consell de Cultura de Barcelona, que serà reformulat per treballar prioritàriament de manera transversal, i el Pla de Cultures 2016-2026, que marcarà el desplegament de les polítiques culturals a mig i llarg termini.

El pla de treball també recull que “El Consell de Cultura de Barcelona fa temps que reclama polítiques que vinculin cultura i educació a llarg termini. Afirma que la desconnexió entre aquests dos àmbits té un impacte directe en el dret a participar en la vida cultural i genera distància entre cultura i ciutadania”. En aquest sentit, la nova comissionada va subratllar que la mediació entre l'àmbit de la cultura i l'educació serà una de les prioritats: “Hem de recuperar la dimensió educativa i social de la cultura”.

___
Publicat a Revista Bonart, novembre 2015 - gener 2016