 |
| Un visitant passa per davant del quadre 'Omphalo V' que Pablo Palazuelo va pintar a l'oli entre el 1965 i el 1967, mentre vivia a París PERE VIRGILI |
Partint de les pintures geomètriques de Vassili Kandinski i de l'abstracció colorista de Paul Klee, Pablo Palazuelo (Madrid, 1915) repensa els principis estètics de l'abstracció geomètrica i treballa, amb llapis i pinzell, a la recerca de noves formes lineals.
Palazuelo. Procés de treball és l'exposició retrospectiva que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha dedicat a un dels pintors destacats de l'art espanyol, que encara no ha gaudit de reconeixement internacional i que camina en solitari pel món de l'art.
Es tracta d'una mostra cronològica amb més de 350 peces, entre dibuixos, pintures, projectes arquitectònics i escultures, que dóna a conèixer, amb obres inèdites, els aspectes més ignorats de la feina d'aquest artista amb currículum d'arquitecte. Per Manuel Borja-Villel, director del Macba, "Palazuelo es comporta com un franctirador amb l'art hegemònic de l'abstracció i repensa la modernitat a partir de la interpretació que fa de l'art abstracte". Palazuelo es va estrenar com a pintor a principis dels quaranta, amb trenta anys llargs, però no és fins al 1949, quan s'instal·la a la capital francesa, que comença la seva carrera artística.
La comissària de la mostra, Teresa Grandas, destaca que "els primers anys de creació a París es concentren en una intensa recerca al voltant de l'abstracció geomètrica. No inventa cap forma sinó que la descobreix i la fa visible".
Els dibuixos de finals dels cinquanta tenen un cert dinamisme i moviment, mentre que els quadres a l'oli, amb colors càlids, semblen paisatges vistos des de dalt, com Solituds I. Borja-Villel recorda que "en la seva feina destaca la tensió de la línia, així com un cert sentit ornamental i simbòlic". En la mostra hi ha, a més, escultures de metall com Paisatge IV (1996), que sembla una adaptació en volum de la pintura Transversal XIX del mateix any.
Aquesta mostra, que presenta Palazuelo en societat, viatjarà íntegrament al Guggenheim de Bilbao el proper mes de març.
---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 49. Dijous, 14 de desembre del 2006
Palazuelo. Procés de treball és l'exposició retrospectiva que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha dedicat a un dels pintors destacats de l'art espanyol, que encara no ha gaudit de reconeixement internacional i que camina en solitari pel món de l'art.
Es tracta d'una mostra cronològica amb més de 350 peces, entre dibuixos, pintures, projectes arquitectònics i escultures, que dóna a conèixer, amb obres inèdites, els aspectes més ignorats de la feina d'aquest artista amb currículum d'arquitecte. Per Manuel Borja-Villel, director del Macba, "Palazuelo es comporta com un franctirador amb l'art hegemònic de l'abstracció i repensa la modernitat a partir de la interpretació que fa de l'art abstracte". Palazuelo es va estrenar com a pintor a principis dels quaranta, amb trenta anys llargs, però no és fins al 1949, quan s'instal·la a la capital francesa, que comença la seva carrera artística.
La comissària de la mostra, Teresa Grandas, destaca que "els primers anys de creació a París es concentren en una intensa recerca al voltant de l'abstracció geomètrica. No inventa cap forma sinó que la descobreix i la fa visible".
Els dibuixos de finals dels cinquanta tenen un cert dinamisme i moviment, mentre que els quadres a l'oli, amb colors càlids, semblen paisatges vistos des de dalt, com Solituds I. Borja-Villel recorda que "en la seva feina destaca la tensió de la línia, així com un cert sentit ornamental i simbòlic". En la mostra hi ha, a més, escultures de metall com Paisatge IV (1996), que sembla una adaptació en volum de la pintura Transversal XIX del mateix any.
Aquesta mostra, que presenta Palazuelo en societat, viatjarà íntegrament al Guggenheim de Bilbao el proper mes de març.
---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 49. Dijous, 14 de desembre del 2006
No comments:
Post a Comment