31.5.17

Torrent Echidna Attractor


Aquesta instal·lació de Lucía C. Pino violenta l'espai, el tensa. Tracta de com ens interpel·len diferents materials de construcció i objectes de rebuig.

Detall de Torrent Echidna Attractor
Taca el terra del Nivell 0 de l’Arts Sant Mònica i forada les dues parets on se suporten uns grans tubs de metall que travessen la peça en una mena de x en cursiva. Restes de plàstics, làtex i altres residus. Un potent focus il·lumina aquesta construcció que ocupa la part central de l'habitació i condiciona el recorregut. No la podem rodejar del tot. Si ens acostem, unes plaques metal·litzades ens retornen el nostre reflex deforme -com aquest Torrent Echidna Attractor- i sembla que som en una sala de miralls. L'artista força la naturalesa dels materials amb els quals treballa i els límits del mateix espai on s'instal·la. Diuen que els objectes ens interpel·len (en llenguatge publicitari, per exemple, ens demanen ser comprats). L'artista se centra en objectes de rebuig o no necessàriament de desig i n’augmenta el poder escultural. És una sensació hipnòtica, en la recerca de significats, davant aquesta obra que supera els preceptes de l'art povera, només hi ha desassossec. A l'entrada, abans de creuar la cortina de plàstic opac que fa de porta, trobareu un llibret amb el text Principi d'indiscernibilitat, de Duen Xara Sacchi, on apareixen entre línies algunes pistes més sobre la nova materialitat.

3 estrelles.
Arts Sant Mònica. Fins al 3 de setembre
__
Publicat a Time Out, 17/05/1

17.5.17

La Galeria exposa la pintura intimista de Didier Lourenço

Didier Lourenço (Premià de Mar, 1968) és un habitual de La Galeria de Sant Cugat del Vallès. Del 28 d'abril a primers de juny presenta la seva desena exposició individual a l'espai dirigit per Jordi Batlle: In & Out

L'artista de formació autodidàctica conrea una pintura figurativa colorista amb una important presència d'imatges femenines. En aquesta ocasió, el pintor exposa unes dones més lluminoses i amb marques d'impactes cromàtics: “Són les que jo anomeno les dones Brooklyn”. El nom fa referència al lloc on les va començar a pintar, el barri novaiorquès on es va instal·lar recentment durant un mes i mig. “El tema de la dona -assegura- és recurrent en tota la meva obra. Podríem dir que la cara de la dona és la meva paleta. Em serveix per buscar la llum i les ombres, sense oblidar les pinzellades de color”. Són els rostres anònims, com, per exemple, Yellow, Red&Green o Blue&Black, que no defugen la mirada. “És una dona universal -afegeix, des de l'altre costat del telèfon- que també m'ajuda a representar expressions, caràcters, insinuacions”. 

Global warming, 130 x 97 cm.

A banda dels clàssics caminants i ciclistes, també exhibeix la sèrie de Dones invisibles, en la qual la figura femenina, mitjançant un trompe-l'œil,  es confon -normalment a partir de la roba- amb el fons. Es tracta de dones de cos sencer que ja no apareixen soles. Són pintades amb un ram, parlant per telèfon o amb un moix i una peixera als braços, per citar-ne algunes. Destaca especialment la sèrie Neighbours, un conjunt de pintures que representen, a la manera de la tira còmica 13, Rue del Percebe de Francisco Ibáñez, un habitatge sense façana que ens ofereix l'accés a cada una de les estances. A Good morning, una parella berena, una dona dorm, una altra llegeix i una taula posada espera els comensals. A Global Warming, un home fa ioga mentre el veí pesca en una peixera, i un altre escriu a l'ordinador envoltat de papers. A Bon dia, hi ha una dona dins una banyera, una parella en plena baralla de coixins i algú que toca el piano. Són quadres per deixar anar la imaginació i inventar històries per a cada apartament. “Es tracta -diu- de petits espais que formen una mena de rusc o niu d'abelles, cada escena és un quadre que acaba donant sentit al total”. 

Un dels tríptics d'aquesta darrera sèrie dóna precisament títol a l'exhibició, que aplega una quarantena de peces de format molt variat, on Lourenço posa el focus en moments més íntims, en interiors domèstics i quotidians. 
___
Publicat a Revista Bonart, maig-juny-juliol 2017

10.5.17

Akram Zaatari. Contra la fotografia. Història anotada de l'Arab Image Foundation

L’obra que crea Zaatari a partir de les fotografies de l'Arab Image Foundation ens permet descobrir imatges alternatives del Pròxim Orient més enllà d’estereotips.

"Rostres enfrontats", Akram Zaatari
El 1997 Akram Zaatari va cofundar l'Arab Image Foundation (AIF), un projecte impulsat per artistes i fotògrafs durant la postguerra civil libanesa, amb l'objectiu de crear relats alternatius a la història visual oficial escrita aleshores per estrangers. La col·lecció aplega més de 600.000 imatges, entre fotografies domèstiques i d'estudi, del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica que visibilitzen els canvis tecnològics, socials i iconogràfics en el món àrab en els darrers cent anys. Zaatari s’apropia del fons de l'AIF com a base per desenvolupar els seus treballs. 

La seva aproximació a l'arxiu, que es presenta al Macba amb una vintena d'obres de nova producció, recorda els postulats del manifest post fotogràfic. Per exemple, en la sèrie El vehicle, tracta les fotografies com a objectes i no simplement com a imatges i es fixa en les anotacions dels reversos. En el cas de L'ombra d'un fotògraf i La imaginació d'un fotògraf, intervé sobre els originals i crea noves significacions. Si us va agradar la mostra Trauma que Joan Fontcuberta va exposar a principi d'any a la galeria Àngels, a prop del museu, no us perdeu les espectaculars sèries Contra la fotografia, un conjunt de negatius malmesos pel pas del temps, i Rostres enfrontats, on apareixen ampliacions de planxes de vidre enganxades accidentalment que ofereixen estranyes parelles per la superposició dels rostres de soldats i civils. Un discurs que qüestiona la definició de fotografia i on planen reflexions sobre la conservació i l'empremta que deixen les col·leccions. 

3 estrelles
Macba. Fins al 25 de setembre. 
__
Publicat a Time Out, 03/05/1