28.12.16

Drap-Art celebra 20 anys consolidant la seva internacionalització

Del 16 al 31 de desembre, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i els seus voltants seran la localització de la catorzena edició del Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya que organitza Drap-Art, la plataforma d'artistes, dissenyadors, artesans i creatius que converteixen la brossa en art. A més, Drap-Art celebra que fa vint anys que treballen per promoure arreu el reciclatge creatiu.

L'edició d'enguany, com ja és habitual, compta amb un vast programa: exposicions col·lectives d'obres d'art i objectes de disseny realitzats amb materials de rebuig, intervencions en l'espai públic, mercat d'artesania, tallers d'intercanvi i reparació de joguets, un àmbit dedicat a la reflexió, així com una desfilada de moda, amb peces de dissenyadors de Barcelona, Pittsburgh i Montevideo, i projeccions. Com a novetat, els organitzadors presenten unes jornades de creació en directe, recuperant la Marató de Creació i Reciclatge de Barcelona, que es va celebrar a les beceroles del festival. En aquesta ocasió, ocupa el Hall del CCCB entre el 16 i el 18 de desembre. Una trentena d'artistes crearan les seves obres en directe davant del públic, acompanyats de performances, concerts, videoprojeccions, tallers i sessions de DJ. A més, per vuitè any consecutiu, s'atorga, per part del grup Hera, el Premi Residu'Art en les categories d'artista emergent i artista professional. 



Destaquen les intervencions a l'espai urbà de Thomas Nölle, que projecta un mosaic gegant a la plaça dels Àngels amb materials recuperats pel projecte Marviva de l'Agència de Residus de Catalunya, i de Stephanie Senge, que té programat un taller d'una setmana de creació d'escultures i pancartes i preveu culminar amb una Manifestació del Consum que recorrerà les Rambles i plaça Catalunya fins a arribar al CCCB.

L'exposició col·lectiva High Lights, que es pot visitar del 16 al 31 de desembre, inclou l'obra de prop de setanta artistes i dissenyadors emergents i internacionals més destacats que han participat a Drap-Art al llarg de les dues darreres dècades. Aquesta mostra es va poder veure del 9 de setembre al 9 d'octubre al RE:NEW Festival de Pittsburgh, el debut de Drap-Art als Estats Units. La internacionalització del festival és a hores d'ara una realitat. Al llarg de l'any, ha arribat fins a Montevideo, on es va celebrar el Drap-Art Uruguai i pensen repetir l'experiència del 18 al 28 d'abril del 2017. A més, Tanja Gras, directora del projecte, confirma que estan treballant per portar el projecte, que és una referència a la capital catalana, també a Xile i a l'Argentina. 

El Festival Drap-Art s'ha consolidat, edició rere edició, com un aparador atractiu de les tendències artístiques que  treballen a partir del reaprofitament de materials de rebuig. Des del 2010, Drap-Art organitza mercats de reciclatge artístic i consum sostenible al llarg de l'any i organitza, entre altres, per exemple, activitats conjuntament amb l'Associació d'Amics i Comerciants de la plaça Reial. Drap-Art és, però, sobretot una plataforma activa des d'on es vol fomentar un consum més responsable i enarborar el lema de les tres r sostenibles: reduir, reutilitzar i reciclar. 
___
Publicat a Revista Bonart, novembre-desembre 2016 gener 2017

14.12.16

Trauma - Joan Fontcuberta

La galeria Àngels Barcelona llueix des de fa uns dies com una mena de cementiri de fotografies on s'exhibeixen una quinzena d'instantànies moribundes, agòniques, a un pas de perdre la imatge. Les fotografies, diu Joan Fontcuberta, neixen, creixen, es reprodueixen i moren. 




El pare del manifest sobre la post fotografia es planteja ara “què resta de la foto quan només en romanen els residus, unes taques químiques sensibles a la llum?”. De la saturació de píxels a la recerca de la materialitat, oda al gramatge. El resultat és una petita tria de peces en “estat de trauma”, extretes de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Algunes ampliades i positivades sobre paper, com la nena de primera comunió amb el rostre desfigurat per una hipotètica humitat que li atorga un aire fantasmagòric, o la parella cofoia que resisteix a una taca que amenaça part de l'escena. També hi ha plaques originals malmeses i algunes transformades en caixes de llum, on les ferides són sinuoses línies d'una nova composició. Totes les obres són anònimes i estan sense datar, excepte una de pràcticament negra, signada per l'artista als setanta. Prova que res s'escapa del temps i els efectes de la química. 



Només un “però”, Trauma és com un plat de nouvelle cuisine: boníssim però d'un mos s'acaba. La tesi de l'exposició és molt suggerent i justament per això una s'esperaria un recorregut més extens per aquesta proposta d'arqueologia visual, amb múltiples obres que exemplifiquessin els diferents estadis d'una foto malalta. Malgrat tot, qui pot resistir-se a una exquisidesa, per petita que sigui?

5 estrelles. 
Àngels Barcelona. Fins al 3 de febrer de 2017
__
Publicat a Time Out, 07/12/1