The true artist
helps the world by revealing mystic truths (‘El veritable
artista ajuda el món revelant veritats místiques’) és un dels neons
més representatius del llenguatge irònic que travessa la producció de Bruce
Nauman. Que se n'espera, de l'obra d'un artista? Quin és el seu paper en la
societat? A Sense of Wonder, comissariada per David Santaeulària, aplega
els projectes més recents de Carles Congost: vuit vídeos realitzats al llarg de
la darrera dècada.
En aquestes peces trobem algunes de les referències
recurrents que estructuren el seu treball: el sistema artístic i el procés de
creació, la iconografia de la cultura de masses, la música –especialment pop,
però també l'italo disco dels vuitanta lligat al so de Sabadell (un article a banda mereixeria Nova esplendor,
produït específicament per aquesta exposició)–, la televisió, l'imaginari
adolescent... i ho fa explorant i forçant les diferents possibilitats del
cinema i els seus registres. Congost té l'habilitat de parlar de la nostra
vida, del que ens resulta més proper, sense gaires estridències, però amb humor
i, a vegades, també amb sorna. La seva proposta interpel·la i emociona a parts
iguals. Ens situa en una posició còmoda; nosaltres controlem el llenguatge i
els referents de la ficció, i ell ho aprofita per col·locar-nos, amb una
impecable posada en escena, davant d'un mirall que ensenya les contradiccions
de la vida moderna: qüestions identitàries, prejudicis, cultura del triomf...
Amb tot això, creieu-me, és impossible no meravellar-se.
5 estrelles.
Centre d'Art
Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats. Fins al 22 de juliol.
__
Publicat a Time Out, 23/05/18
No comments:
Post a Comment