Juan José Bigas Luna
(Barcelona, 1946 – La Riera, Tarragona, 2013) com a cineasta no necessita
gaires presentacions: director nombroses vegades guardonat i autor, entre
d’altres, de l’anomenada Trilogia Ibèrica, formada per Jamón, jamón (1992),
Huevos de oro (1993) i La teta y la Luna (1994). Menys coneguda,
però, és la seva faceta com a artista que, de fet, arrenca a la dècada dels
setanta, uns anys abans de rodar Tatuaje (1976), el seu primer
llargmetratge.
Prové de l’interiorisme
i del disseny industrial i debuta com a videoartista i investiga en el cap de
l’art conceptual i les tecnologies de la imatge. Malgrat la seva extensa i
aplaudida carrera cinematogràfica, Bigas Luna, fill de pintor, no es va amagar
mai de reconèixer que la seva gran passió era precisament la pintura. Al
cinema, és sabut, explota l’erotisme a tots els nivells; al llenç, en canvi, aposta
per una pintura orgànica, es rendeix a la natura –el seu taller està entre horts,
a Tarragona–, investiga textures i experimenta amb el deteriorament de les
seves pròpies creacions.
Després de rodar Angustia
(1987), el cineasta es retira a pintar al seu particular refugi, abans de
tornar a treballar per a la gran pantalla. Aquest camí d’anada i tornada serà
recurrent al llarg de tota la seva vida. El cinema li donarà èxit i
reconeixement, però, així i tot, no deixarà mai de banda el videoart, la
pintura i la fotografia. És justament al mig del camp de Tarragona, on neix
Salomó, un espai creatiu que pren forma amb la col·laboració de l’amic i
galerista Pere Soldevila i de l’artista italià Paolo Maggis. En aquest context apareix
Bioners (“amants de la vida”, segons Bigas Luna), una plataforma des
d’on es promouen tot tipus d’activitats culturals.
La Fundació Vila Casas presenta, del 21 de setembre al 20 de desembre, a la
seu de Can Framis, a Barcelona, l’exposició Bigas Luna. Una de Bigas i una
de Luna, amb una selecció de peces de l’artista. Com escriu Glòria
Bosch, comissària de la mostra, al text del catàleg, “Li agradava dir-se creador
del temps i les seves interpretacions constitueixen un autèntic assemblatge
on es viuen les contradiccions, els diferents ritmes narratius que donen
visibilitat en aquest encreuament extraordinari de pintura, cinema, fotografia,
escriptura, ciència, tecnologia... Bigas Luna s’interessa per una alquímia
entre els pensaments, les coses i els fets, un sentit que –segons Rotelli–
l’empeny a buscar altres llenguatges”. En una de les seves peces, on la lletra,
l’escriptura i el paper hi tenen un pes important –dibuixa sobre vells guions o
fa anotacions en fulls amb dibuixos–, el polifacètic artista, escriu la màxima:
“El desig de triomf significa gairebé el mateix que la por al fracàs”. Una
manera d’invocar, de nou, les muses i seguir, sigui com sigui, creant.
___
Publicat a Revista Bonart, agost-setembre-octubre de 2015
No comments:
Post a Comment