19.1.15

Els premis ArtFAD reivindiquen experiències vitals

L’obra Pes del col·lectiu Martí-Toro va ser guardonada amb l’ArtFAD d’Or i Kima Guitart va rebre el de Plata amb Súbtil, un xal ritual

Pes, de Martí-Toro

Pes –segons les seves creadores (Lola Martí i Claudia Toro formen la marca Martí-Toro)– és una peça tèxtil suggerent per la seva forma i color, que representa el pes de les càrregues emocionals que portem. Una metàfora d’aquest pes que carreguem, moltes vegades sense ser conscients, una càrrega que ens pertany i que convidem a treure’l”. Aquesta obra colorista i voluminosa va ser la guanyadora del premi ArtFAD d’Or, que es va atorgar el passat juliol. El jurat, format per l’artista Antoni Llena; Laura Tammen, de la Galeria Senda; el crític Josep Corredor Matheos; Martí Peran, comissari independent; i Magda Polo, presidenta de l’A-FAD, en va destacar “el valent treball artesanal amb una impecable execució i per la fusió formal i cromàtica”. Les artistes expliquen que “és una peça totalment artesanal, que reafirma la nostra passió pel teler amb la tècnica del baix llis. Una tècnica que ens motiva per no deixar d’explorar nous materials i seguir una línia de creació on treballem la delicadesa i trenquem amb discreció la simplicitat a través del seu volum”.

Súbtil, un xal ritual, de Kima Guitart
La proposta de Kima Guitart, Súbtil, un xal ritual, que va rebre l’ArtFAD de Plata, també s’inspira, encara que des d’un altre prisma, en importants experiències vitals. “Després de treballar durant anys amb seda i organdí, vaig descobrir –comenta– que aquest teixit s’ha fet servir majoritàriament en diversos rituals de pas, com noces, batejos, i sempre en rituals de vida, mai amb els que estan relacionats amb la mort”. En aquesta ocasió, presenta una sèrie de xals portables, pintats amb “colors relacionats amb la vida”. El jurat en va subratllar “la fluïdesa del desplegament de la forma i la destresa en mantenir un llenguatge clàssic”.

Os, de Tura Sanz

En la categoria d’Estudiants, Tura Sanz va aconseguir la distinció per Os. En les seves pròpies paraules: “Vaig recollir un os cremat i trencat en vàries parts als boscos de Llers, que es varen cremar fa tres estius a l'incendi de l'Empordà. Inspirant­me en la tècnica japonesa Kintsugi, (que consisteix en reparar ceràmiques trencades unint els diferents bocins amb or) vaig decidir restaurar­lo. Trobo que és una tècnica preciosa, doncs al restaurar d'aquesta manera, el trencament no és una cosa negativa; el fet d’unir les esquerdes amb or fan que la ceràmica tingui més valor del que tenia abans de l'accident”. L’obra de Sanz, que es desenvolupa de manera molt intuïtiva, va ser valorada pel jurat com “un interessant plantejament conceptual, que, en l’esfera de la joieria, explora la fusió de dos tipus de material que es dignifiquen mútuament”.


Els ArtFad d’art i artesania són organitzats per l’A-FAD (Artistes i Artesans del FAD) des del 2003 i tenen l’objectiu d'estimular la recerca, la creació i l'excel·lència, en el camp dels oficis d'art.

___
Publicat a Revista Bonart, desembre 2014 - gener 2015

12.1.15

Una passejada per l’obra de Josep Llimona

Abans d’entrar en matèria, un aclariment: visitar aquesta exposició és experimentar, des de bon començament, amb la primera peça i fins a la darrera, un fort sentiment de déjà vu, de veure unes formes que resulten estranyament familiars


La primera comunió.

I és que les escultures de Josep Llimona (1864-1934), considerat un dels artistes més important del Modernisme català, es poden contemplar fent un volt pels carrers de la ciutat. Haureu passat una i mil vegades (i potser sense saber-ho) per davant de El forjador (plaça Catalunya), el Monument al doctor Robert (plaça Tetuan), l’obra eqüestre de Ramon Berenguer el Gran (Via Laietana) o la bellísima Desconsolada (Parc de la Ciutadella). Precisament aquesta darrera recorda poderosament La Danaïde de Rodin; el cos femení de contorns perfectes sorgint del marbre. Així que ja us podeu fer una idea del que ara hi trobareu al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM).

Desconsolada.

Més enllà d’aquest tast a peu de carrer, la mostra pretén reivindicar, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, la figura de Llimona, diuen que injustament oblidada. Es proposa una passejada per la seva obra, a través d’una seixantena de peces, algunes inèdites. Un recorregut per la iconografia que el defineix i que trobareu als dibuixos, escultures, monuments funeraris, escultura aplicada a l’arquitectura, disseny de joies... Sovintegen els nus femenins, figures delicades i melangioses (Adolescent o Ingènua, 1924), les representacions religioses (La primera comunió, 1902), o els retrats (Un industrial de Terrassa, 1892). Val la pena aturar-se davant les diferents versions d’una mateixa peça i veure com varien els contorns i les formes quan ha estat executada en fusta, marbre, guix o bronze. És el cas de Modèstia, 1891; Nu de dona, 1918 o Joventut o La Cabellera, 1924.

3 estrelles

Museu Europeu d’Art Modern (MEAM). Fins a l’1 de març de 2015.

__
Publicat a Time Out, 17/12/1