La Virreina – Centre
de la Imatge va acollir durant els mesos de febrer, març i abril, mentre
l'espai subsistia sense director, el suggeridor cicle Valor! 10 debats sobre
la construcció del valor de la ciutat, a cura de Jorge Luis Marzo i Joana
Masó, fruit d'un encàrrec de la comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona,
Berta Sureda.
Corren noves formes
i maneres de fer política i, per fi, ha arribat el moment de qüestionar algunes
veritats que fins ara s'havien donat com a certes i furgar en diversos
imaginaris històrics i culturals de la ciutat. Les xerrades han posat el focus
sobre alguns dels temes que fins ara romanien com a debats invisibles: Educació
i desproductivisme; El nomenclàtor viu: Samaranch, Pujol i Colom pugen i baixen
de valor; La plusvàlua de la multiculturalitat: història d’un fracàs?; L’opció
de la confusió: el valor polític de la ficció; Relats per fer. Censura i
negativitat: els debats suspesos; Canòdrom parc de recerca recreativa.
Smartcity: de l’arquitectura a l’enginyeria; Monuments per fer. Cal fer-los?;
Escultura a l’horitzó: skylines ideològics de Barcelona; El valor humà: quan el
monument és la gent (des de l’helicòpter); El valor de l’usuari: força de treball
en l’economia digital. Per parlar de tot plegat, s'ha apostat per una
mirada triple sobre cada una de les qüestions. Per això, cada una de les deu
taules ha comptat amb la presència d'un membre que treballa a l'ajuntament,
d'un expert en el tema amb una opinió contraposada a l'oficial i d'un artista
que coneix i ha investigat la problemàtica i que, a la vegada, exerceix de
moderador, “per tal de valorar les recerques artístiques que sovint són
menyspreades en un entorn de lògiques productives”, proclama Marzo. La cirereta
l'han posada les intervencions del públic, generalment molt actiu en cada una
de les trobades.
“No tenim eines
-rebla el comissari-, des de posicions d'esquerra, per interpretar les coses
que actualment passen a la ciutat. Vivim de respostes, les preguntes de les
quals hem oblidat, ja no sabem quins eren els interrogants plantejats”. Aquest
és el punt de partida, aprendre a trobar noves fórmules i nous instruments per
parlar de velles lògiques, repensar la ciutat des de múltiples punts de vista.
L'assumpte de nomenclàtor, per exemple, aixeca sorprenentment veritables
passions entre els barcelonins i sobretot tenint en compte que només s'anomenen
una trentena de carrers nous a l'any. La política actual és la de posar noms de
dona -només un 7% de les plaques recullen noms femenins, molts, per cert, són
de santes a jardins, interiors d'illes- o bé es compta amb la possibilitat de
reanomenar, desvalorar antics noms i valorar-ne de nous. Però quin és el sistema
que cal aplicar? Hi ha possibilitat de consens? Des de la taula, Francesc
Mercader, membre de l’associació de veïns Sants-Montjuïc per la Independència,
va explicar la lluita veïnal perquè l'avinguda de l'Estadi de Montjuïc no
passés a dir-se de Juan Antonio Samaranch. En la mateixa línia, el setè debat
va tractar la necessitat de construir o no nous monuments -que es reclamen des
de diferents col·lectius socials- i què fer amb els vells -per dir-ne alguns de
controvertits, el de Cristòfol Colom o el d'Antonio López-. Marzo proposa “desestetitzar
el patrimoni, no pensar-lo en clau artística i intervenir, vandalitzar, els
existents i, fins i tot, proposar-hi intervencions efímeres”. Manuel Delgado va
recordar que els monuments “estan al servei de la història i no de la memòria”
i va afegir: “Com pot ser que enlloc no hi hagi un monument a la resistència
feixista? Potser no hi és perquè no cal, els carrers i les places tenen memòria
i se'n recorden dels fets encara que no hi hagi cap placa”. En una altra línia,
Valor! també va dedicar un dia a la censura, posant especial atenció al
recent i lamentable cas de l'exposició La bèstia i el sobirà del MACBA.
En Valentín Roma -flamant director de La Virreina- ho va patir de primera mà al
ser acomiadat com a membre de l'equip de comissaris del museu, i sense entrar
en els detalls morbosos de la seva història va assenyalar que “atès que hi
continuarà havent casos de censura sempre que es faci una interpretació
equivocada de la responsabilitat pública, cal crear sistemes de regulació,
establir protocols i incloure altres agents, de l'associació d'artistes o de
crítics, als patronats dels museus”. La taula dedicada al fake, amb
l'imprescindible mestre del joc de la confusió, Joan Fontcuberta va ser una de
les més divertides, sobretot quan l'artista va jugar amb la credulitat dels
assistents i va anunciar que “l'obra del Frederic Amat per la façana del Liceu
és una fake realitzant conjuntament”. Tot seguit va presentar El
decàleg del fake i la sospita sobre la improbable veracitat de la notícia
s'apoderà del públic.
Si en voleu saber
més, no patiu, tots els debats estan en streaming al web de La Virreina.
Com diu Marzo, no hi trobareu solucions, sinó “temptatives de preguntes per
aquelles respostes que donam per bones de fa massa estona”. La polèmica no s'ha
acabat, ans el contrari. Sobre la taula hi ha més interrogants del que hi havia
abans del cicle. Valor! ha obert les portes de la discussió sense
dogmes.
___
Publicat a Revista Bonart, agost-setembre-octubre 2016
