15.1.20

Daniela Ortiz: Esta tierra jamás será fértil por haber parido colonos

Daniela Ortiz denúncia les múltiples violències legalitzades contra la població migrant. És la primera revisió antològica sobre la trajectòria de l'artista peruana.


El treball de l'artista i activista Daniela Ortiz (Cusco, 1985) s'enarbora a partir d'un feminisme decolonial, contra el racisme i el classisme. Entre el 2012 i 2017 realitza diverses accions entorn del 12 d'octubre, qüestionant les commemoracions del Dia de la Hispanitat. El 2016, embarassada del seu fill, rep una transfusió de sang d'un ciutadà espanyol en la performance Ius Sanguinis per denunciar els criteris jurídics per a la concessió de la nacionalitat. Esta tierra... és la primera revisió antològica sobre la seva trajectòria i reuneix trenta-un projectes concebuts al llarg de la darrera dècada. En les seves propostes, transita per les múltiples violències institucionalitzades envers la població migrant. Investiga la situació de les treballadores domèstiques, explora els abusos perpetrats per part de l'Agència Europea de Control de Costes i Fronteres i pels responsables de retirar la custòdia de menors.

Amb Pintures de castes recupera un gènere pictòric conreat durant el segle XVIII que catalogava les castes i barreges racials als territoris colonitzats, com en el cas del virregnat del Perú governat pel tirà Manuel d'Amat i de Junyent, qui va manar, per cert, la construcció del palau de La Virreina. L'artista manlleva els elements iconogràfics per recriminar l'actual normalització del racisme a tots nivells i ho exposa a la sala justament presidida pel retrat del virrei. Ortiz es pren, així, anys després, la seva particular vendetta.

4 estrelles
La Virreina Centre de la Imatge. Fins al 16 de febrer del 2020.
__
Publicat a Time Out, 18/12/19

8.1.20

Victor Papanek. Oda al disseny crític.

El Museu del Disseny dedica una gran retrospectiva a Victor Papanek (1923-1998), un dels pares del disseny contemporani i precursor del disseny com a eina de transformació social. 

El 1939, poc després que els nazis annexionessin Àustria, Papanek es va traslladar de Viena a Nova York, on es va formar com a dissenyador i arquitecte. A mitjans de la dècada dels quaranta ja tenia el seu propi negoci de mobiliari econòmic; durant els seixanta, en línia amb els moviments socials de l'època que emergien als dos costats de l'Atlàntic, va començar a qüestionar la seva professió i la seva obra va esdevenir més política. El 1971 publicava Disseny per al món real, un llibre de referència –un dels més llegits sobre la matèria, traduït a una vintena de llengües– amb el qual va obrir la porta als treballs sobre ecodisseny i sostenibilitat. El volum inclou un recull de reflexions sobre el rol i la responsabilitat social del dissenyador. L'autor també defensa l'eficiència i la utilitat dels productes compromesos amb les minories i els més necessitats i, a la vegada, respectuosos amb el seu entorn; una línia de pensament i acció que avui en dia encara és ben vigent. 

Cub de treball (1973), de Victor J. Papanek i James Hennessey
© James Hennessey i Universitat d’Arts Aplicades de Viena,
Fundació Victor J. Papanek

La mostra Victor Papanek: la política del disseny presenta la tasca d'un dels creadors més influents del segle XX en promoure un disseny social i ecològic que dóna respostes a problemes reals, posant el focus en la inclusió i la justícia social. El dissenyador, professor, escriptor i activista, que va treballar per l'Organització Mundial de la Salut i la UNESCO, argumentava que “l'únic important del disseny és com es relaciona amb la gent”. D'aquesta manera, es va oposar als productes frívols o inútils que ja llavors fomentava el capitalisme salvatge.

La seva vida i la seva obra serveixen, a més, per explicar la història del disseny del segle passat. Aquesta exposició, realitzada amb el Vitra Design Museum i la col·laboració de la Universitat d'Arts Aplicades de Viena i la Fundació Victor J. Papanek, aplega dibuixos, objectes, pel·lícules, diapositives, manuscrits i gravats, alguns dels quals inèdits. Planen alguns temes com la biotecnologia, la metodologia del disseny o design thinking, així com la importància del disseny com a eina política. A més, hi ha obres d'alguns dels seus col·legues, mentors i contemporanis, entre els anys seixanta i vuitanta, com Richard Buckminster Fuller, George Nelson, Marshall McLuhan i, entre d'altres, el grup d'arquitectura radical Global Tools. Amb la intenció d'ensenyar l'empremta que el seu treball ha deixat en les actuals generacions, el recorregut incorpora una vintena de peces contemporànies. 

El disseny social és precisament la línia de treball principal del Museu del Disseny al llarg del 2019. L'exposició Victor Papanek: la política del disseny, comissariada per Alison Clarke i Amelie Klein, es va inaugurar el 31 d'octubre i es pot visitar fins al 2 de febrer de 2020.
__
Publicat a Revista Bonart, número 188, novembre-desembre 2019 - gener 2020