Martí Peran, el comissari de l'exposició, reivindica, en la societat de
la “hiperactivitat nerviosa”, el dret a estar cansat.
Proposa un recorregut per
diversos estadis de la fatiga i la mandra a través d'una vintena de projectes
artístics, que van del dibuix introspectiu de Sinéad Spelman o el de les Therapies
esbojarrades de Nedko Solakov, als enunciats en forma de pancarta de Javier
Peñafiel, passant per Un mundo basado en la evidencia, de Julia
Montilla, una maqueta d'una ciutat construïda amb blísters de diferents
psicofàrmacs per allò de la societat dopada, activa a base d'estimulants i
antidepressius.
 |
| Sinéad Spelman, Back drawings (2013) |
Peran es demana com representar estèticament aquesta apologia del tedi,
enmig d’un entorn que valora a cop de “like” i polzes amunt l’acumulació
d’experiències sense importar-ne l’interès, i ho aconsegueix. La mostra obre
amb Sans Histoire de Mounir Fatmi,
una barrera formada per obstacles hípics on es reprodueixen cites de L’art de la guerra, de Sun Tzu, un
tractat de tàctica i estratègia militar que utilitzen moltes escoles de negocis
com a guia per tal de millorar la competitivitat i la gestió de les empreses. A
mesura que avanceu per les tres sales que acullen aquesta Indisposició general sentireu la lletania del vídeo Untitled (n’en finit plus), de João
Onofre, o el monòleg dramàtic Not I,
de Samuel Beckett, on una boca crida reiteradament “tot el que estic explicant
no em va passar a mi”.
Un escenari que convida a cercar, per tal de sobreviure, alternatives al
model imperant, a pensar en l’anomenada lògica del caragol i en les iniciatives
entorn de les teories del decreixement que aposten per una producció i un
consum sostenibles.
5 estrelles.
Fabra i Coats.
Centre d'Art Contemporani. Fins al 31 d’agost.
__
Publicat a Time Out, 24/06/15
No comments:
Post a Comment