1.11.09

Un decenni d’art a Balears: de Barceló a Es Baluard


Les Illes Balears sempre han estat vinculades, amb més o menys força i consistència, amb el que s’anomena el món de l’Art en majúscules, el que se sap que serà transcendent i transoceànic. En part, gràcies a tots aquells artistes forans que van decidir instal•lar el seu taller i la seva vida a alguna de les quatre illes, com els catalans Joan Miró i Anglada Camarassa, el valencià M. Hernández Mompó o l’argentí Tito Cittadini. I també gràcies a aquells artistes que venint de fora encara resideixen a territori insular, com Ellis Jacobson (nascut als EUA i resident a Palma des dels seixanta), Erwin Bechtold (de nacionalitat alemanya i a Eivissa des dels cinquanta) o Jim Bird (anglès amb residència mallorquina des dels anys cinquanta). Però, aquestes illes també han estat bressol d’artistes locals que han sabut traspassar les fronteres de l’arxipèlag. El llistat podria allargar-se, però en destaquem: Tomeu Cabot, Ramon Canet, Matías Quetglas o Miquel Barceló, que és, sens dubte, l’artista local –viu- més reconegut.
L’artista amb més projecció internacional
Durant el darrer decenni, Miquel Barceló ha conquerit, a través de les seves obres, treballades amb un esperit eminentment mediterrani, el gust de galeristes, col•leccionistes i espectadors d’arreu del món. L’any 1999, Barceló, l’artista mallorquí amb més projecció internacional, celebra 42 hiverns. Mentre es va consolidant cada vegada més la seva carrera artística, gràcies a reconeixements i exposicions aquí i allà, continua treballant amb ceràmica a Artà i realitza un nou viatge a Àfrica, on segueix explorant els paisatges i la vida quotidiana del continent negre. Entre els anys 2000 i 2002 vincula la seva obra amb un dels autors més bons de la literatura universal: realitza més de 300 aquarel•les per il•lustrar els tres volums de La Divina Comèdia de Dant. Cinc anys després deixa la seva empremta eterna a la capella de Sant Pere de la Seu de Mallorca. Un mural de peixos i pans que es converteix amb una de les seves intervencions més importants i controvertides. I el 2008 presenta la cúpula de la sala dels Drets Humans del Palau de les Nacions Unides de Ginebra. Amb aquest peça li cauen fortes crítiques negatives (sobretot pel cost de l’obra) però aquesta intervenció li acaba de donar fama i reconeixement mundial.
De galeries,  fundacions i museus
A les Balears, però, hi ha molt més que obra barceloniana. Dit en xifres, hi ha  71 galeries repartides al llarg de les Illes (58  a Mallorca, 8 a Menorca i 5 a Eivissa), 37 de les quals s’han obert al llarg de la darrera dècada. La majoria de les galeries estan situades, segons es pot veure al mapa que apareix a la Guia de galeries d’art de les Illes Balears, a la capital. El mercat de l’art, doncs, ha crescut a les Illes Balears i s’ha gairebé multiplicat per dos el número de sales d’exposició i venta d’art amb el nou segle. A més, algunes d’aquestes galeries participen des de fa 13 setembres a la Nit de l’Art a Palma, un esdeveniment local –amb un fort accent internacional- on els centres d’exposició estan oberts fins a mitjanit.
En canvi, el panorama de fundacions i museus no ha variat gaire amb deu anys. La incorporació més notable és la del Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, més conegut com Es Baluard. Aquest centre es va inaugurar fa cinc anys i compta amb una col•lecció permanent amb més de 500 obres, entre les quals hi ha peces de Picasso, Magritte, Sorolla i Tàpies. A més, cada anys s’hi projecten un seguit d’exposicions temporals que apropen el millor de l’art contemporani als illencs. La inauguració d’aquest museu, no ha fet més que completar l’oferta de centres d’art que ja farcien Mallorca, entre els quals hi ha el Casal Solleric, una antiga casa senyorial del segle XVIII reconvertida en un centre d’exposicions fa tres dècades i que cada any ofereix un calendari de mostres de gran qualitat; o la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma -situada en l’antic estudi que va construir Sert- que des de 1992 acull una part representativa de l’obra del pintor a més d’un seguit d’exposicions anuals. Evidentment, les altres illes també tenen els seus museus; en destaquen el Museu d’art contemporani d’Eivissa o el Museu diocesà de Menorca, però és cert que la major part dels centres -i dels esforços econòmics- es concentren a Mallorca.
És obvi, idò, que les Balears ja no són només aquell territori de sol i platja, que s’anunciava fa dècades en pòsters a les agències de viatges, sinó que, cada vegada més, són terra fèrtil per a l’art.

No comments:

Post a Comment