La metropolització de Barcelona

El 1859 es va aprovar el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, ideat per l’enginyer Ildefons Cerdà. La mostra ‘Cerdà i Barcelona. La primer metròpoli (1853-1897)’ analitza els aspectes històrics que van contribuir a la creació de la ciutat actual

L’Ajuntament de Barcelona va batejar l’any 2009 com l’Any Cerdà. Al llarg de l’any passat i bona part d’enguany la ciutat ha celebrat el 150 aniversari del Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, aprovat el 7 de juny de 1859 i conegut popularment com el Pla Cerdà. L’Any Cerdà –que ara no entrarem a explicar detalladament, però que s’allarga durant el 2010- ha estat sobretot un any d’exposicions entorn del model de ciutat que l’enginyer Ildefons Cerdà (Centelles, 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 1876) va dissenyar i a partir del qual es pensa ara la urbs del futur.

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) també s’ha sumat a les commemoracions i des del 26 de febrer i fins el 26 de setembre  acull, al Saló del Tinell, l’exposició Cerdà i Barcelona. La primer metròpoli (1853-1897) –forma part del projecte de recerca del MUHBA sobre els orígens de la modernitat barcelonina- que analitza els aspectes històrics que van contribuir a la modernització i a la creació de la ciutat actual.

Més enllà de Cerdà

La mostra, que està dividida en tres àmbits (Barcelona 1853-1859: reforma i Eixample, Cerdà 1860-1866: teòric de la ciutat i gestor de l’Eixample, Vers la dimensió metropolitana, 1860-1897), pretén aclarir alguns malentesos crònics entorn del moment de creació de l’Eixample i de la figura del seu creador. El Pla Cerdà no va ser una genialitat personal -tot i que l’enginyer es considera un personatge fonamental en la transformació de la ciutat- tampoc va ser una imposició de l’Estat ni un projecte d’ampliació de la vila aïllat. De fet, va ser un projecte pensat i ben reflexionat que va tenir suports –i detractors- dins però també més enllà de les muralles. Per tal de superar les polèmiques que s’han cultivat durant anys, la mostra explica que la figura de Cerdà va estar plenament relacionada amb l’ambient barceloní, amb una societat i uns polítics que volien veure com la seva ciutat es feia gran i creixia més enllà de les muralles que envoltaven la vella ciutat i dels pobles del Pla. L’exposició planteja un recorregut històric, partint de l’any 1853, quan l’Ajuntament i les forces vives de la ciutat pacten la creació d’un Eixample il•limitat i fan de propietat municipal els terrenys de les muralles, i s’atura al 1897 amb la integració dels municipis de Sant, les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí, que actualment conformen Barcelona.

Projecte pioner

El Pla Cerdà es considera a dia d’avui un projecte pioner en l’evolució de l’urbanisme modern perquè proposava un model de ciutat que s’articulava a partir d’un seguit de carrers amples i espais verds d’ús públic, que creixien a l’interior de les illes de cases. A més, Cerdà va desenvolupar la seva teoria del cub atmosfèric del dormitori conjugal que es calculat per fer possible el descans nocturn i saludable i que a la vegada és el mòdul a partir del qual s’estructuren les dimensions i proporcions dels habitatges de l’Eixample. Aquest Pla, ideat a partir de la quadrícula perfecta, s’havia de desplegar, del Besòs fins a Montjuïc, sobre una gran superfície que fins aleshores havia estat lliure de construccions perquè era considerada zona militar estratègica.

Mostra cartogràfica

Cerdà i Barcelona. La primer metròpoli (1853-1897), que es basa en el curs Reconsiderant Cerdà. Teoria i pràctica en la modernització de Barcelona impartit l’any passat per Ramon Grau, Marina López i Glòria Santa-Maria, s’endinsa en aquells anys de canvis, marcats per la Revolució Industrial i el trencament amb l’Antic Règim, i explica una etapa de l’evolució de Barcelona, quan, durant la segona meitat del segle XIX, la ciutat esdevé metròpolis sense ser la capital de cap estat. Es tracta d’una exposició cartogràfica, desenvolupada a partir d’un grapat de plànols i d’il•lustracions que ajuden a entendre l’evolució urbanística de la ciutat.

L’ambició metropolitana

La figura de l’enginyer Cerdà representa l’ambició metropolitana de Barcelona. El Pla Cerdà és l’inici d’un procés de modernització on destaquen tres punts importants: la construcció de la Universitat de Barcelona (1861), la substitució de la Ciutadella per un Parc, que no estava inclòs al Pla, però que era molt congruent amb la visió de l’enginyer (1868) i la celebració de l’Exposició Universal (1888), que es concep com el primer aparador de l’arquitectura modernista. 

Ildefons Cerdà va morir l’any 1876, però el desplegament del seu projecte es va allargar durant prop d’un segle. Els interessos urbanístics d’alguns propietaris de les terres i l’especulació immobiliària –actualment l’Eixample és el districte més poblat de la ciutat- van acabar desvirtuant i modificant el Pla Cerdà, que proposava Barcelona com una ciutat verda. Influït pel socialisme utòpic, va voler compensar la insalubre situació de la classe obrera construint habitatges d’una alçada màxima de 16 metres per assegurar l’aire i el sol per a tots els pisos que, segons el projecte, havien d’estar envoltats d’arbres i zones verdes públiques. Si Cerdà aixequés el cap...