Acció. Una història provisional dels 90
Fins al febrer, el MACBA acull aquesta exposició, densa però fascinant, que rescata, amb nombrós material inèdit, l’art d’acció que va proliferar, en espais alternatius, durant els noranta. Una història temptativa d’aquests anys a partir d’un recorregut per les performances i les accions més destacades.
En clau feminista
Aquest novembre han finalitzat dues exposicions estructurades a partir de plantejaments feministes. A Ella, l’ull, el dit, la mà, de l’ADN galeria, s’ha proposat un fructífer diàleg entre les obres de tres artistes d’orígens i generacions diverses: Margaret Harrisson, María María Acha-Kutscher i Núria Güell, i n’han explorat les múltiples afinitats.
El pensament feminista i la condemna de la violència estructural contra les dones marca també el treball de l’índia Nalini Malani, premi Joan Miró 2019. Amb No em sents, una retrospectiva imperdible del seu captivador univers creatiu, la Fundació Miró li ha dedicat la primera exposició a l’estat espanyol.
 |
| La capella gitana (1948-1954) de la presó Model de Barcelona, d'Helios Gómez. |
Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos, flamencs i realisme d’avantguarda
La Virreina revisa la trajectòria de l’artista d’avantguarda gitano Helios Gómez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956), autor de la coneguda com la capella gitana de la presó Model. La mostra reivindica, fins al febrer, l’obra i la influència d’un cartellista, pintor i poeta que ha estat ignorada pels grans museus.
Diàlegs intrusos. Tot és present
L’art contemporani entra al MNAC. El museu s’ha aliat amb la Fundació Suñol per propiciar noves mirades a la col·lecció, gràcies a la irrupció de 19 obres contemporànies disseminades per les sales del romànic, gòtic, renaixement, barroc i art modern. Un nou itinerari, obert fins al novembre de l’any que ve, que trenca amb la presentació cronològica de la col·lecció, i en proposa lectures sorprenents.
