Un recorregut (ple de vaivens) per la fascinació d'artistes i creadors pel món del motor. I alguns apunts sobre la consideració de l'automoció com a patrimoni cultural
Des de l'aparició de l'automòbil, durant la segona revolució industrial, a mitjans del segle XIX, el cotxe ha esdevingut un tema recurrent per als artistes de diferents estils i èpoques. A Catalunya, el primer vehicle amb motor d'explosió data del 1890 i el pintor Ramon Casas li dedica algunes de les seves obres, on es fa palès el seu interès per aquest nou giny i la fascinació per la velocitat i les innovacions tecnològiques, com en el cas de l'imponent Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil (1901) que forma part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). El cotxe és, per la burgesia emergent de la capital catalana, un símbol d'opulència i distinció. Uns anys més tard, el 1909, el diari Le Figaro publica el Manifest del Futurisme, signat per Filippo Tommaso Marinetti, on es fixen les bases d'aquest moviment avantguardista i es proclama que “un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... Un cotxe brogent, que pareix que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia”. L'automòbil es consolida com a icona de modernitat i progrés.
 |
| Ramon Casas, Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil (1901) |
Sense la intenció de desenvolupar un llistat exhaustiu dels artistes que en un moment o altre s'han sentit atrets pel món del motor, val la pena subratllar la importància que ha tingut en la producció d'alguns d'ells. Destaca la rellevància que tingué, per exemple, en el treball de Salvador Dalí. En aquest sentit, sobresurt, entre altres peces més primerenques, la desconcertant Restes d'un automòbil donant a llum a un cavall cec que mossega un telèfon (1938) o l'Automòbil vestit (1941), en la qual apareix un Cadillac cobert amb teles elegants. El també surrealista René Magritte contraposa la rapidesa d'un cavall i d'un vehicle en La còlera dels déus (1960). És precisament a partir de la segona meitat del segle XX que l'automòbil es considera una obra artística per si mateixa i és present al Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA). Entorn de les diferents tecnologies vinculades a l'automoció, destaca la instal·lació Home, màquina i moviment (1955), de Richard Hamilton; o la instal·lació Fandango (1975), així com els cotxes semienterrats de Wolf Vostell. A mitjans dels setanta, Alexander Calder intervé en un vehicle BMW; des de llavors s'obre la veda i diferents artistes de renom internacional com Andy Warhol –qui, a més, el 1986 realitza, per encàrrec de la Mercedes Benz, la sèrie de serigrafies Cars–, Frank Stella, David Hockney, Jeff Koons o César Manrique utilitzen els cotxes de carreres de la casa com a llenç. En aquesta mateixa línia d’actuació, Josep Guinovart, a mitjans del vuitanta, pinta per encàrrec de Lluís Bassat un Ford Fiesta, que fa un parell d'anys es va exposar a la Nau Gaudí de Mataró, espai d'exhibició de la col·lecció del publicista. Per la seva banda, Francesc Torres és un dels creadors més interessats a treballar entorn dels cotxes –de totes maneres i mides–, com en la instal·lació Belchite/South Bronx: un paisatge transcultural i transhistòric (1988). A més, va incloure un cotxe accidentat per donar la benvinguda a l’elogiada exposició La capsa entròpica (2017) del MNAC. Aquesta mena de catàleg abreujat no es pot tancar sense esmentar el vídeo i cotxe amb el lluminós No? Future! (2006), de Jordi Colomer, ni la polèmica instal·lació Ideologies oscil·latòries (2015), de Núria Güell i Levi Orta per al festival de cultura contemporània Ingràvid. Es tractava d’un Fiat vell, de color blanc, folrat amb adhesius de simbologia franquista que havia de transitar per la ciutat però que va acabar censurant l’ajuntament de Figueres.
Arts & Cars & Mobility
Precisament amb la idea d'identificar els artistes que acostumen a treballar entorn o a partir de l'art i automoció, entès des del cotxe, com a màxim exponent, però també tenint en compte aspectes de disseny i qüestions mediambientals, i amb la intenció d'endreçar el mapa de museus i col·leccionistes que hi ha a Catalunya, Ricard Planas, editor de Bonart Cultural, dirigeix, amb la coordinació de Daniel Fuentes, dissenyador i expert en comunicació, la complicitat de Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tecnologia de Catalunya (mNACTEC), i el Departament de Cultural de la Generalitat, el Pla estratègic Arts & Cars & Mobility sobre el patrimoni de l'automoció a Catalunya. "Es tracta de promoure una recerca –explica Planas– sobre com els artistes, per exemple de Ramon de Casas a Francesc Torres, s'han apropat al món del motor, descobrir la relació de l'art contemporani amb l'automoció, i de retruc identificar les col·leccions privades de Catalunya i els diferents entesos i col·leccionistes, com el cas de l'artista Albert Gusi o els galeristes Huc Malla i Fidel Balaguer".
Per a la primera diagnosi d'aquest pla estratègic, els impulsors han tingut en compte diversos indicadors des de l'òptica cultural i patrimonial. I és el fet que no existeix en l'actualitat cap organisme que vehiculi la realitat del patrimoni automobilístic des del vessant cultural, ni cap museu de l'automoció a Catalunya des de l'òptica de patrimoni cultural. Per altra banda, entre altres indicadors, se subratlla que hi ha una realitat històrica en el sector del motor a Catalunya (enginyers i pilots de Fórmula 1 de renom internacional, com el cas del col·leccionista d'art Francisco Godia, per exemple; així com marques mítiques, com Hispano Suiza, Pegaso o Seat); i que existeix un clúster de la indústria de l'automoció que general el 30% de les exportacions; així com un important teixit de col·leccions privades, en les quals, en alguns casos, no es produeix un relleu generacional efectiu.
Amb tot això sobre la taula, es planteja un programa entorn de la unió de l'àmbit del motor en un sentit ampli (cotxes, motos, cars, tractors, camions, furgonetes, avions...) amb el món de l'slot, els cotxes de joguina, més coneguts, aquí, gràcies al nom de la marca Scalextric. D'aquesta manera es vol treballar partint de les col·leccions i les intervencions tant a nivell macro com micro, tal com es va plantejar en l'exposició Ultraenergia: la joguina elèctrica com a realitat anticipada sobre els reptes de l'energia del futur, comissariada per Ricard Planas, i que es va poder veure fins al febrer a l'espai Eat Art de la Fundació Lluís Coromina. En el camp micro, Bonart Cultural va promoure fa nou anys, conjuntament amb la Fundació el Somni dels Nens i Sclaextric el projecte Art i joguina, en el qual diversos artistes, com Carlos Pazos, Joan Fontcuberta, Lluís Vilà o Eduard Arranz-Bravo van intervenir i redissenyar un grapat de cotxes de joguina que després es van vendre en una subhasta benèfica a la sala Balcli's.
El projecte Arts & Cars & Mobility perfila l'ecosistema cultural de l'automoció a Catalunya, tenint en compte diferents vessants: art, disseny industrial, ciència, artesania, disseny gràfic. Es pretén dibuixar el patrimoni de l'automoció de Catalunya, tenint en compte els marcs existents: a partir de col·leccionisme públic i privat; els esdeveniments, com la Fira d'Slot Clàssic de Vic o el Saló Automobile de Barcelona; les entitats, com el RACC, la Federació Catalana de l'Automobilism; sense deixar de banda la història de la indústria de l'automoció del país; les infraestructures, com el Circuit de Barcelona o el Museu del Joguet; i pel que fa al coneixement, el Centre Professional de l'automoció, l'Elisava o la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot plegat comporta una tasca de recull, identificació i diagnosi de cara a treballar en un "hipotètic museu de l'automoció de Catalunya –reconeix Planas– o fer un museu de museus aprofitant els centres que ja hi ha arreu del país, fomentant una xarxa d'interrelacions". El dibuix del mapa museístic de l'automoció, segons aquest mateix pla estratègic, inclou deu centres, entre els quals hi ha mNACTEC (Terrassa), el Museu de Cotxes d'Època – Marc Vidal (Riudoms), Retro Auto – Moto Museu (Barcelona), Museu Digital SEAT (Martorell), Gevicar (Caldes de Montbui), la Col·lecció d'Automòbils Salvador Claret (Sils), la Col·lecció Ramón Magrinyà (Martorell), el Museu de l'Automoció Roda Roda (Lleida), el Museu Moto (Basella) i la Col·lecció de Motos (Caldes de Boí). "Es tracta de fixar i consolidar el nostre patrimoni automobilístic amb un gran museu de les arts de l'automoció com l'Enzo Ferrari d'Itàlia o el Petersen dels EUA", conclou Planas.
Arts & Cars & Mobility es presenta, juntament amb algunes obres d'artistes i slot al saló de l'automòbil de Barcelona, que se celebra de l'11 al 19 de maig a Fira Barcelona.
__
Publicat a Revista Bonart, número 185, maig-juny-juliol 2019
