Contra el revisionisme històric [4’33’’]

Corria el 2004 i les excavadores s'obrien pas, en uns terrenys tradicionalment oblidats per l'urbanisme, entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià del Besòs. S’estava construint el Fòrum Universal de les Cultures, un macroequipament que, amb l'efectivitat d'una piconadora, taparia amb una capa de “cultura” part de la història negra i mísera de la ciutat. El Camp de la Bota havia estat, primer, un espai d'afusellament, i, anys després, una barriada de barraques que va albergar els milers de treballadors arribats del sud d'Espanya. En aquest context d'aniquilació de la història contemporània i, de retruc, de maniobra especulativa en nom de la “interculturalitat”, l'artista Francesc Abad va decidir recuperar la memòria de les 1.706 persones fidels a la legalitat democràtica que moriren executades a la ciutat, la gran majoria en aquest indret, entre 1939 i 1952. 

Una tasca de recopilació de documents –més d’un miler, entre cartes de comiat, sentències dels judicis sumaríssims, fotografies, documents personals–  i recull de memòria oral, enregistrant entrevistes amb familiars de les víctimes, que culminà en la creació de l’arxiu francescabad.com/campdelabota. L’artista va concebre aquesta comesa de reivindicació de la memòria col·lectiva com un projecte obert, que va créixer a poc a poc amb noves veus i materials i en diferents formats: dossiers, catàlegs, cartells i una desena d’exposicions itinerants arreu del territori. 

El passat mes de febrer, per iniciativa de Programes de Memòria de l’ajuntament i en el marc de les activitats per commemorar el vuitantè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la capital catalana i l’inici de la repressió sistemàtica, el Museu d’Història de Barcelona va acollir, a la capella de Santa Àgata, l’exposició El Camp de la Bota, un tastet de la instal·lació que l’artista va donar fa uns anys al Museu d’Art Contemporani de Barcelona. A més, es va inaugurar un nou espai memorial a la plaça del Fòrum, el Parapet de les executades i executats, un gran mur ideat pel mateix Abad amb els noms i cognoms de totes les persones que van ser afusellades, i que evoca, en la inhòspita esplanada de ciment, el parapet d’execucions que després de les obres del 2004 va quedar submergit sota el mar. 

Som en temps de revisionisme històric. Hi ha partits polítics que es dediquen ara a  justificar el cop d'Estat del 36, especulen sobre el nombre de represaliats, neguen la xarxa de camps de concentració, així com l'existència de cunetes plenes d’assassinats, i que dulcifiquen la dictadura franquista arribant fins i tot al negacionisme. Aquests dies més que mai val la pena revisitar el treball d'Abad, que qüestiona els injustificables silencis de les darreres quatre dècades; i també recordar i repetir, com un mantra i tantes vegades com faci falta, que entre 1939 i 1952 a Barcelona foren executades 1.706 persones, moltes de les quals estan encara avui en fosses comunes del cementiri de Montjuïc: mil set-centes sis persones afusellades.

__

Publicat a Revista Bonart, número 185, maig-juny-juliol 2019
Columna d'opinió: 4’33’’