28.2.15

Arco mira cada vegada més cap a Llatinoamèrica

Colòmbia és el país convidat a la fira que, del 25 de febrer a l’1 de març, celebra la seva 34ª edició amb 212 galeries participants

No és un miratge. Arco és, any rere any, més internacional. Les xifres parlen per elles mateixes: de les 212 galeries participants a la fira d’Ifema, un 70% són estrangeres, arribades d’una trentena de països, però, sobretot europees i llatinoamericanes. De fet, hi ha 46 galeries de 10 països, amb forta presència brasilera, peruana, argentina, xilena i, és clar, colombiana. D’aquest auge llatinoamericà, el director d’Arco, Carlos Urroz, en fa una lectura triple: “en aquest països hi trobem uns artistes molt interessants i una escena de galeries cada cop més estructurada; una consolidació del col·leccionisme i, és evident, un fort vincle de proximitat cultural”. Al Programa General de la cita hi ha 160 galeries, entre les quals deu de la capital catalana (+R, ADN, Àngels, Estrany-De la Mota, Joan Prats, Marc Domènech, Miguel Marcos, Polígrafa Obra Gràfica, Projecte SD i Senda), tres valencianes (Luis Adelantado, Rosa Santos i EspaiVisor – Galeria Visor) i quatre mallorquines Xavier Fiol, Horrach Moyà, Maior i Pelaires). A més, 24 galeries participen a la secció Solo Projects, on cada estand presenta l’obra d’un sol artista. I 22 sales donen forma a la secció Opening, que reuneix les galeries més joves (amb set anys de vida com a molt) amb peces d’artistes emergents, entre les quals hi ha, per primera vegada, la barcelonina EtHall i la mallorquina L21. Segons els seus comissaris, Luiza Teixeira i Chris Sharp, “Opening és l’espai idoni per fer vertaders descobriments a la fira”. A més, enguany aquesta secció també s’apunta a la tendència de què cada galeria exhibeixi només l’obra d’un o dos artistes. En aquest sentit, Urroz subratlla que “en gairebé tota la fira prolifera el model que ha fomentat l’organització de promocionar un o dos creadors per galeria”. I afegeix: “els solos i duos estaran presents a una vuitantena d’estands, entre les diferents seccions”. Per al director, aquest model, que va començar a funcionar a Arco fa unes quantes edicions, afavoreix la promoció de les galeries i enforteix les possibles vendes perquè obliga al galerista a fer una “selecció del material del qual disposa i deixa enrera les presentacions ampul·loses d’edicions anteriors, prèvies a la crisi”. La fira es completa amb 10 expositors que formen l’ArcoColombia. A més, com cada any, s’atorguen una sèrie de guardons que reconeixen la creació artística (premi Beep d’art electrònic per a joves creadors), el col·leccionisme privat, corporatiu i institucional (premis ‘A’ de la Fundació Arco), les trajectòries d’artistes joves i consolidats (premi Audemars Piguet a la producció d’una peça) i el millor expositor de la cita (premi rom Barceló).



Optimisme amb matisos o Per què cal anar Arco?

L’any passat, segons els organitzadors, la fira va tancar amb un balanç econòmic positiu i apuntant una “lleugera millora en les vendes”, sense posar, però, xifres sobre la taula. En aquest sentit, el director afirma que existeix “una tímida recuperació en el sector. Segons ens expliquen els galeristes –continua– els col·leccionistes han tornat, a poc a poc, a les galeries, s’ha superat el buit d’anys anteriors; i nosaltres hem tingut enguany un major ritme de confirmacions per part de col·leccionistes privats, sobretot pel que fa als estrangers, que en altres edicions”. Urroz té clar que una galeria de l’estat espanyol ha de voler ser a la fira perquè “és el moment de major activitat pel sector i per la quantitat d’agents, entre directors de museus i centres d’art internacionals, comissaris, col·leccionistes, que hi participen. Es generen trobades que no vol dir vendes immediates –afirma–, però que es poden consolidar en un futur”. Així mateix, creu que és un model atractiu per galeries estrangeres perquè “és un punt de trobada de l’art llatinoamericà i europeu. A més, és una fira accessible, l’estand és barat, en comparació amb d’altres trobades internacionals, i les institucions i centres d’art de la ciutat ofereixen les seves millors exposicions”. Si vostè, lector, és un col·leccionista o té ganes de visitar-la, prengui nota del imperdibles: “Leon Tovar (Nova York) o Galleria Continua (San Gimignano) que tenen interessants clàssics d’art colombià, així com els emergents i els solos de Colòmbia”. I vàries recomanacions per acabar: “Vingui, passegi, miri sense prejutjar, deixi’s sorprendre per artistes i propostes noves. Li interessarà per descobrir nous artistes i saber què està passant arreu”, conclou.


___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març de 2015

27.2.15

Art Madrid: 10 anys com a alternativa petita a Arco

Per segon any consecutiu, la Galería de Cristal del CentroCentro Cibeles, acull, del 25 de febrer a l’1 de març, la fira Art Madrid. 

En el seu dècim aniversari, la cita obre amb prop d’una cinquantena de galeries amb més de 200 artistes representats. La fira pren forma, un any més, a partir d’una selecció d’art contemporani i emergent i d’una tria de les avantguardes històriques. Acull diverses expressions artístiques (pintura, fotografia, videoart, escultura i obra gràfica) des del segle XX i cap endavant.

El programa general, destinat a galeries de dins i fora de l’estat espanyol, s’estructura amb 37 galeries entre les quals s’estrenen Galeria Balaguer (Alejandra Atarés) i Artur Ramon Art (Pablo Palazuelo, Antonio Saura), de Barcelona, que se sumen a les galeries 3 punts (Sito Mújica i Gerard Mas), El Quatre (Pablo Maeso), Principal Art (Jaume Plensa, Lita Cabellut, Equipo Crónica), Marc Calzada (Miró, Tàpies, Niki de Saint Phalle), Jordi Pasqual (Josep Guinovart, Antoni Clavé) i Miquel Alzueta (Alejandro Marco, Bruno Ollé), també de la capital catalana. A més, hi participen la mallorquina Vanrell (López Davis) i les valencianes Galeria Punto (Carmen Calvo, José María Yturralde), Benlliure (Miquel Barceló, Manolo Valdés), la Val i 30 (Antonio Gadea) i Alba Cabrera (Laura Iniesta). Entre les noves incorporacions internacionals destaquen diverses sales de Cuba, Colòmbia i Taiwan, que s’afegeixen a les galeries arribades d’Alemanya, Mèxic i Portugal.

Primavera, dAlejandra Atares (Galeria Fidel Balaguer)


Art Madrid, situada a un espai privilegiat, al Paseo del Arte de Madrid, al costat dels principals museus i centres d’art de la ciutat, ofereix, a més, el programa One Project, format per vuit projectes en format solo show i comissariat per Carlos Delgado Mayordomo. L’objectiu d’aquest programa és el d’apostar per la difusió i la promoció de projectes inèdits, multidisciplinaris i específics. Entre les galeries participants, destaquen Coll Blanc Espai d’Art, de Culla, Castelló; i Art Deal Project, de Barcelona.


La cita, que l’any passat va reunir uns 20.000 visitants, celebra la dècada tot reafirmant-se com l’alternativa petita a Arco i, en paraules dels impulsors, “com una fira realista, dinàmica, abastable”.


___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març de 2015

26.2.15

JustMad6, la fira dedicada a l’art emergent

Des de la seva creació, aquesta fira, que se celebra del 24 de febrer a l’1 de març a la seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Madrid (COAM), es reivindica, any rere any, com la fira d’art contemporani “més arriscada i experimental”. 

Enguany, en motiu de la sisena edició de la trobada, els organitzadors fan un pas més en pro de l’art més nou amb “un catàleg de galeristes i artistes representatius de la creació actual”. En total, es reuneixes una quarentena de galeries entre les quals hi ha Cis Art, Trama, N2 i Balaguer, de Barcelona; Silvestre, de Tarragona; Fran Reus i Veintinueve, de Palma; i Kir Royal, Area 72, Espai Tacte i Trentatres Gallery, de València.

La cita s’estructura a partir de quatre seccions. Just Brooklyn proposa una selecció d’una desena de galeries del famós barri novaiorquès; d’aquesta manera es vol afavorir l’intercanvi d’experiències entre galeries d’aquí i d’allà. A Just Projects, Ángel Calvo Ulloa, un dels comissaris guanyadors de l’Inéditos de l’any passat, ha seleccionat la proposta de 10 artistes de la península ibèrica. La segona edició de Just Residence  que va més destinada a la creació que al mercat de l’art desperta nombrosos interessos entre col·leccionistes i curadors. Es conviden per a l’ocasió diversos creadors llatinoamericans a desenvolupar les seves obres i projectes durant una residència a l’estat espanyol. A més, hi ha la secció Just Editions & Design dedicada a publicacions i a llibres i objectes d’artista, entre d’altres.

La fira reuneix una quarentena de galeries a la seu del COAM

Moltes galeries que han participat a la fira en passades edicions han estat seleccionades posteriorment en cites com Arco, Frieze, ARTBA o Zona Maco. Conscient d'aquest flux, JustMad6 fa l'ullet a Colòmbia, país llatinoamericà convidat a Arco, amb la secció Off Axis Colombia que, de la mà del comissari Ramiro E. Camelo, porta a Madrid galeries, fundacions i artistes colombians.


La promoció d’artistes emergents es reflexa, també, a través dels premis que s’atorguen. El Justmag a l’artista més jove, a més d’una dotació econòmica, ofereix la producció d’una exposició a l’espai Mustang Art Gallery d’Alacant. L’Artfairs guardona al millor artista segons un jurat format per creadors consolidats. Enguany s’estrena el Premi Outsiders Arts Foundation destinat exclusivament a l’art electrònic experimental. I per acabar d’arrodonir-ho, la fira que fa bandera de recollir el més jove i nou de l’escena, destaca i premia la figura d’un jove col·leccionista tot seguint i valorant les seves adquisicions. 


___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març de 2015

23.2.15

Les fires, un model d’èxit necessari

Proliferen a tort i a dret les fires especialitzades en art. N’hi ha per tots els gustos i butxaques. Les més antigues es consoliden, tot i les turbulències econòmiques, i en sorgeixen d’altres, buscant nous talents, renovant el consumidor potencial i acostant-se a joves col·leccionistes. 

El sector s’organitza cada vegada millor entorn d’una cita anual, marca una data al calendari on pot entrar en contacte amb agents internacionals, s’obre a la ciutat que l’acull per tal d’acostar-se al públic massiu i presentar-se a un ventall de consumidors més ampli i divers.

A Madrid, del 25 de febrer a l’1 de març se celebren tres fires simultàniament. Arco, la més veterana, presenta la 34a edició, a IFEMA, amb l’embat de créixer afermant la formula de l’èxit. Enguany, amb unes 200 galeries, el 70% de les quals estrangeres, Colòmbia és el país convidat. A l’aixopluc d’aquesta fira de referència internacional, han sorgit dues propostes que s’estan consolidant a l’entorn de la gran fira. Per una banda, ArtMadrid (Galería de Cristal del CentroCentro Cibeles), que des de fa 10 anys fa bandera de ser l’alternativa petita a les grans dimensions d’Arco. De fet, hi participen una cinquantena d’expositors. I, per altra, JustMad, a la seu del COAM, que es presenta per sisè any com la fira dedicada a les noves propostes d’art jove i emergent. En aquesta ocasió, tot mirant cap a Arco, Colòmbia hi té un paper destacat.

Vista general de la fira Arts Libris

Una setmana després, del 4 al 8 de març, torna, a les Reials Drassanes de Barcelona, la fira d’antiguitats i ho fa amb noves sigles: FAMA (acrònim de Fira d’Art Antic i Modern). La ciutat havia acollit durant 36 anys una trobada d’antiquaris però les desavinences en el sector van provocar que l’any 2012 s’estronques la cita durant dos anys. Ara, els organitzadors asseguren que tornen, deixant de banda les polèmiques i els malentesos, per quedar-s’hi i fixar una trobada anual. Canviant d’àmbit, una de les fires amb més èxit de la ciutat és, sens dubte, el Saló Internacional del Còmic que del 16 al 19 d’abril presenta, a Fira de Barcelona Montjuïc, la seva 33a edició consolidant-se com a referència internacional. A més, la diada de Sant Jordi dóna el tret de sortida a Art Libris. La fira Internacional del llibre i edicions d’art, música, fotografia i disseny que s’ubica per sisè any consecutiu, del 23 al 26 d’abril, al Santa Mònica. Un model petit que edició rere edició ha anat creixent, ampliant el seu marc d’actuació a la ciutat, a l’entorn de la publicació de llibres d’autor.


Es renova i es reinventa el model, però la fira persisteix, malgrat tot, com a cita ineludible i necessària per reunir anualment el sector. No cal inventar l’aigua calenta, sinó saber com canalitzar millor uns interessos i esdevenir, a més, una proposta interessant i atractiva no només pels visitants ocasionals.


___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març de 2015

2.2.15

Citant Walter Benjamin

Es Baluard presenta Reproductibilitat 1.2, una exposició de fotografia contemporània a partir de les col·leccions del museu i de la Fundació Aena

Una branca que es ramifica i de la qual hi broten petits arbres. Aquesta instantània en blanc i negre (Sense títol, 2009) de Chema Madoz és el punt de partida de la mostra Reproductibilitat 1.2, que serveix per desencadenar el discurs curatorial de Nekane Aramburu, directora de Es Baluard, i Ángeles Imaña, directora de conservació i projectes culturals de la Fundació Aena. La peça d’una intensa potència evocadora té la particularitat que, amb diferents números de sèrie, forma part d’ambdós centres, els quals han posat els seus fons en diàleg per donar forma a aquesta exhibició que pretén aprofundir sobre les pautes del col·leccionisme contemporani. El relat plantejat per les dues comissàries bascula entre el debat encetat pel pensador Walter Benjamin a l’entorn de la reproductibilitat de l’obra d’art, el valor de les obres seriades, de l’original i la còpia, que ha marcat l’escena artística del segle XX –i que, és evident, encara cueja- i la fotografia com a símbol interpretatiu de la realitat, tot bevent dels escrits de Susan Sontag i John Berger. 

En total, el recorregut recull prop d’una quarentena de peces de vint-i-dos artistes, entre els quals destaquen Daniel Canogar (amb la sèrie Gravedad Cero, 2009), Cristina Iglesias (amb Sense títol. Políptico Tres, 2000) o Santiago Sierra (amb No Global Tour, Bernburf, Alemania, 2010). Aramburu remarca, al seu text Còpia i Símbol, que “tot i que les obres es presenten com a fotografies, a excepció de Pep Bonet, Chema Madoz o Raúl Belinchón, gairebé cap dels autors es poden considerar fotògrafs purs, la qual cosa ens permet que, a partir de la tècnica i les seves decisions de format-enquadrament, puguem analitzar la manera de pensar l’obra per part del creador”.

Chema Madoz, Sense títol, 2009. Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma. © Chema Madoz, VEGAP, Palma de Mallorca, 2014

La mostra, que es podrà visitar fins al 22 de febrer de 2015, forma part del projecte Reproductibilitat, una sèrie d’exposicions que el museu Es Baluard va iniciar durant l’any 2013 i que es presenta com una aproximació a l’entorn de l’evolució de la imatge a partir de la fotografia. A més, seguint amb la idea de museu que la director de Es Baluard va explicar a aquesta revista (número febrer-març del 2014), segons el qual la seva tasca es centraria en “prioritzar el treball d’investigació per sobre de l’espectacle i acostar-los a la gent local”, entre les activitats complementàries, Madoz oferirà, el 23 de gener, la master class La mirada y el objeto. La xerrada forma part de Image Research, “un programa estable del museu com a escola formativa amb la proposta d’investigar, formar i interrogar sobre què és avui imatge”. 

___
Publicat a Revista Bonart, desembre-gener de 2015