Colòmbia és el país
convidat a la fira que, del 25 de febrer a l’1 de març, celebra la seva 34ª
edició amb 212 galeries participants
No és un miratge. Arco
és, any rere any, més internacional. Les xifres parlen per elles mateixes: de
les 212 galeries participants a la fira d’Ifema, un 70% són estrangeres, arribades
d’una trentena de països, però, sobretot europees i llatinoamericanes. De fet,
hi ha 46 galeries de 10 països, amb forta presència brasilera, peruana,
argentina, xilena i, és clar, colombiana. D’aquest auge llatinoamericà, el
director d’Arco, Carlos Urroz, en fa una lectura triple: “en aquest països hi
trobem uns artistes molt interessants i una escena de galeries cada cop més
estructurada; una consolidació del col·leccionisme i, és evident, un fort
vincle de proximitat cultural”. Al Programa General de la cita hi ha 160
galeries, entre les quals deu de la capital catalana (+R, ADN, Àngels,
Estrany-De la Mota, Joan Prats, Marc Domènech, Miguel Marcos, Polígrafa Obra
Gràfica, Projecte SD i Senda), tres valencianes (Luis Adelantado, Rosa Santos i
EspaiVisor – Galeria Visor) i quatre mallorquines Xavier Fiol, Horrach Moyà,
Maior i Pelaires). A més, 24 galeries participen a la secció Solo Projects, on
cada estand presenta l’obra d’un sol artista. I 22 sales donen forma a la secció
Opening, que reuneix les galeries més joves (amb set anys de vida com a molt)
amb peces d’artistes emergents, entre les quals hi ha, per primera vegada, la
barcelonina EtHall i la mallorquina L21. Segons els seus comissaris, Luiza
Teixeira i Chris Sharp, “Opening és l’espai idoni per fer vertaders
descobriments a la fira”. A més, enguany aquesta secció també s’apunta a la
tendència de què cada galeria exhibeixi només l’obra d’un o dos artistes. En
aquest sentit, Urroz subratlla que “en gairebé tota la fira prolifera el model
que ha fomentat l’organització de promocionar un o dos creadors per galeria”. I
afegeix: “els solos i duos estaran presents a una vuitantena d’estands,
entre les diferents seccions”. Per al director, aquest model, que va començar a
funcionar a Arco fa unes quantes edicions, afavoreix la promoció de les
galeries i enforteix les possibles vendes perquè obliga al galerista a fer una
“selecció del material del qual disposa i deixa enrera les presentacions
ampul·loses d’edicions anteriors, prèvies a la crisi”. La fira es completa amb
10 expositors que formen l’ArcoColombia. A més, com cada any, s’atorguen una
sèrie de guardons que reconeixen la creació artística (premi Beep d’art
electrònic per a joves creadors), el col·leccionisme privat, corporatiu i
institucional (premis ‘A’ de la Fundació Arco), les trajectòries d’artistes
joves i consolidats (premi Audemars Piguet a la producció d’una peça) i el
millor expositor de la cita (premi rom Barceló).
Optimisme
amb matisos o Per què cal anar Arco?
L’any passat, segons els
organitzadors, la fira va tancar amb un balanç econòmic positiu i apuntant una
“lleugera millora en les vendes”, sense posar, però, xifres sobre la taula. En
aquest sentit, el director afirma que existeix “una tímida recuperació en el
sector. Segons ens expliquen els galeristes –continua– els col·leccionistes han
tornat, a poc a poc, a les galeries, s’ha superat el buit d’anys anteriors; i
nosaltres hem tingut enguany un major ritme de confirmacions per part de
col·leccionistes privats, sobretot pel que fa als estrangers, que en altres
edicions”. Urroz té clar que una galeria de l’estat espanyol ha de voler ser a
la fira perquè “és el moment de major activitat pel sector i per la quantitat
d’agents, entre directors de museus i centres d’art internacionals, comissaris,
col·leccionistes, que hi participen. Es generen trobades que no vol dir vendes
immediates –afirma–, però que es poden consolidar en un futur”. Així mateix,
creu que és un model atractiu per galeries estrangeres perquè “és un punt de
trobada de l’art llatinoamericà i europeu. A més, és una fira accessible,
l’estand és barat, en comparació amb d’altres trobades internacionals, i les
institucions i centres d’art de la ciutat ofereixen les seves millors
exposicions”. Si vostè, lector, és un col·leccionista o té ganes de visitar-la,
prengui nota del imperdibles: “Leon Tovar (Nova York) o Galleria Continua (San
Gimignano) que tenen interessants clàssics d’art colombià, així com els
emergents i els solos de Colòmbia”. I vàries recomanacions per acabar:
“Vingui, passegi, miri sense prejutjar, deixi’s sorprendre per artistes i
propostes noves. Li interessarà per descobrir nous artistes i saber què està passant
arreu”, conclou.
___
Publicat a Revista Bonart, febrer-març de 2015
No comments:
Post a Comment