Showing posts with label Irene Solà. Show all posts
Showing posts with label Irene Solà. Show all posts
27.11.24
Exposició: Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat
L’exposició Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat és una oportunitat única per veure a Santa Coloma de Gramenet les quatre grans sèries dels gravats de Goya, creades entre el 1797 i el 1819: Caprichos, Desastres de la guerra, Tauromaquia i Proverbios (també anomenada Disparates). Els gravats, que provenen de la col·lecció del Museu de Mataró, corresponen a l’estampació que es va fer als tallers de la Calcografía Nacional de Madrid entre els anys 1937 i 1938.
De l’1 de desembre del 2024 al 23 de febrer del 2025
L’exposició sobre Goya, comissariada per la crítica d’art Aina Mercader Sbert, parteix de la singularitat de la col·lecció de gravats mataronina, que ja es van exhibir a Santa Coloma el 1997 amb motiu del 250è aniversari del naixement de l’artista aragonès. Una singularitat que rau en l'absència d'una de les estampes. El Museu de Mataró custodia tots els exemplars de cada una de les sèries, excepte un, el gravat número 16 de la sèrie Desastres de la Guerra, titulat Se aprovechan. Aquest buit en la col·lecció, del qual se'n desconeix el motiu, és el punt de partida de l'exposició.
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat ens mostra els gravats originals acompanyats de les intervencions d’Irene Solà, Anna Dot, Marcos Prior, la Compañía La Soledad (formada per Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi) i dels artistes colomencs Miquel Àngel Para i Benito Marcos. Les seves propostes artístiques, creades específicament per a aquesta exposició, formen un conjunt d'aproximacions i derives a partir del treball de Goya. Un Goya que, en aquestes estampes, allunyades de la pintura per encàrrec, se sent creativament molt lliure.
En aquesta mostra expositiva descobrirem un Goya cronista, observador sagaç, que completa les seves imatges amb una prosa crítica, satírica i, a moments, desesperada. Un artista que demostra un domini excels de les tècniques del gravat i una sensibilitat que avança el camí de l'art modern.
Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat, que es va estrenar el 2021 a Ca l’Arenas Centre d’Art - Museu de Mataró, ha estat impulsada per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya de la qual el Museu Torre Balldovina en forma part.
ACTIVITATS
Dissabte 14 de desembre, a les 11.30 h
Visita guiada a l’exposició amb d’AINA MERCADER, comissària de l’exposició
La visita comença al CAC Can Sisteré i finalitza al Museu Torre Balldovina
Diumenge 19 de gener, a les 12 h
La COMPAÑÍA LA SOLEDAD presenta: No hay que dar voces. Amb MARCOS PRIOR que dibuixa en directe el gravat perdut: Se aprovechan
L’acte comença al Museu Torre Balldovina i finalitza al CAC Can Sisteré
Dijous 30 de gener, a les 18 h
Visita guiada a l’exposició amb d’AINA MERCADER, comissària de l’exposició, en el marc del programa de Memòria Històrica
La visita comença al CAC Can Sisteré i finalitza al Museu Torre Balldovina
Diumenge 9 de febrer, a les 11.30 h
Fem un gravat amb la tècnica de la linografia. Activitat familiar
Museu Torre Balldovina
Dijous 13 de febrer, a les 19 h
Una aproximació històrica a les quatre sèries de gravats de Goya. Conferència a
càrrec d’ALBERT MARTÍ PALAU
CAC Can Sisteré
Diumenge 23 de febrer, a les 12 h
ANNA DOT presenta Possibilitats d’una mà i deu lletres: La yegua gafe
Finissage de l’exposició
Museu Torre Balldovina
19.11.21
Volaverunt. Els gravats de Goya
La col·lecció del Museu de Mataró des de la contemporaneïtat
Des de 1944, el Museu de Mataró atresora les quatre grans sèries de gravats de Goya: Caprichos, Desastres de la guerra, Tauromaquia i Proverbios (també anomenada Disparates). Ara s'exposen juntament amb quatre propostes artístiques contemporànies que dialoguen amb ells.
Aquesta edició dels gravats, impulsada pel govern republicà, es va imprimir durant la Guerra Civil Espanyola com a operació de prestigi internacional amb l’objectiu de recaptar fons, i posteriorment va ser dipositada al museu pel Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). El conjunt està format per 80 gravats de Caprichos, 80 de Desastres de la guerra, 40 de la sèrie Tauromaquia, i 18 de Proverbios.
 |
| Foto Andrea Manenti |
Al Museu de Mataró es custodien els exemplars de cadascuna de les quatre sèries. Tots... tret d’un. No se sap quan, ni com va passar, però en falta un, així que es tracta d’una col·lecció incompleta. L’obra desapareguda és Se aprovechan, el gravat número 16 de la sèrie Desastres de la guerra.
Volaverunt és un dels aiguaforts més icònics de la sèrie Caprichos. La paraula volaverunt ve del llatí, vol dir «volaren», i indica que falta alguna cosa, que s’ha perdut, que ha desaparegut. En aquest cas, Se aprovechan. Aquest buit és precisament el punt de partida de l’exposició Volaverunt. Els gravats de Goya. La col·lecció del Museu de Mataró des de la contemporaneïtat.
 |
| Foto Andrea Manenti |
La darrera vegada que es va mostrar el conjunt d’aquesta col·lecció de gravats a Mataró va ser el 1996, coincidint amb el 250è aniversari del naixement del Goya. Ara, vint-i-cinc anys després, la col·lecció es presenta de nou, acompanyada de les intervencions d’artistes que proposen obres creades específicament per a aquesta exposició, propiciant un diàleg que s’interroga per la desaparició del gravat perdut, i aixeca el vol a partir de les quatre sèries goyesques.
Es tracta d’Irene Solà, Marcos Prior, Anna Dot i la Compañía La Soledad (formada per Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi). Tot un conjunt d’aproximacions i derives a partir del treball d’un Goya que, en aquestes estampes allunyades de la pintura per encàrrec, se sent creativament molt lliure.
Aina Mercader, comissària
Dates: 19.11.21—29.05.22
Lloc: Ca l’Arenas Centre d’Art - Museu de Mataró
PROGRAMACIÓ
11.12.2021 / 18:00 hs.
Visita guiada amb Aina Mercader, comissària de l’exposició
29.01.2022 / A partir de les 17:30 hs.
Estrena de la intervenció d’Anna Dot, Hablan por la mano (fins al final de l’exposició)
29.01.2022 / Dues sessions: 17:30 i 19:00 hs.
La Compañía La Soledad, amb la col·laboració de Pedro Strukelj, presenta: No hay que dar voces
10.03.2022 / 19:00 hs.
Una aproximació històrica a les quatre sèries de gravats de Goya.
Conferència a càrrec d’Albert Martí Palau
21.05.2022 (Nit dels Museus) / A partir de les 21:00 hs.
Marcos Prior dibuixa en directe el gravat perdut: Se aprovechan
21.05.2022 (Nit dels Museus) / A partir de les 21:00 hs.
La Compañía La Soledad, amb la col·laboració de Pedro Strukelj, presenta: No hay que dar voces
21.05.2022 (Nit dels Museus) / A partir de les 21:00 hs.
Acció d’Irene Solà Esto sí que es leer a la Presó. Amb la participació del M|A|C – Mataró Art Contemporani
Més info:
Llibret de sala:
20.1.21
Dones temudes
L’autora de la magnètica i multipremiada novel·la Canto jo i la muntanya balla, Irene Solà, espipella en faules per bastir els seus treballs artístics i literaris
“Llavors ella li va pujar a les espatlles, i a penes ell va poder veure els seus peus, petitons, ben tornejats i blancs, ja estava embruixat. Amb cada mà va agafar les cames nues de la jove, es va aixecar i immediatament es va sentir transformat en cavall. Sense poder fer res per evitar-ho, va sortir corrent al camp i va trigar bastant temps a tornar”. En el relat de terror El Viy, publicat per primer cop el 1835, el mestre de les lletres russes Nikolai Gógol (Ucraïna, 1809 – Rússia, 1852) reinterpreta un mite eslau en el qual un jove filòsof és cavalcat per una bruixa i es veu forçat a galopar “com el millor cavall circassià” bosc endins. Abans d’encetar la narració del Viy, el rei dels gnoms amb maneres d’ós, que té el rostre cobert amb una frondosa barba i unes celles i pestanyes fins als peus, Gógol avisa al lector “contaré la llegenda tal com l’he escoltada, intentat fins on em sigui possible no canviar res de la ingènua senzillesa amb la qual la vaig sentir explicar”.
 |
| Fragment del vídeo Una dona que és (2020), d’Irene Solà |
Les il·lustracions d’Eduard Novikov, que acompanyen l’edició en castellà de Moai, que les darreres vacances em va caure a les mans, vénen a completar el fris d’imatges d’homes carregant dones que l’artista i escriptora Irene Solà (Malla, 1990) va aplegar, durant l’estiu, a la galeria dels àngels amb Hi ha una història d’una dona que. L’autora de la magnètica i multipremiada novel·la Canto jo i la muntanya balla espipella en faules per bastir els seus treballs artístics i literaris. A tall d’exemple: la història de les bruixes del pla de les Arenes va ser l’espurna del projecte expositiu i l’origen del vídeo Una dona que és, on l’argument s’explica a partir de clips de youtube de dones muntant ases. Solà vincula imatges i narratives, i en capgira el sentit amb humor. Combina diverses versions (dels segles XII al XX) d’un vell Aristòtil de quatre grapes aguantant Fil·lis sobre les espatlles amb fragments de judicis de bruixeria en els quals homes confessen haver estat muntats pel sexe oposat. A partir d’aquesta poderosa imatgeria, furga en les intencions d’aquests contes d’odi i els repensa en el text Llegir dret com un cavall.
L’artista investiga com aquestes rondalles sobreviuen, viatgen i es reprodueixen al llarg del temps i les cultures, fins a arribar quasi intactes als nostres dies; i com existeix una por ancestral a les al·lotes capaces de seduir, embruixar i fins i tot cavalcar els més savis. I és que sempre hi ha hagut dones temudes... preparades per guanyar-li la mà als homes.
__
Publicat a Revista Bonart, número 192, novembre-desembre 2020 i gener 2021
Subscribe to:
Posts (Atom)