El passat mes d’abril, Gemma Carbó va ser nomenada la nova directora del
Museu de la Vida Rural (MVR) de l’Espluga de Francolí substituint Ramon Rosich.
El canvi fou anunciat per la Fundació Carulla, promotora i gestora del
museu que precisament enguany celebra el trentè aniversari, avisant que Carbó era l’encarregada de “liderar la
renovació de la institució, adaptant-la a noves tendències, de les quals la
darrera exposició The Dust Bowl. Quan la
natura es rebel·la [prorrogada, per cert, fins al pròxim 5 de gener] és un
bon exemple”. En aquesta línia, la flamant directora apunta les bases de
l’actualització del museu i apel·la al decàleg que va sorgir de la jornada Mutare de cultura i transformació social
–celebrada el 16 de maig a Barcelona i organitzada precisament per la Fundació
Carulla– “per convertir el MVR en un referent pel que fa a preservació i
exposició d’una col·lecció. En definitiva, volem fer del museu un projecte
cultural transformador que tingui en compte, entre altres coses, el
desenvolupament sostenible i estigui compromès amb els reptes i les necessitats
socials”.
Carbó, que té experiència en diferents àmbits en museus del territori, com
el d’arqueologia de Catalunya, a Empúries; o el del Cinema, de Girona,
continua: “es tracta d’anar més enllà de la visita presencial i, a la vegada, estar
atents a les noves demandes i activar discursos a partir de la col·lecció,
mirant cap al passat per aprendre’n, però posant-la en relació, també, amb els
reptes del futur. Les properes exposicions –afegeix– hauran d’interpel·lar, per
exemple, sobre les problemàtiques en clau de sostenibilitat”. El MVR explica la
història i l’evolució de la vida al món rural en els darrers 200 anys, la
pagesia, els oficis tradicionals, les grans transformacions del camp fins a
l’actualitat. “Es revisarà la col·lecció permanent –assenyala Carbó– perquè
sigui més interactiva i, alhora, que connecti amb els debats contemporanis
internacionals sobre les diverses problemàtiques entorn del desenvolupament
sostenible, els refugiats climàtics, així com d’altres qüestions mediambientals”.
Aquestes accions s’acompanyaran d’altres de proximitat: “volem reivindicar-nos
com el que som, una oferta cultural d’impacte nacional, trencant estereotips
sobre els museus de ciutat, cosa que va de la mà de plantejar i reclamar altres
necessitats estructurals i de comunicació. Treballarem perquè el MVR sigui un
centre de trobada, també amb presència internacional i que aculli diversos llenguatges,
com l’art contemporani; crearem sinergies amb altres equipaments similars i
continuarem fent xarxa amb museus que estiguin en la mateixa línia, dins i fora
de Catalunya”, rebla.
La directora valora la tasca desenvolupada en l’anterior etapa i destaca la
capacitat que va tenir el seu predecessor de “connectar amb la gent de l’entorn
que, al llarg d’aquestes tres dècades, ha vist en el museu un aliat per
conservar i custodiar dignament la memòria del poble i de la comarca a través
de les donacions”. I, per acabar, conclou: “reconeixem aquest esforç fundacional
i en aquesta nova etapa, en Rosich és imprescindible i passa a ser conservador
del museu, ja que ningú com ell coneix la nostra col·lecció”.
__
Publicat a Revista Bonart, número 183, agost-setembre-octubre 2018
No comments:
Post a Comment