Les set illes que formen l'arxipèlag canari s'han convertit en un territori d'experimentació amb motiu de la Primera Biennal d'Arquitectura, Art i Paisatge
Fa poc més d'una setmana que les set illes de l'arxipèlag canari s'han convertit en un centre d'art, de franc i obert vint-i-quatre hores. Els carrers, places, torres de vigilància, platges i penya-segats de cadascuna de les illes són museus improvisats i sales d'art, sense llum artificial ni horari de visita. El motiu: la Primera Biennal d'Aquitectura, Art i Paisatge, que fins al febrer omple d'art l'arxipèlag atlàntic.
Un total de 74 artistes d'arreu del planeta s'han aliat amb el territori i exposen les seves creacions al paisatge. Segons explica Antonio Zaya, comissari de la mostra, "Canàries es converteix aquests mesos en un laboratori d'experimentació artística, que es pot exportar a qualsevol part del món". Aquest territori, marcat per una geografia fragmentada i un còctel de clima desèrtic i caribeny, ha estat musa i font d'inspiració dels creadors. "El paisatge -assegura Zaya- és un medi per a l'art".
Les peces més significatives de la biennal, dirigida per Rosina Gómez-Baeza, són, sens dubte, les creades site specific. Holy land I és una de les peces més belles de la mostra. L'obra, ubicada a la platja del Cotillo de Fuerteventura, està signada per Kader Attia i converteix el mar en un espai infinit que es multiplica gràcies als 91 miralls instal·lats de cara a l'aigua. En aquesta mateixa illa el visitant pot trobar-se amb la videoinstal·lació del performer Johan Thom que hi ha instal·lada a l'interior d'un antic convent a Betancuria. L'obra té una presència espectacular, perquè el vídeo es projecta en un vidre elevat a sobre d'una muntanya de terra.
Ángel Delgado és l'artista estrella de La Casa de los Coroneles, un espai remodelat enguany, del poble de La Oliva. Punto de fuga és una obra sobre la immigració i la llibertat dels individus que Delgado va fer a la presó i, per això, està feta amb pastilles de sabó, l'únic de què disposava quan era reclús.
Els noms d'artistes poc coneguts es barregen amb els creadors ja consagrats. Un d'aquests és Alfredo Jaar, que presenta la instal·lació Escalera al cielo, a El Tanque de Santa Cruz de Tenerife, un antic dipòsit de benzina reconvertit en espai cultural. La peça de Jaar és una reflexió edulcorada sobre la immigració, una instal·lació de so sobre el cas d'uns nens que van escriure una carta als dirigents europeus i que van morir en l'intent d'arribar al Primer Món. Tenerife també és la terra dels grafits perquè grafiters-artistes com Mosco i Noxer han intervingut en algunes guaguas del servei del transport públic de l'illa.
L'itinerari expositiu de la biennal s'escampa a través del mar fins el Hierro, la Gomera, Lanzarote, la Palma i Gran Canària, que també gaudeixen d'intervencions artístiques i, a partir de gener, d'arquitectòniques.
La biennal, organitzada pel govern de Canàries, que proposa reflexionar sobre el creixement urbanístic de les illes, ha rebut fortes crítiques per part d'estudiants de belles arts i ecologistes, que ho veuen com una "biennal política i a favor del ciment".
---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 42. Dijous, 7 de desembre del 2006
Un total de 74 artistes d'arreu del planeta s'han aliat amb el territori i exposen les seves creacions al paisatge. Segons explica Antonio Zaya, comissari de la mostra, "Canàries es converteix aquests mesos en un laboratori d'experimentació artística, que es pot exportar a qualsevol part del món". Aquest territori, marcat per una geografia fragmentada i un còctel de clima desèrtic i caribeny, ha estat musa i font d'inspiració dels creadors. "El paisatge -assegura Zaya- és un medi per a l'art".
Les peces més significatives de la biennal, dirigida per Rosina Gómez-Baeza, són, sens dubte, les creades site specific. Holy land I és una de les peces més belles de la mostra. L'obra, ubicada a la platja del Cotillo de Fuerteventura, està signada per Kader Attia i converteix el mar en un espai infinit que es multiplica gràcies als 91 miralls instal·lats de cara a l'aigua. En aquesta mateixa illa el visitant pot trobar-se amb la videoinstal·lació del performer Johan Thom que hi ha instal·lada a l'interior d'un antic convent a Betancuria. L'obra té una presència espectacular, perquè el vídeo es projecta en un vidre elevat a sobre d'una muntanya de terra.
Ángel Delgado és l'artista estrella de La Casa de los Coroneles, un espai remodelat enguany, del poble de La Oliva. Punto de fuga és una obra sobre la immigració i la llibertat dels individus que Delgado va fer a la presó i, per això, està feta amb pastilles de sabó, l'únic de què disposava quan era reclús.
Els noms d'artistes poc coneguts es barregen amb els creadors ja consagrats. Un d'aquests és Alfredo Jaar, que presenta la instal·lació Escalera al cielo, a El Tanque de Santa Cruz de Tenerife, un antic dipòsit de benzina reconvertit en espai cultural. La peça de Jaar és una reflexió edulcorada sobre la immigració, una instal·lació de so sobre el cas d'uns nens que van escriure una carta als dirigents europeus i que van morir en l'intent d'arribar al Primer Món. Tenerife també és la terra dels grafits perquè grafiters-artistes com Mosco i Noxer han intervingut en algunes guaguas del servei del transport públic de l'illa.
L'itinerari expositiu de la biennal s'escampa a través del mar fins el Hierro, la Gomera, Lanzarote, la Palma i Gran Canària, que també gaudeixen d'intervencions artístiques i, a partir de gener, d'arquitectòniques.
La biennal, organitzada pel govern de Canàries, que proposa reflexionar sobre el creixement urbanístic de les illes, ha rebut fortes crítiques per part d'estudiants de belles arts i ecologistes, que ho veuen com una "biennal política i a favor del ciment".
---
Article publicat al diari AVUI, pàgina 42. Dijous, 7 de desembre del 2006
No comments:
Post a Comment