El MNAC exposa una retrospectiva amb setanta-dues instantànies d'Humberto Rivas, el fotògraf del silenci
 |
| Foto XAVIER BERTRAL |
A diferència de molts fotògrafs, com Agustí Centelles, i en contra del tòpic que va associat a l'art de la fotografia, Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937) és un artista metòdic que no busca copsar l'instant en les seves fotografies sinó que mira de construir la imatge.
Les seves instantànies en blanc i negre són imatges senzilles i sòbries, com una presentació pura, sense grans escenaris ni cossos perfectes. A partir d'avui el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) exposa Humberto Rivas. El fotògraf del silenci, una retrospectiva amb 72 imatges dels darrers 30 anys de creació, els que fa que viu a Barcelona, on es va refugiar amb la seva dona de la violència que es respirava a l'Argentina als anys setanta.
L'exposició és un recorregut pels retrats de Rivas: els de persones i els de paisatges. Els retrats humans són frontals, en primer pla, sense fons ni gest del personatge, com en el cas de María (1979) i Rosana (1995). I els retrats de paisatges mostren llocs abandonats, carrers deserts, cases buides o en ruïnes, com Barcelona (1982) i Menorca (2005).
"Penso -explica Rivas- que la fotografia és una lluita, entre el fotògraf i el que es retrata, que al final ha d'acabar guanyant el fotògraf perquè sigui una bona imatge". Els seus retrats esdevenen imatges sinistres i misterioses en què sembla que hi ha una absència total de vida. "Davant el retrat de paisatges tinc una actitud similar a la que tinc davant una persona. No es pot deixar la fotografia en mans del model o de la casualitat, perquè a mi m'importa el que transmet la imatge, el que decideixo mostrar", assegura.
Segons el comissari de la mostra, David Balsells, "Rivas és el fotògraf del silenci perquè mai no ha volgut afegir cap explicació a les seves imatges, que tenen entitat icònica". L'artista, que va començar a fer fotos als 15 anys i que va abandonar la pintura, definitivament, en fa 20, ha cedit al museu 50 instantànies de les 72 que s'exposen fins al febrer.
---
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 38. Dimarts, 14 de novembre del 2006
Les seves instantànies en blanc i negre són imatges senzilles i sòbries, com una presentació pura, sense grans escenaris ni cossos perfectes. A partir d'avui el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) exposa Humberto Rivas. El fotògraf del silenci, una retrospectiva amb 72 imatges dels darrers 30 anys de creació, els que fa que viu a Barcelona, on es va refugiar amb la seva dona de la violència que es respirava a l'Argentina als anys setanta.
L'exposició és un recorregut pels retrats de Rivas: els de persones i els de paisatges. Els retrats humans són frontals, en primer pla, sense fons ni gest del personatge, com en el cas de María (1979) i Rosana (1995). I els retrats de paisatges mostren llocs abandonats, carrers deserts, cases buides o en ruïnes, com Barcelona (1982) i Menorca (2005).
"Penso -explica Rivas- que la fotografia és una lluita, entre el fotògraf i el que es retrata, que al final ha d'acabar guanyant el fotògraf perquè sigui una bona imatge". Els seus retrats esdevenen imatges sinistres i misterioses en què sembla que hi ha una absència total de vida. "Davant el retrat de paisatges tinc una actitud similar a la que tinc davant una persona. No es pot deixar la fotografia en mans del model o de la casualitat, perquè a mi m'importa el que transmet la imatge, el que decideixo mostrar", assegura.
Segons el comissari de la mostra, David Balsells, "Rivas és el fotògraf del silenci perquè mai no ha volgut afegir cap explicació a les seves imatges, que tenen entitat icònica". L'artista, que va començar a fer fotos als 15 anys i que va abandonar la pintura, definitivament, en fa 20, ha cedit al museu 50 instantànies de les 72 que s'exposen fins al febrer.
---
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 38. Dimarts, 14 de novembre del 2006
No comments:
Post a Comment