19.11.14

Sebastião Salgado. Gènesi

Si fem cas al llibre bíblic del Gènesi, al principi, Déu va crear el cel i la terra; i amb set dies ja en va tenir prou per rematar-ho. Una mica més de temps li ha portat al fotògraf brasiler Sebastião Salgado recórrer terres remotes a la recerca del paradís oblidat. Durant vuit anys ha realitzat una trentena de viatges per indrets recòndits, al llarg dels cinc continents, per donar forma a aquest projecte èpic ara convertit en exposició i batejat amb el títol, grandiloqüent, de Gènesi

Poble Mursi de Dargui al Parc Nacional Mag, prop de Jinka. Etiòpia 2007

Salgado proposa un periple per territoris verges nodrits amb flora i fauna salvatges. El fotògraf, convertit en explorador, retrata paisatges de baobabs a Madagascar (2010), rituals místics a Botswana (2008), tortugues gegants i iguanes marines a les Illes Galápagos (2004) o ens descobreix com fan foc a les casetes sobre els arbres a Papua Occidental (2010). Un catàleg, amb més de dues-centes instantànies en blanc i negre, per l’esplendor de la naturalesa, per paisatges i societats que s’han mantingut intactes. El recorregut expositiu pot deixar exhausts als menys intrèpids i a tots aquells que aprofiten els documentals de La 2 per fer la migdiada.

Pingüins de cara blanca (Pygoscelis antarctica) en un iceberg situat entre Zavodovski i Visokoi. Illes Sandwich del Sud. 2009
El documental La sal de la Tierra (2014), de Wim Wenders, descobreix la vida i l’obra del fotògraf

3 estrelles. CaixaForum. Fins al 8 de febrer de 2015
__
Publicat a Time Out, 12/11/1
Link 
Link castellano

3.11.14

La Fundació Joan Vehí serà una realitat abans de finals d’any

El fuster convertit en retratista involuntari de Salvador Dalí ultima els detalls de la institució tot i els desacords d’última hora amb l’Ajuntament de Cadaqués


Joan Vehí ja ho té quasi tot a punt perquè, abans de finals del 2014, es presenti la seva fundació a Cadaqués. “Amb la junta ja hem signat els estatuts perquè es pugui concretar i donar forma al projecte”, assegura. El que també està llest és l’inventari de tot el material del qual disposa. El fons acumula 100.000 negatius “contats i catalogats”; una col·lecció amb més de 650 cameres fotogràfiques (la més antiga data del 1864), que ha anat atresorant gràcies a donacions privades; i unes 600 plaques de vidre. En definitiva, un material “valuosíssim”, segons el mateix Vehí. La idea és que l’estructura de la Fundació privada serveixi per mantenir i preservar el llegat i el patrimoni del fotògraf sense disgregar-ho. 

Acords i desacords
La seu de la Fundació, que funciona de facto, des de fa anys a Cadaqués, estarà situada, com fins ara, als baixos de la casa-taller del retratista, on es realitzen exposicions periòdiques “amb un gran nombre d’assistents”. Després de diverses anades i vingudes, Vehí explica amb decepció que “finalment l’Ajuntament de Cadaqués no entrarà al projecte de la Fundació. Primer ens van donar tot el seu suport i ara s’han tirat endarrere, no en volen saber res”. El que sí que estan previstes, però, són col·laboracions puntuals, a manera d’exhibicions, amb d’altres institucions del país, com La Virreina, de Barcelona, o la Fundació Gala Salvador Dalí, de Figueres. A més, tenen la intenció d’elaborar un programa d’activitats, "tot i que –puntualitza– encara està un poc verge, però la idea és fer xerrades i tallers a l’entorn de la col·lecció”. De fet, ara fa tot just deu anys, coincidint amb el centenari del naixement de Dalí, i amb l’ajuda, entre d’altres del comissari Pere Maset, es van començar a exhibir part de les instantànies de l’arxiu. Ara, per tirar endavant aquesta empresa, formada per un material tan atractiu i magnètic, Vehí s’ha envoltat de gent de Cadaqués i de la seva màxima confiança i respecte –Francesc Guillamet, fotògraf de El Bulli; el cineasta Ventura Pons; Jaume, mossèn de la vila, entre d’altres–  que sap que vetllaran per la Fundació, de la qual Antoni Vives (en l’actualitat, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona) serà el president i Vehí el president honorífic. 


De fuster a fotògraf
Per tal de conèixer la història d’aquesta peculiar i interessant col·lecció, però, és necessari que retrocedim una seixantena d’anys en el temps. Corria l’any 1952 quan un jove Joan Vehí, fuster de professió i fotògraf aficionat, va començar a treballar al taller de Salvador Dalí, preparant els marcs i les caixes per transportar, per exemple, els llenços del creador. A poc a poc, es va guanyar la confiança de l’artista i al llarg de més de tres dècades esdevindria el fotògraf involuntari –i gairebé exclusiu– del pintor empordanès. “Crec que em va donar tanta llibertat de moviment –recorda amb modèstia– perquè va veure que no ho feia per negoci sinó que de manera natural portava sempre la camera a sobre, a punt per disparar”. Les seves imatges, sens dubte, tenen un valor i una màgia innegable i desvetllen el Dalí més íntim i, sovint, inèdit. A aquestes instantànies del geni del surrealisme, a qui va retratar fins a principis dels vuitanta, quan la salut de Dalí es va començar a malmetre, però, cal afegir-hi les estampes que durant anys i panys va realitzar de la vida i la gent de Cadaqués. Per davant del seu objectiu han desfilat els personatges més il·lustres, artistes i intel·lectuals, que passaren per la localitat, però també ha estat el cronista d’esdeveniments públics i privats, del dia a dia, de la població empordanesa. I fent memòria, se’n recorda que, durant molt de temps, la seva camera era l’única que hi havia al poble; i va ser justament així com va aconseguir donar forma a aquest mostrari valuós de la quotidianitat de Cadaqués. 

___
Publicat a Revista Bonart, octubre-novembre de 2014