Tot l’art és polític i
la proposta de Javier Peñafiel no escapa d’aquesta afirmació.
L’artista presenta
aquí els “dibuixos escrits i textos dibuixats” a través dels quals juga a posar
paraules, que funcionen com a eslògans, a imatges de personatges i objectes mig
esbossats. El resultat es una mena de poemes visuals que són un intent per descriure
una realitat absurda i quasi incomprensible. Algú, fins i tot, s’atreviria a
parlar en termes d’anàlisi polític. En la seva grafia proliferen els oxímorons
així com un gust per la repetició, tot creant enfilalls i derivacions de mots (intimidad
privada de vida, propaganda-proselitismo-inducción, narra ropa,
pobreza inducida, isla resplandor...) que acompanyen un dibuix brut,
barreja de línies i taques poc definides. La seva particular hermenèutica es
construeix a partir de formes recurrents i segueix els passos de l’egolactante,
alter ego de l’artista nascut a finals dels noranta que apunta maneres de capgròs.
 |
| Narra ropa, de Javier Peñafiel |
Peñafiel treballa el
paper com si fos un escultor: manipula, pressiona, talla i modela. A la sèrie Narra
ropa, protagonitzada per un espantaocells que fa pinta de crucifix,
l’estira fins a deformar-lo i hi deixa la marca de les seves empremtes. En
d’altres, la fulla d’un material gairebé transparent guaita enmig d’una petita
estructura de fusta o perviu enganxada a la paret, com els anuncis de carrer
que tenen la part inferior arrencable. Un cant a la materialitat en l’era
digital.
Totes les peces són inèdites i han estat
creades expressament per a l’exposició.
4 estrelles.
etHALL. Fins al 15 de març.
No comments:
Post a Comment