11.3.15

Pánico esnob

Tot l’art és polític i la proposta de Javier Peñafiel no escapa d’aquesta afirmació. 

L’artista presenta aquí els “dibuixos escrits i textos dibuixats” a través dels quals juga a posar paraules, que funcionen com a eslògans, a imatges de personatges i objectes mig esbossats. El resultat es una mena de poemes visuals que són un intent per descriure una realitat absurda i quasi incomprensible. Algú, fins i tot, s’atreviria a parlar en termes d’anàlisi polític. En la seva grafia proliferen els oxímorons així com un gust per la repetició, tot creant enfilalls i derivacions de mots (intimidad privada de vida, propaganda-proselitismo-inducción, narra ropa, pobreza inducida, isla resplandor...) que acompanyen un dibuix brut, barreja de línies i taques poc definides. La seva particular hermenèutica es construeix a partir de formes recurrents i segueix els passos de l’egolactante, alter ego de l’artista nascut a finals dels noranta que apunta maneres de capgròs.

Narra ropa, de Javier Peñafiel

Peñafiel treballa el paper com si fos un escultor: manipula, pressiona, talla i modela. A la sèrie Narra ropa, protagonitzada per un espantaocells que fa pinta de crucifix, l’estira fins a deformar-lo i hi deixa la marca de les seves empremtes. En d’altres, la fulla d’un material gairebé transparent guaita enmig d’una petita estructura de fusta o perviu enganxada a la paret, com els anuncis de carrer que tenen la part inferior arrencable. Un cant a la materialitat en l’era digital.
Totes les peces són inèdites i han estat creades expressament per a l’exposició.

4 estrelles.

etHALL. Fins al 15 de març.

No comments:

Post a Comment